Sánchez greixa el seu Govern i el sintonitza amb el PSOE

Per ara, són senyals. Missatges contundents de canvi. Un Govern més polític, més femení, amb molt més pes del PSOE, de la reconciliació interna, més preparat per al combat electoral i per lidiar amb un desgast per ara imparable a les enquestes. Però en els últims dies Pedro Sánchez i els seus més directes col·laboradors han apuntat el nou camí que volen que recorri l’Executiu i ha dibuixat una personalitat molt diferent a la de l’anterior. S’està forjant un Gabinet més compacte, amb les estructures de coordinació més greixades (i més lleugeres), sense disputes internes, sintonitzat amb Ferraz. I també més «auster» en les formes. L’eix temàtic serà, a més, la «recuperació econòmica», la gestió pura i dura que arribi a la vida quotidiana dels ciutadans, que aixequi el seu «optimisme», rebla una vicepresidenta. Catalunya continuarà sent-hi present, però el president no vol que, una vegada passada la pàgina dels indults, el focus se situï allà diàriament i a tota hora. «Necessitàvem carregar les piles, rejovenir, recobrar energies i enfilar la tasca de modernitzar l’economia», va al·legar Sánchez dimarts passat a Telecinco, en la primera entrevista posterior a la remodelació del seu Govern. No hi va haver manera que expliqués les destitucions més impactants. La de Carmen Calvo, la seva exvicepresidenta primera i, sobretot, les de José Luis Ábalos, extitular de Transports, i Iván Redondo, el seu poderosíssim director de Gabinete. Els ministres sortints consultats prefereixen sortir d’escena sense gaire soroll, guardar silenci, recompondre’s, «desconnectar», disfrutar d’un «horitzó d’expectatives» després de quedar «alliberats» i més «tranquils». Una posició congruent amb la fixada pel president, que vol projectar-se cap al futur i no tornar al passat. Redondo és una línia diferent. El consultor i exassessor principal de Sánchez, que abans havia treballat pel PP, no té carnet socialista i sí que ha fet saber, a través del seu entorn, una versió diferent del seu cessament (que ell va demanar anar-se’n i que el cap li va oferir dues vegades ser ministre) que van traslladar a la Moncloa i Ferraz (que va ser Redondo qui va exigir ser titular de la Presidència per pastar més poder i apropiar-se del cor del Govern). En realitat, Sánchez ha confeccionat un altre Executiu. No només pel profund canvi de cares, que també, sinó per la substitució del motor, com convenen diferents fonts del màxim nivell. L’arribada d’Óscar López a la direcció del Gabinet és, potser, el màxim exponent de la mutació: ell és un veterà del PSOE, de la mateixa generació que el president, secretari d’Organització amb Alfredo Pérez Rubalcaba, i molt respectat en el partit, ja que el coneix a fons. L’altra terminal del poder la condueix Félix Bolaños, nou ministre de la Presidència, coordinador del Govern sense els galons oficials de vicepresident polític però una figura clau i en ascens. Llavors, l’edifici en el complex de la Moncloa on s’instal·la la Direcció de Gabinet del president, està connectat, ara sí, amb Presidència. Perquè López i Bolaños «s’entenen i estan plenament coordinats», el que no passava amb Redondo i Calvo, la relació del qual es va deteriorar ostensiblement gairebé des del principi. També la relació entre Redondo i Bolaños es va esquerdar, almenys, a l’estiu del 2020, i en l’última etapa s’havia refredat per complet. Ara a la Moncloa atribueixen al primer la sèrie d’informacions emanades, creuen, de l’exguru, «mentides» dirigides contra el nou ministre per perforar la seva imatge. «Està sent patètic», diu un exlíder socialista. Caiguda probable de Salazar L’‘spin doctor’ del president es recolzava en el seu propi equip a la Moncloa –una estructura robusta que serà reduïda– i en el seu adjunt, la seva mà dreta, Paco Salazar. El dirigent sevillà, segons relaten fonts de Ferraz