Ximo Puig: «Les Balears fa anys que perden renda per la competència fiscal deslleial de Madrid»

President de la Generalitat Valenciana. Seva va ser la idea d’una Commonwealth mediterrània, acollida amb entusiasme per Armengol. L’aliança entre els dos líders socialistes es va traduir ahir en una cimera entre les Balears i la Comunitat Valenciana, amb la mirada posada en el model territorial, el finançament i els fons de la UE. En aquesta entrevista al Diario de Mallorca dona el seu punt de vista sobre la pandèmia i la situació política espanyola. La Comunitat Valenciana s’ha vist afectada pel macrobrot originat a Mallorca, amb més d’un centenar de joves afectats, algun fins i tot a l’uci. ¿De qui és la culpa? La situació no està per buscar culpables. Tots sabíem que al relaxar les restriccions i haver-hi més mobilitat i més oci hi hauria més contagis, i el virus ha afectat els joves, que ara són els que no estan vacunats. De la mateixa manera que les Balears, a la Comunitat Valenciana teníem molt bones dades –quatre mesos per sota de 50– i era necessari anar obrint. Armengol i vostè van coincidir a aplicar restriccions dures i a ser els últims a treure el toc de queda. Ara avisa que potser caldrà recuperar restriccions. ¿Es va precipitar Sánchez a l’aixecar el maig passat l’estat d’alarma? Més que fer disquisicions a posteriori, hem d’actuar des de la corresponsabilitat. És cert que tenim molts contagis, però la situació hospitalària és bona. Al gener teníem 4.700 persones ingressades a la Comunitat Valenciana, ara, menys de 200. Ho avaluarem aquests dies i si hem de prendre decisions, les prendrem. Amb govern independentista a Catalunya i del PP a Andalusia i a Múrcia, ¿la seva Commonwealth mediterrània ha quedat reduïda a les Balears i la Comunitat Valenciana? Tenim interessos comuns al Mediterrani i crec que, més aviat que tard, s’hi aniran sumant la resta. Per a la Comunitat Valenciana i les Balears aquesta cimera és una oportunitat. No té precedents, perquè no és una reunió de dos governs, sinó de dues comunitats, on estan representades les institucions, però també la societat. Al setembre em reuniré amb el president d’Andalusia per tractar diferents temes, però amb les Balears anem més enllà, hi ha una complicitat i una relació plus. Treballem per a una relació estable governi qui governi. La presidenta Armengol l’ha defensat com una eina per bascular Espanya de Madrid cap a la perifèria. La Comunitat Valenciana i les Balears fem un exercici de responsabilitat per sumar i participar des de la perifèria a millorar Espanya amb una visió d’Espanya més real, ni centralista ni sobiranista. El centralisme no és intel·ligent, no soluciona problemes i té efecte dissolvent en la cohesió territorial espanyola. ¿Amb aquesta aliança busca fer de contrapès a la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso? Més enllà de qui presideixi la Comunitat de Madrid, és evident que ara tenim un megacentre que és Madrid i que és un aspirador de recursos que empobreix tota la perifèria. Denuncia que Madrid absorbeix recursos de la perifèria. No obstant, Ayuso recorda que és qui més aporta al sistema. Madrid és qui més rep. Hi ha més funcionaris de l’Administració de l’Estat a Madrid que afiliats a la Seguretat Social en 22 províncies espanyoles juntes. El 60% de les adjudicacions públiques s’atorguen a empreses amb seu a Madrid. Aquesta concentració de poder polític, econòmic i mediàtic genera un gran desequilibri. Madrid hauria d’aportar més per reequilibrar. Per lluitar contra el dúmping fiscal de Madrid defensa l’harmonització d’impostos. ¿No va contra el federalisme que defensa amb Armengol? No és contradictori, necessitem una fiscalitat que ens permeti mantenir l’Estat del benestar. Hi ha espai per a la responsabilitat fiscal, però per competir amb altres comunitats cal partir de les mateixes condicions. Quan una comunitat surt amb tant avantatge com Madrid hi ha una competència deslleial fiscal que té conseqüències com que fa anys que les Balears perden renda per càpita. La Comunitat Valenciana i les Balears coincideixen en la necessitat reformar el sistema de finançament, però, ¿també coincideixen a com fer-ho? Amb les Balears tenim punts d’acord i d’altres que caldrà matisar, però caldrà arribar a acords entre tots. Nosaltres som conscients que hi ha una realitat insular que caldria contemplar en el nou sistema. Ara necessitem un acord amb el PP, que no pot quedar en una actitud obstruccionista. De moment, l’aliança que es visualitza en aquesta cimera ha de servir per a projectes comuns per aspirar a fons europeus. Treballem en projectes comuns des de fa mesos i hi continuarem treballant. ¿Els votants socialistes valencians i balears entenen els indults al procés? En un tema així cal mirar més enllà del resultadisme electoral i buscar l’entesa. No es tracta d’assumir el que volen els independentistes, sinó assumir el diàleg. Cal tornar a la política un tema polític.

Ximo Puig: «Les Balears fa anys que perden renda per la competència fiscal deslleial de Madrid»

El president valencià denuncia que la capital suposa «un aspirador de recursos que empobreix tota la perifèria»

El més llegit