Es busca tomba digna per a aquest soldat desconegut

Se sap d’ell que era un home de 19 o 20 anys, que portava a la cintura una cartutxera amb unes pintes de bales de fusell màuser, i que va morir en la Guerra Civil quan assaltava una trinxera o al sortir-ne disparat. I també que va trobar la mort, com altres milers dels seus coetanis, en la batalla de Llevant, terrible xoc de la primavera i l’estiu del 1938 que va quedar eclipsat per la següent batalla, la de l’Ebre. 83 després del seu últim sospir, els ossos d’aquest noi es guarden en una caixa a l’Institut Anatòmic Forense de la Facultat de Medicina de Madrid. I el seu cas de combatent anònim dorm en un dossier que es va fer arribar el 2018 a la ministra de Defensa, Margarita Robles, amb les mateixes dades que es van enviar també a qui va ser ministre de Mobilitat, José Luis Ábalos, i al llavors director general i avui secretari d’Estat de Memòria Històrica, Fernando Martínez. El ministre Félix Bolaños, de Presidència i de Memòria, ha fet aquesta setmana un viatge polític emotiu a París per recordar els republicans de La Nou que van alliberar la ciutat al final de la II Guerra Mundial. I sota l’Arc del Triomf de la capital francesa jeu un soldat desconegut, igual que en països com el Regne Unit o els Estats Units. Bolaños afronta aquesta tardor la tramitació parlamentària de la llei de memòria democràtica d’un país en el qual encara no és concebible un d’aquests monuments. Sense enterrar... Aquest agost es compleixen nou anys que fa que espera destinació aquest esquelet. A l’estiu del 2012, la seva cresta ilíaca sobresortint molt blanca entre la fullaraca fosca de la serra del Toro (Castelló) va atraure la mirada d’experts del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica (GRMH) de València. Arqueòlegs de guerra de l’agrupació Arqueoantre, originària de la Universitat Complutense, van rescatar-ne les restes. Després del maluc van aparèixer, amb només apartar una mica de sorra, vèrtebres lumbars i una costella. A aquest home el va tapar la brossa i una fina capa de terra, no llançada per la pietat d’un enterrador, sinó portada per vessaments de pluja. No es va conservar uniforme ni calçat, ni va aparèixer la seva arma, però sí les seves bales del 7,92, ensulfatades pel temps. No hi va haver manera de saber si era republicà o franquista, o potser marroquí; qualsevol d’ells utilitzava aquesta munició en el 38. Sí que es va poder establir que va caure en la terrible baralla que es va estendre entre l’abril i el juliol del 1938 per la Línia XYZ, un entramat de trinxeres rocoses entre Terol i Castelló, amb què el coronel de la República Manuel Matallana va resistir l’embat sobre València del general revoltat Antonio Aranda. Com aquest jove, centenars de combatents van quedar sense enterrar en un paratge que, en la postguerra, els pastors del Toro van anomenar «Camp dels Morts», pels molts que veien quan hi anaven amb les cabres. El lloc va passar a camp de l’espoli durant anys, primer per ferrovellers a la recerca de plom i acer per vendre en la postguerra, i després, quan ja no hi havia gana sinó curiositat, per buscabales i col·leccionistes. S’emportaven metralla, i també cranis i fèmurs. Aquest soldat està miraculosament sencer. A altres companys de desgràcia les arrels d’un romaní els va rebentar el que va ser el seu tòrax, o els va disgregar l’ossada algun animal. Aquest combatent va morir al caire d’una trinxera a prop del corral de Panpasiempre, al costat de la Salada i Peña Juliana, pics de 1.500 metres que van ser lloc de martiri per a bona part dels 20.000 franquistes i 4.000 republicans morts en la batalla. Rovellades restes de granades Lafitte formen part ja del terreny. Pot ser que una d’aquestes matés aquest soldat. Tot el paratge està recorregut per l’energia espectral dels llocs on s’ha patit molt. ...i sense honors «No sabem d’on era aquest home, d’on va venir a morir aquí. És curiós com s’assemblen els esquelets d’un franquista i d’un republicà», ironitza Matías Alonso, un dels rescatadors del cadàver, coordinador del GRMH, secretari de Memòria del PSPV-València i membre del Grup Federal de Memòria del PSOE. El 2013, l’arqueòleg Miguel Mezquida i l’antropòleg forense Javier Iglesias, membres d’Arqueoantro, van portar l’esquelet a l’únic lloc en el qual l’han pogut guardar. Alonso impulsa des d’aleshores l’afany de donar-li digna sepultura, una tomba simbòlica que acabi amb el que ell anomena «classisme en els honors», tret cultural «heretat de les classes dirigents franquistes, i anteriors, que és el menyspreu a la destinació dels humils». I després de teoritzar s’explica: «A Espanya hi ha monuments funeraris per als generals, però mai per als humils com aquest home, que un dia van traspassar el llindar de casa seva per no tornar. Els que van morir com ell en la Guerra Civil van caure igual que els ningú d’Ypres o Verdun, però els d’aquí no tenen reconeixement. A Espanya, per rebre honors cal haver lluït estrelles». Per no saber-se el seu bàndol, aquest jove és un candidat perfecte a no suscitar polèmiques sectàries. L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, es va implicar en la recerca anant a parlar el 2016 amb el coronel en cap de la Subdelegació de Defensa, «per proposar-lo que seria interessant que l’Exèrcit enterrés aquest soldat desconegut amb honors», explica Alonso. Però el militar va alçar les espatlles: «Li van dir que, sentint-ho molt, no hi ha a tot Castelló lloc per a això». Així que Alonso va investigar, «i tampoc n’hi ha a tot el País Valencià, ni a tot Espanya», diu. El Valle de los Caídos no serviria, ni resignificat en democràcia, perquè va camí de ser lloc de didàctica del que va ser el nacionalcatolicisme; i el que es busca per a aquest soldat és una altra cosa. Tampoc, segons l’opinió dels que impulsen aquest projecte, val per a ell la flama permanent de la plaça de Neptú de Madrid. A l’urna de pedra que il·lumina hi ha les cendres de Manuela Malasaña i altres madrilenys que es van aixecar contra els francesos el 2 de maig del 1808. El cas d’aquest soldat sense nom toca el més profund dels mandats del projecte de llei de memòria democràtica: el dret a la veritat i a la igualtat en el record, «que és un dret humà, un dret dels vius tot i que pertanyi als morts», reflexiona Alonso, que va participar amb propostes en l’elaboració d’aquesta llei. «A Europa, on va néixer el costum d’honrar el soldat desconegut –diu–, van tenir en compte que els desheretats que es van emportar a la guerra cauen amb tanta dignitat com els oficials i mereixen els mateixos honors». Encara els pobles de les serres de la Línia XYZ, quan algun incendi crema la muntanya, les bales abandonades que rebenta el foc estremeixen els veïns més vells muntanya avall; els porta el record d’aquella guerra tremenda a la qual no va sobreviure el soldat desconegut del Toro.

El més llegit