L’ampliació del Prat aviva les diferències al govern de coalició

Els diputats del grup d’Unides Podem al Congrés Juan López de Uralde i Jaume Asens s’havien acomiadat al juliol quedant per acabar al setembre l’afer que tenien entre mans: una iniciativa parlamentària per blindar el paratge de gran valor ecològic de la llacuna de la Ricarda, al costat de l’aeroport del Prat. Per això, entre altres raons, incomoda l’ala esquerra del Govern de coalició la previsió anunciada per l’Executiu de l’ampliació de l’aeròdrom per al 2030. «No estic al Govern, però no em consta que el projecte s’hagi explicat, dialogat o consensuat amb els socis, ni s’ha tractat en un Consell de Ministres. Normalment aquestes coses es parlen», assegura López de Uralde, que en aquesta primera setmana d’agost verbalitza el disgust de la part morada. Fonts pròximes a l’altra part de l’Executiu no comenten la presumpta falta de comunicació; només pregunten retòricament: «¿Tenen competències els socis en matèria de transport i infraestructures?». Certament, no, cap ministra ni ministre d’Unides Podem està ni tan sols a prop d’aquesta àrea; a tot estirar, a través de l’agenda 2030. No tenen competències, però sí opinió. Entre aquestes, la de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o la de López Uralde. «A Barcelona es pot arribar en altres mitjans de transport menys contaminants, com el tren. Però és que l’objectiu d’aquest projecte no és en realitat la gent, sinó el maó i el ciment», diu ell. Friccions FriccionsA la causa de la llacuna de la Ricarda li va donar popularitat al món comuns-Podem, més enllà del territori català, Sergi Alegre, que va ser regidor històric d’Iniciativa al Prat de Llobregat. Les crítiques morades al projecte estan sent personals i puntuals, però no totes desconnectades. Abans de considerar «‘pelotazo’ de tota la vida» l’ampliació, Ada Colau havia comentat críticament el projecte amb la ministra de Treball, Yolanda Díaz, confirmen fonts pròximes a l’alcaldessa. A Madrid asseguren els companys de formació que comuns i morats desplegaran aquesta tardor la seva oposició al projecte als consistoris del Prat i Barcelona, al Parlament català i a l’espanyol. La incomoditat pel Prat s’uneix a d’altres que rumia la part minoritària de la coalició. No només la polèmica de la mitjana de vedella –que és en realitat una queixa per la falta d’una acció més decidida del Govern contra l’hospitalitat d’autonomies com Catalunya i Castella i Lleó a les macrogranges de la ramaderia industrial–, també d’altres que poden fer soroll al setembre. Entre les quals, l’impuls al desplegament de l’energia eòlica en paratges del nord, com els parcs de molins a Àlaba. També. O «l’acceleració de llicències de projectes miners de tot tipus», afirma López de Uralde. I també la falta d’entusiasme que la facció morada intueix en la socialista per la implantació d’una «fiscalitat verda». Pressions Al camp de joc mediambiental, les dues forces coalitzades han de respondre a pressions, de la dreta o de la mateixa militància. Les primeres entren en el que López de Uralde anomena «negacionisme polític de la ultradreta i la dreta», o sigui, «aprofitar de forma populista qualsevol perjudici a qualsevol sector provocat per les polítiques de lluita contra el canvi climàtic per desgastar el Govern». La pluja d’imprecacions a les xarxes socials i tota mena d’esferes públiques cada vegada que surt a col·lació un impost al dièsel, que Vox presenta com un atac a les classes populars, n’és un exemple. Un altre, la càrrega de figures del Partit Popular publicant fotos de barbacoes i filets al punt quan el ministre de Consum, Alberto Garzón, va recomanar reduir el consum de carn. El vot propi també pressiona, especialment als cercles locals de Podem, segons avança la legislatura i no es compleix la promesa de recrear una empresa pública d’energia que moderi els preus de la llum. «A Catalunya, Madrid i Andalusia això és línia vermella», diu una de les fonts morades consultades. Tot i que no tot són punts de fricció en política mediambiental. Hi ha un terreny d’acord per als socis al Govern: treure Espanya del Tractat sobre la Carta d’Energia (TCE), en previsió dels problemes legals que pot portar a l’Estat la permissivitat del TCE amb els combustibles fòssils, en franca contradicció amb la llei del canvi climàtic aprovada el mes d’abril passat. Més a la tardor Més a la tardorA la tornada de l’estiu s’obriran als dos socis del Govern de coalició dues oportunitats de discussió més per l’ecologia. Una, entorn dels treballs que un comitè d’experts ha de desenvolupar per a la implantació de l’anomenada «fiscalitat verda». Afegirà pressió a aquest assumpte el fet que la llei de canvi climàtic dona un any de termini, fins al maig del 2022, perquè aquests treballs estiguin conclosos. Això, i la més que anunciada oposició del sector més dependent dels hidrocarburs. «Però, o s’està en la lluita contra el canvi climàtic o no s’hi està», resumeix López de Uralde. L’altre assumpte, cada vegada més calent, serà el de l’energia. Podem es prepara per fer tota la pressió que tingui a les mans perquè l’Estat assumeixi –i el Ministeri de Transició Ecològica no les tregui a concurs de nou– almenys una trentena de les fins a 70 llicències d’explotació de salts hidroelèctrics que venceran entre aquest any i el 2030. Són turbines en pantans de tot Espanya que podrien passar a ser actius de l’empresa pública d’energia amb què somia Podem. Les més importants concessions a punt d’expirar les exploten ara firmes gens petites del sector: Iberdrola, Endesa i Naturgy. Una part no menor d’aquests pantans es concentra en un punt delicat de la geografia de l’esquerra a Espanya: Andalusia.

L’ampliació del Prat aviva les diferències al govern de coalició

A la tardor, nous punts de fricció: la fiscalitat verda i les concessions d’energia hidroelèctrica

El més llegit