Una de les característiques de les democràcies avançades és l’establiment d’agendes polítiques clares i transparents. Els Estats Units i la Unió Europea en són exemples, on els poders executiu i legislatiu reten comptes dels assumptes que pensen desenvolupar a sis mesos i a un any vista. A Brussel·les, comissaris, europarlamentaris, funcionaris, lobbistes i periodistes són capaços d’explicar-te sobre quins assumptes conversaran en el curt i a mitjà termini. A Espanya, i a Catalunya, tendim a improvisar més. I el debat polític gira massa dies al voltant d’una declaració estrident, d’un tuit malintencionat o d’una filtració judicial interessada.