i de l’Executiu, no seguirà en el càrrec, tot i que en el partit es diu que Sánchez li buscarà una recol·locació «digna», «on no creï embolics». Aquest diari va intentar contactar amb ell, sense èxit. Redondo i Salazar van conduir la campanya de les madrilenyes del 4-M, que van concloure en una autèntica hecatombe per al PSOE i que van empènyer el líder socialista, de fet, a reformar per complet el seu Govern, per després emprendre els relleus en la seva executiva federal. El pont entre Semillas i Bolaños l’exercirà un home molt pròxim a aquest: Fran Martín Aguirre. El responsable madrileny, número dos de la gestora del PSOE-M, hereta el càrrec del seu antic cap, la Secretaria General de la Presidència del Govern. El lloc, pel perfil del seu nou titular –enginyer de Montes, no jurista, com és Bolaño–, perd una mica de càrrega política, perquè aquesta continuarà descansant en l’apoderat ministre de la Presidència. «Jo crec que Félix és menys expansiu i controlarà millor –opina una ministra–. És molt seriós, de traç fi, més meticulós, més rigorós. Carmen era de parlar molt, ell, el contrari, de parlar poc». Sánchez també ha decidit greixar la maquinària governamental des d’un altre flanc: la comunicació. Després de tres anys d’encastellament, en què el propòsit era encapsular les seves intervencions i allunyar-lo de la premsa, la Secretaria d’Estat de Comunicació (SEC) canvia de mans. Cau el periodista Miguel Ángel Oliver i el reemplaça l’exdiputat del PSC Francesc Vallès, de la mateixa lleva que López i Sánchez. Vallès, experimentat polític i que després de sortir del Congrés es va unir a la consultora Hill + Knowlton, ja va treballar a les ordres de l’avui president del 2014 al 2016 com a portaveu adjunt del Grup Socialista. Direcció parlamentària en la qual s’asseia l’actual ministra de Política Territorial i portaveu de l’Executiu, Isabel Rodríguez. «El president, Óscar, Fran, Félix, Isabel... són una contínua cinta transmissora. No són màquines independents», resumeix una veu autoritzada de la Moncloa. «Pedro ha travat un Govern més compacte, més homogeni per edat i més pròxim a ell. Sense experiments. No n’hi ha una [Arancha González] Laya per parlar de comerç internacional, hi ha un [José Manuel] Albares a Exteriors, un diplomàtic de tota la vida i de la confiança de Pedro. I ha decidit recuperar gent pròxima que ja estava a l’aparador abans de la guerra interna del 2016, com Óscar i Isabel», afegeix un altre comandament de Ferraz. Precisament, la remodelació pretén sincronitzar partit i Govern després d’anys de tensions, pel fil de López-Bolaños i de tots dos amb Adriana Lastra i Santos Cerdán, números dos i tres. «La política és molt contingent» La voluntat de reconciliació interna, plasmada en el fitxatge de dirigents vinculats a Rubalcaba –molt reivindicat per Rodríguez aquesta setmana, per cert– o que van donar suport a Patxi López (Óscar López) o Susana Díaz (les ministres Pilar Alegría, Diana Morant i la nova portaveu), ha generat un «consens amplíssim i molt difícil d’aconseguir en el partit», aprecien diferents quadros. «No passa res per què hagi trigat a tancar ferides. Rectificar és de savis», il·lustra una dirigent molt allunyada del president. El cap de la Junta de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, molt crític amb Sánchez, ha celebrat amb entusiasme l’ascens de la ja exalcaldessa de Puertollano. La sortida de Redondo va ser acollida amb veritable eufòria al PSOE. López introduirà canvis en l’estructura de la Moncloa. En el seu entorn remarquen que acaba d’aterrar, que ha de pensar com remodelar-la, «adaptar-la a la seva manera de treballar». Però fonts governamentals de primer nivell asseguren que «sens dubte» reduirà el Gabinet «tant com sigui necessari». Just una de les crítiques dirigides a Redondo va ser que va armar un organigrama mastodòntic a la Moncloa, com si es