Pedro Sánchez venia amb una idea molt clara als Estats Units. Primer, projectar Espanya com a país atractiu per al sector privat ara que està sortint de la pandèmia i compta amb una eina poderosa com els fons europeus, que el compromet a fer «reformes» com l’abordatge de la transició ecològica i la transformació digital. I dos, garantir «estabilitat» i «certesa» política als inversors americans. Assegurar-los que el seu Govern de coalició no caurà, i que es disposa, de fet, a presentar els Pressupostos del 2022, com també portarà al Parlament els de l’any següent, els del 2023. Davant l’oposició conservadora, que «crida», l’Executiu aconsegueix «resultats» i compleix la seva paraula.
El president del Govern va cordar la seva primera jornada de treball als Estats Units, a Nova York, al cor financer mundial, amb una entrevista-col·loqui amb l’agència britànica Reuters a la seu de l’Institut Cervantes. Allà va traslladar aquest missatge d’«estabilitat» política. Complementari amb aquell que havia apuntalat al matí. A primera hora, havia atès un altre compromís mediàtic, a la cadena per cable MSNBC, i després va mantenir reunions amb les principals gestores d’actius i fons de capital risc, a més de fer-ho amb Michael Bloomberg (Bloomberg) i Larry Fink (BlackRock). Sánchez els va presentar les oportunitats d’inversió que ofereix el pla de recuperació i els va destacar els projectes de «transformació verda, digital i industrial que afrontarà l’economia espanyola en la pròxima dècada». També hi va compartir «les reformes que Espanya portarà a terme en matèria educativa, com la formació professional, les competències digitals i la reforma del sistema nacional d’investigació i ciència».