El Govern accelera el rescat de cossos a les fosses comunes del franquisme

Els assessors del Govern en memòria històrica calculen que queden entre 20.000 i 25.000 cossos «rescatables» de republicans assassinats i llançats a fosses comunes durant la Guerra Civil i la postguerra. Es considera així les restes amb un parador que es pot rastrejar i en principi es poden recuperar. Una altra cosa és la possibilitat científica de filiar-los un cop trobats, o la legal d’exhumar-los. De 114.000 desapareguts –inhumats en fosses i pous la majoria– que s’estimaven el 2007 –governant José Luis Rodríguez Zapatero i quan es va aprovar la primera llei de Memòria Històrica– el càlcul actual queda en 9.000 ja recuperats des de l’any 2000 i prop de 15.000 que serien al Valle de los Caídos. Un gran nombre, tret dels 25.000 rescatables, està en parador desconegut, el seu enterrament ha sigut destruït o els van llançar al mar. Aquests 25.000 són l’objectiu d’un nou impuls que l’Executiu, a través de la Secretaria d’Estat de la Memòria Democràtica, ha decidit donar a la recuperació de restes de represaliats pel franquisme. Al mateix temps que aquesta setmana presentava per al seu enviament a les Corts la nova Llei de Memòria Democrática, el Ministeri de la Presidència ha posat en marxa un pla quadriennal de fosses que en el seu primer any supera en actuacions les del pla de xoc desplegat el 2020. A les 114 tombes col·lectives que des d’aleshores tenen l’obertura en marxa, aquest any se n’afegeixen 189. En total són 303 en què l’Estat intervé amb subvenció. Governant Zapatero, l’última legislatura que es van impulsar exhumacions, es van fer una mica menys de 180 excavacions en sis anys, segons fonts governamentals. Madrid i Múrcia a la cua Només dos governs autonòmics no han demanat encara finançament per a projectes d’exhumació de fosses comunes: Madrid i Múrcia. A les dues comunitats les caracteritza la influència de Vox en institucions clau del seu territori, però n’hi ha una tercera, Andalusia, que fins i tot compartint aquest factor polític, el seu govern (PP + Ciutadans amb recolzament de la formació d’extrema dreta) sí que ha demanat ajuda estatal; en total, per a sis projectes. La reticència de Vox a l’exhumació de fosses comunes no és tan frontal com la seva oposició al relat polític que surt a la llum amb aquestes troballes. Preguntat per la nova Llei de Memòria Democràtica el 20 de juliol durant un viatge a l’Aragó, el portaveu parlamentari, Iván Espinosa de los Monteros, la va deplorar, però davant els mitjans es va mostrar partidari que «tots els espanyols, amb independència del bàndol en què van lluitar els seus avis, puguin, per descomptat, obrir, recuperar les fosses on hi hagi, al lloc que sigui, les restes mortals dels seus avantpassats». Més de sis milions Aquest pla d’ajudes a l’exhumació aporta diner públic per primera vegada des que el Govern Rajoy va tancar l’aixeta, el 2012. Les subvencions s’emporten el 60% dels 11,35 milions d’euros del pressupost de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica. El departament del secretari Fernando Martínez ja ha gastat un milió d’euros en ajudes per als ajuntaments i dedicarà aquest any tres milions a ajudes per a 15 comunitats autònomes. Una altra partida destacada, de 665.000 euros, ja està destinada a ajudar les fins ara 65 famílies que han reclamat recuperar els seus avantpassats traslladats al Valle de los Caídos. Presidència té a més compromesos 400.000 euros en ajudes per a la investigació de fosses comunes als cementiris de San Rafael i la Salut de Còrdova. Molts ossos Molts ossosEntre els llocs de concentració de fosses que l’Estat ajuda a obrir, n’hi ha pocs com la província de Còrdova, amb 11 municipis on hi haurà exhumacions, rastrejos, testimonis o anàlisis de restes. Còrdova és un territori paradigmàtic de la memòria. Només en un radi de 75 quilòmetres al sud de la capital de la província s’acumulen excavacions previstes a Cabra, Monturque, Castro del Río, Aguilar de la Frontera, Puente Genil, La Carlota i Hornachuelos. Els onze projectes per als quals associacions i ajuntaments han demanat ajuda són el gruix dels 60 que subvenciona l’Estat a Andalusia. Entre els projectes andalusos hi ha el de Pico Reja, una fossa al cementiri de San Fernando de Sevilla amb 1.103 cossos de represaliats. A gairebé tots –inclòs Blas Infante, el pare del nacionalisme andalús, a qui un regidor sevillà de Vox va dir «tarat» a les xarxes socials– els van matar en tàpies i cunetes durant les primeres setmanes de la guerra. Pico Reja s’emporta aquest any 105.000 euros de l’Estat. A Catalunya tres ajuntaments barcelonins han demanat recolzament: Polinyà –on es recullen testimonis de la repressió–, Torrelló i Terrassa, on el ministeri preveu «investigació i prospecció». A la capital del Vallès Occidental han anat a parar 3.000 euros per estudiar la fossa (o fosses) de la ciutat, de les quals el franquisme se’n va emportar cadàvers el 1958 al Valle de los Caídos. Castella i Lleó –govern PP-Cs– és la segona comunitat en petició d’ajudes: 33 projectes per a un total de 41. Aquí destaquen les investigacions a la província de Burgos: a la Merindad de Valdivielso, a la cartoixa de Santa María de Miraflores i al cementiri de San José de la capital, on es calcula identificar 600 cossos. Aquí es necessiten fons per a estudis de l’ADN: els voluntaris de la Coordinadora per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Burgos només n’han pogut filiar documentalment 300; els altres són esquelets de desconeguts que no figuren a cap paper.

El Govern accelera el rescat de cossos a les fosses comunes del franquisme

L’Executiu reforça el seu pla de xoc d’exhumacions amb ajudes per a 189 fosses més i un total de 303 projectes

El més llegit