tractés d’un ministeri. L’estil que imprimia als actes públics del president, vistosos però de vegades buits de contingut –com va passar en la presentació de l’informe ‘Espanya 2050’–, també evolucionarà. «Més política i menys embolcall –asseguren aquestes fonts–, que el contingut de la capsa importi més que la capsa per si mateixa». Documento Título del documento (Auto) Ver pdf El nou Govern, en definitiva, «està més greixat, és més compacte, de més confiança, sense regnes de taifes, més auster, sense tanta faramalla en els actes, sense tant protagonisme de Catalunya,» adverteix un ministre. «Es guanya en tranquil·litat, no hi ha bronques personals. Però en política és molt contingent tot. No només jugues tu», alerta una altra companya de Gabinet. La temàtica també pretén canviar. Sánchez va retolar la seva nova alineació com el «Govern de la recuperació», i busca instal·lar aquest missatge en cada intervenció. «Ja s’ho faran ells amb la seva confrontació i crispació», va assenyalar aquest dissabte des de Sevilla, retraient al PP la seva actitud de «no a tot». «Nosaltres, al més important: vacunació, modernització i recuperació del nostre país. Això és el que farem fins al 2023». Com emfatitza un ministre, «el focus es desplaça a mitja legislatura: després de la pandèmia, l’economia, accent que ve ja marcat per l’ascens de Nadia Calviño a la vicepresidència primera i al manteniment de l’equip econòmic de l’Executiu. El Govern sap que se la juga en la gestió dels fons europeus (els primers 9.000 milions s’alliberaran ben aviat) i en què aquests es filtrin en la vida dels ciutadans. La bilateral, el 2 d’agost i a Madrid Per apuntalar aquest missatge, «entra la infanteria», les ja exalcaldesses (de Puertollano, Isabel Rodríguez; de Transports, Raquel Sánchez, i de Ciència, Diana Morant), «les que saben de l’atenció primària de la política», incideixen a la Moncloa. El president va posar èmfasi, al presentar els seus nous ministres, en aquesta política del «proper». «Recuperació social i econòmica, recuperar la nostra vida i centrar-nos en les persones i en els seus problemes», asseguren fonts de l’Executiu. En aquest quadrant, el pes de Catalunya en el relat governamental descendeix. El full de ruta, va reiterar Rodríguez dimarts, no canvia, però el seu mateix ascens a Política Territorial, i el desplaçament del líder del PSC, Miquel Iceta, a Cultura, és també un senyal dels nous temps, de la voluntat que no sigui l’eix central de l’Executiu, remarquen a la Moncloa i a Ferraz. Influeixen, és clar, raons electorals, ja que els socialistes volen que les següents conteses a les urnes s’esbombin en l’àmbit de la gestió. L’independentisme no ha rebut bé el relleu a la cartera. En desconfia. Per ara, sí que s’ha posat ja data a la reunió de la comissió bilateral Generalitat-Estat: com va avançar EL PERIÓDICO, serà el dilluns 2 d’agost, i a Madrid. Cita pactada després d’un primer contacte entre la ministra i la consellera Laura Vilagrà. Aquestes línies mestres necessiten aterrar en el concret. Però a la Moncloa i als ministeris recalquen que tot està per fer, que al Gabinet i als departaments amb nous titulars estan pujant equips i que els seus responsables estan amarant-se de les matèries que gestionen. Cal esperar, adverteixen. Els nous ministres tenen l’avantatge que amb l’aturada estiuenca el focus polític perd força i tindran marge per replantejar estratègies abans d’enfrontar-se al combat amb l’oposició al Parlament. La coronació d’Espadas i el nou tàndem al PSOE

Sánchez greixa el seu Govern i el sintonitza amb el PSOE

La revolució del president transcendeix el relleu de ministres: ha dissenyat un canvi profund a les corretges de coordinació de l’Executiu

La maquinària descansa ara en López, Bolaños, Vallès i Rodríguez. El cap de Gabinet reduirà l’estructura a la Moncloa «tant com sigui necessari»

El més llegit