L’auge de l’independentisme català va propiciar, entre altres efectes secundaris, que en els últims anys l’efervescència política no s’aturés ni a l’agost. Aquest estiu, no obstant, el mes en què la majoria dels ciutadans descansa de la feina també ha detingut gairebé tota l’activitat del Govern i de l’oposició. Ni missatges per anar escalfant la tardor ni advertències contra la ruptura: el canvi a la Generalitat –el president Pere Aragonès aposta pel diàleg– se suma a la substitució del PP pel PSOE a la Moncloa, que ja ha tingut efectes antiinflamatoris en el procés, com els indults. Feia molt que no passava una cosa així.