El Tribunal de Comptes conclou el seu mandat aquest divendres i passa així a engrossir la llista d’òrgans pendents de renovació de què ja formen part el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Defensor del Poble. Ho fa en les mateixes condicions que la resta d’òrgans constitucionals caducats, és a dir, sense que hi hagi perspectives a curt termini per a elecció de nous consellers. A més, el final del seu mandat arriba en plena polèmica per la causa que ha obert contra excàrrecs de la Generalitat de Catalunya, cosa que ha portat tant els partits independentistes com el mateix Govern central a qüestionar el fiscalitzador.
La renovació del tribunal que presideix María José de la Fuente requereix un consens entre el Govern de coalició i el PP, com a primer partit de l’oposició, ja que els candidats necessiten el suport de 210 diputats. I ara aquest pacte sembla encara més complicat després que el fiscalitzador s’hagi situat en el punt de mira de l’independentisme per les seves actuacions per reclamar quantitats milionàries a ex alts càrrecs de la Generalitat pels diners públics suposadament desviats per promocionar el procés.
Domini popular
Per la seva banda, el PP, Vox i Ciutadans han rebutjat els atacs al Tribunal de Comptes i ja han avisat que, després dels indults, és «molt complicat» pensar en un acord per renovar els òrgans constitucionals en el que queda de legislatura. A més, com que la composició actual d’aquestes institucions procedeix dels anys de majoria del PP, els populars encara en dominen bona part.
La legislació estableix que els 12 consellers que conformen el Tribunal de Comptes han de ser elegits pel Congrés i el Senat per una majoria de tres cinquens (210 diputats). El seu mandat té una durada de nou anys i els elegits designen, al seu torn, el president i els responsables de les dues seccions. La Presidència de l’òrgan fiscalitzador es va renovant cada tres anys entre els consellers. Per això, aquest mandat, que va arrencar el 2012, va començar amb Ramón Álvarez de Miranda al capdavant de la institució –hi va ser sis anys– i des del 2018 l’ocupa María José de la Fuente y de la Calle.
El Defensor del Poble, pendent des del 2017
Aquesta institució s’uneix així al llistat d’òrgans pendents d’acord i el mandat de què ja ha caducat: el CGPJ, el Tribunal Constitucional, el Defensor del Poble o l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. El que fa més temps que està pendent de renovació és el Defensor del Poble, un lloc que el socialista Francisco Fernández Marugán exerceix en funcions des del juliol del 2017 i per al qual es necessita que la Comissió Mixta (Congrés-Senat) de Relacions amb el Defensor del Poble proposi un nom i que tres cinquenes parts del Congrés li doni el seu recolzament. Aquest resultat s’ha de ratificar al Senat en un termini màxim de 20 dies.
Les negociacions entre el Govern central i el PP ja van encallar renovar el CGPJ, els integrants del qual han de comptar amb el recolzament de tres cinquens del Congrés (210 diputats). El mandat de l’òrgan de govern dels jutges, de cinc anys, va caducar el desembre del 2018. Llavors, el PP i el PSOE van arribar a pactar per a la presidència el magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena, però aquest va acabar renunciant a la candidatura després que es filtrés un whatsap del popular Ignacio Cosidó presumint del fet que, amb aquest jutge al capdavant del CGPJ, es podria controlar la Sala Segona de l’alt tribunal «des de darrere».
El CGPJ el componen 20 vocals, dotze de les quals són magistrats i jutges sorgits d’un procés de selecció en la carrera judicial on els precandidats han d’obtenir avals dels seus companys o de les associacions judicials, tot i que al final l’última paraula la tenen els partits. Els altres vuit són juristes de trajectòria reconeguda promoguts pels grups parlamentaris. La meitat dels 20 vocals es vota al Congrés i l’altra meitat al Senat, a raó de sis jutges i quatre juristes a cada Cambra. I després aquests consellers elegeixen el president, un magistrat que alhora presidirà el Tribunal Suprem i que habitualment ha sigut pactat pels grans partits.
Un terç del Constitucional
També està pendent la renovació d’un terç del Tribunal Constitucional, els quatre membres que han d’elegir el Congrés, el mandat de nou anys dels quals va concloure el novembre del 2019. El president de l’Alt Tribunal, Juan José González Rivas, ja va comunicar a la presidenta de la Cambra, Meritxell Batet, que havia d’iniciar aquest procediment, que també exigeix un acord ampli, ja que es necessita un recolzament de 210 diputats. La Constitució estableix que, dels 12 membres que integren l’Alt Tribunal, quatre són anomenats a proposta del Congrés, que són els qui ara s’han d’actualitzar; quatre, per part del Senat; dos, del Govern central, i dos més, del CGPJ. Tots ells són designats per un període de nou anys.
Finalment, des del juliol del 2019 està pendent de renovar la presidència de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i el seu adjunt, que seran anomenats pel Govern central, a proposta del Ministeri de Justícia, entre persones de reconeguda competència professional, en particular en matèria de protecció de dades. El mandat dels dos llocs és de cinc anys i pot ser renovat per a un altre període de la mateixa durada. La directora actual és Mar España Martí, elegida en temps del Govern de Mariano Rajoy.