La crisi de Govern afegeix incertesa a la reunió bilateral amb la Generalitat

No s’escampa, encara, el nerviosisme en el Govern, tot i que sí que s’està a l’expectativa dels pròxims senyals que s’emetin des de la Moncloa. La remodelació del Govern executada dissabte pel president del Govern afegeix un plus d’incertesa al desglaç entre l’Estat i la Generalitat i, en especial, sobre la primera prova de foc d’aquesta agenda del retrobament que ha reiterat una vegada i una altra el mateix Sánchez, la comissió bilateral de finals de juliol a Barcelona. I no és que s’acordés la celebració fa mesos, sinó que Sánchez i Aragonès van pactar el conclave fa tot just 10 dies. La reunió de la Comissió bilateral Estat-Generalitat, que penja del carta autonòmica, i que al seu torn obrirà les portes a la celebració, posterior, de tres comissions sectorials més. I en el Govern, si bé no es dubta, de moment, de la voluntat de Sánchez i se situa la remodelació del Gabinet en els marges de la política de partit, si temen que els terminis puguin dilatar-se i traslladar la reunió a setembre. Aquesta ‘comissió de comissions’ està presidida per la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, que té la seva rèplica en la ministra de Política Territorial. La flamant substituta d’Iceta, Isabel Rodríguez, a la seva presa de possessió va evitar qualsevol referència a Catalunya. I això que Iceta va negociar, fins a hores abans del seu relleu, amb Vilagrà l’ordre del dia de la reunió, així com la data d’un conclave que no se celebra des de fa gairebé tres anys. Una vegada es fixi l’ordre del dia i l’elecció dels tècnics de cada part que seran els interlocutors, aquests elegits començaran un altre procés de negociació previ a la celebració de la comissió. Es pretén, com és habitual, arribar al conclave amb algun assumpte tancat. En la reunió, a més, es fixarà el calendari de celebració de les altres tres comissions: la comissió mixta d’assumptes econòmics i fiscal; la comissió bilateral d’infraestructures i la mixta de transferències. Compartiments no estancs Així mateix, les funcions de la comissió bilateral són proposar i arribar a acords sobre les matèries incorporades en l’Estatut. Però no pot transferir competències de l’Estat a la comunitat autònoma. Per part catalana, en aquests dies s’insisteix a reblar l’esquema de partició entre assumptes del procés i els estatutaris. Les carpetes pendents entre les dues administracions són abundants. Malgrat això, l’última reunió de la comissió es remunta a agost del 2018. Posteriorment, a finals de setembre, i en la Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics i Fiscals, en una reunió presidida pel llavors vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, el Ministeri d’Hisenda es va comprometre a saldar 1.459 milions dels 7.600 de deute pendents amb Catalunya en quatre anys. A data d’avui, segons dades de la Conselleria d’Economia, a l’haver sigut prorrogats els pressupostos del 2019 i el 2020, el calendari s’ha ajornat. En els del 2021 ja es va incloure una part d’aquests 1.459 milions (a 30 de juny no s’havien encara cobrat) i es preveuen noves partides per al 2022 i el 2023. Les dades que manejava la Conselleria d’Economia, sota la batuta de l’avui president, pocs mesos després d’aquest acord situava el deute específic amb la Generalitat en més de 5.200 milions, xifra a què caldria sumar els diners que l’Estat deu, no només a Catalunya, sinó a cada una de les autonomies, per diferents conceptes, uns 4.500 milions. El deute és un dels assumptes més candents, juntament amb la falta d’inversions i alguna qüestió de to polític. Per exemple, el recurs del Govern a la llei catalana de lloguers que la Generalitat voldria que es retirés. La disposició addicional de l’Estatut Tornant al deute, la major part del lleó d’aquests 5.200 milions se l’emportaven els incompliments de la disposició addicional tercera de l’Estatut. A la carta se sancionava que, durant set anys, la inversió de l’Estat havia de ser igual a l’aportació de Catalunya al PIB espanyol, d’un 20%. Així, l’Estat deu els diners del 2008 i del període 2009-2013, per a un total de més de 3.700 milions. I en aquest capítol, les reivindicacions catalanes no acaben aquí. Així, es demana la cessió de la gestió de les principals infraestructures (port i aeroport) i del Consorci de la Zona Franca. Seguint amb el deute, almenys el 2019 quedaven per pagar encara gairebé 700 milions del deute històric dels Mossos. Tot i que la titularitat és de la Generalitat, l’import que l’Estat hauria d’abonar per a la seguretat a Catalunya s’aporta als Mossos. El Govern, que no vol que s’oblidi ni el deute per la llei de dependència, ni els traspassos pendents, com les beques, i «el traspàs de diners de l’ingrés mínim vital per reforçar la renda garantida».

La crisi de Govern afegeix incertesa a la reunió bilateral amb la Generalitat

Iceta i Vilagrà van negociar l’ordre del dia del conclave fins a hores abans del relleu del ministre

L’Executiu català no tem un canvi de política de Sánchez tot i que sí retards en el calendari

El més llegit