David Cid: «Amb l’aeroport, els socialistes són negacionistes climàtics»

David Cid (Barcelona, 1980), últim coordinador d’ICV i ara portaveu dels comuns al Parlament, s’oposa amb contundència a l’ampliació de l’aeroport del Prat i carrega contra el PSC i ERC. ¿Per què els comuns estan contra l’ampliació de l’aeroport? Els qui defensen avui l’ampliació del Prat en els termes que es planteja ens estan robant el futur. Són partits del passat, necessitem propostes de futur. Hi ha tres elements que fan que la proposta no sigui del segle XXI. La primera: és profundament classista, especialment per part del PSC i de la ministra de Transport. S’està dient que es pot destruir la Ricarda i el delta perquè bàsicament no es vol que els avions passin per sobre de Gavà Mar, un dels barris amb renda familiar més alta d’Espanya. Està en l’1% de barris més rics d’Espanya, i això s’ha d’explicar. Un segon element: més enllà de la Ricarda hi ha un debat sobre les emissions. Avui el negacionisme climàtic no passa per negar el canvi climàtic, sinó per apostar per mesures que continuin contribuint a l’emergència climàtica. L’aeroport verd de Puigneró no existeix, no existeix una ampliació de l’aeroport que redueixi les emissions. I hi ha un tercer element: necessitem un debat sobre el model econòmic. Vaig sentir dir a Illa que volia arribar als 100 milions de passatgers anuals al Prat. Això vol dir turisme de sol i platja. Nosaltres creiem que ens hem de replantejar quina és l’aposta de Catalunya. No té sentit destinar 1.700 milions d’euros a ampliar l’aeroport quan tenim la xarxa de Rodalies que necessita encara moltes inversions, i la utilitzen 126 milions de passatgers anuals. ¿Llavors cal renunciar a aquests 1.700 milions, i als llocs de treball que es generarien? Hi ha d’haver més inversió de l’Estat a Catalunya, i necessitem un debat sobre on volem utilitzar aquests 1.700 milions. ¿Catalunya necessita més vols de llarga connexió? És possible. Però: ¿té sentit que es pugui anar amb avió de Barcelona a Madrid, o a València? Creiem que no. Creiem que hauríem de poder anar més ràpid amb tren de Barcelona a València del que hi anem. ¿Podem accelerar les obres del corredor mediterrani, millorar Rodalies? Jo crec que hi ha d’haver un debat al Govern. I a Catalunya, trobo a faltar lideratge de Pere Aragonès, que ara mateix està al costat de Foment i del PSC. Marta Vilalta, portaveu d’ERC, diu que s’ha de millorar l’aeroport sense ampliar la tercera pista. En aquests moments, l’única posició d’ERC que valorem és la del president Aragonès. Ell és qui lidera la Generalitat, i creiem que està amb JxCat i el PSC. Estic convençut que si el president digués que no està d’acord amb la proposta d’Aena, no es faria. Si ERC no està d’acord amb la proposta d’Aena, ho té molt fàcil: que convoqui una roda de premsa i ho digui, com fa l’alcaldessa de Barcelona. ¿No és contradictori que vostès estiguin governant al Govern i a l’Ajuntament de Barcelona amb els socialistes, que defensen amb entusiasme l’ampliació del Prat? El context d’emergència climàtica fa emergir un nou eix de debat polític entre el negacionisme climàtic i qui vol fer front a l’emergència climàtica. ¿Diu que el PSC i el PSOE són negacionistes climàtics? En les propostes concretes que posen sobre la taula, sí. Crec que ara mateix ningú s’atreveix a negar el canvi climàtic, perquè és claríssim. Però no val posar-te un pin de l’Agenda 2030 a la solapa i defensar l’ampliació de l’aeroport en aquests termes. No sé veure la diferència entre Illa i Puigneró en model econòmic. És normal que hi hagi contradiccions, perquè emergeix amb molta força un debat que caldria haver abordat abans. Tothom està molt preocupat, però falta lideratge per prendre decisions. M’agradaria que hi hagués més ambició a la Generalitat. Demanem a la gent que recicli més, que utilitzi el transport públic i la bicicleta, i en canvi fem una proposta per ampliar l’aeroport que augmenta gairebé un 33% les emissions de CO2. En aquests moments, els tres grans projectes del Govern són els Jocs Olímpics d’Hivern, el casino més gran d’Europa i l’ampliació del Prat. Tinc la sensació que estem tornant 15 o 20 anys enrere, per això insisteixo molt en la idea que hi ha partits del passat i partits del futur. ¿Influirà l’ampliació de l’aeroport en el recolzament dels comuns als pressupostos de la Generalitat? Ja vam dir que l’aposta d’ERC per JxCat tindria conseqüències, i més amb Jaume Giró com a conseller d’Economia. Estem disposats a asseure’ns, i ja vam tenir una primera reunió abans de l’estiu i ara a principis de setembre en tindrem una altra, però clarament cada vegada estem més lluny del Govern. Aquests tres grans projectes ens allunyen, jo diria que pràcticament definitivament, de l’aposta que estan fent. ¿Creu que aquesta vegada la legislatura catalana durarà quatre anys? Catalunya necessitava una legislatura llarga, però no necessitava aquest Govern. Ha de ser la legislatura, d’una banda, de la recuperació econòmica i de la transició ecològica, però això no pot ser només una etiqueta. I tant en aquests aspectes com amb el diàleg, que el seu soci principal vol que fracassi, perquè està calculant electoralment de quina manera pot fer-li més mal, Esquerra està assumint l’agenda de JxCat. ¿Què esperen vostès de la taula de diàleg? ¿Pot sortir-ne un acord de pes? Estem treballant aquest diàleg en l’espai dels comuns i al setembre ens reunirem amb Yolanda Díaz per veure com encarem la taula. Nosaltres hi hem cregut sempre. Els indults han sigut un pas fonamental, i sense el treball de Jaume Asens a Madrid no haurien arribat. Ara hem de passar a l’etapa de les solucions. I jo vull ser optimista. Vostè defensa una «fórmula imaginativa» per millorar l’encaix de Catalunya. ¿Pot concretar? Vull ser prudent. Jéssica Albiach farà una conferència el 8 de setembre i la idea és que allà presenti els nostres eixos a la taula del diàleg. També perquè ho estem treballant conjuntament amb la vicepresidenta i, per tant, no vull avançar res. Anirem amb una proposta pròpia, i crec que si volem avançar cal trencar la dicotomia entre el discurs públic i el discurs privat sobre què cal fer per desencallar el conflicte polític. Nosaltres diem el mateix en tots els casos.

El més llegit