Amb els indults encara pesant diàriament sobre l’actualitat política i amb l’horitzó de la represa dels treballs de la taula de diàleg per al setembre, era previsible que Catalunya colonitzés les compareixences de Pedro Sánchez durant la seva gira de tres dies pels països bàltics. No perquè el president del Govern l’esmentés en la seva intervenció inicial, però sí en les seves respostes a la premsa, condicionades pel que ocorria a Espanya –creació d’un fons de 10 milions per cobrir les fiances d’ex alts càrrecs de la Generalitat imposades pel Tribunal de Comptes– o fins i tot a Bèlgica –la trobada a Waterloo d’Oriol Junqueras i Carles Puigdemont després de quatre anys. Però Catalunya no va ser, en absolut, l’eix de les converses del cap de l’Executiu amb els seus homòlegs d’Estònia, Letònia i Lituània. Els tres països, petits (d’una població inferior als dos milions d’habitants els dos primers i de 2,7 milions l’últim) i fronterers amb Rússia, se senten molt amenaçats per Moscou. El president els va garantir el suport en el veïnat oriental, i alhora va buscar suport en ells per protegir la frontera sud, la que Espanya té no només amb el Marroc, sinó tot el Magrib i el Sahel.