Lourdes Ciuró: «Hi ha gent que és carn de presó, intentarem apujar els recursos»

Després del seu pas per la presó, els dirigents independentistes qüestionen l’efectivitat d’aquests centres... Les presons són les grans oblidades, a ningú li interessen. Ni el que hi passa ni les condicions laborals dels funcionaris. La gent mira cap a un altre costat. És un tema que no ven, no és notícia, no dona vots. Ningú en parla a les campanyes electorals. Ara estic visitant els centres i els funcionaris diuen que mai havien vist un conseller. -Ni jutges ni fiscals, possiblement... -La garantia dels drets humans dels presos tampoc és una cosa que sigui al mig del debat. Per tant, hi ha molt a millorar. Per exemple, la formació de les persones empresonades a través de tallers ocupacionals o de formació en oficis com la cuina, excepte alguns, no tenen una homologació del Servei d’Ocupació de Catalunya. S’aprofita molt poc el recorregut del CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció) al servei de la formació laboral. -Les entitats i els dirigents indultats reclamen també suport als presos per facilitar els permisos. -Si es pot donar una formació amb acreditació de competències les seves oportunitats al sortir seran més altes. A banda, els beneficis penitenciaris serien tenir un contacte amb l’exterior. Als més grans no acompanyats que no tenen res fora, ni família ni amics, quan els apliques el tercer grau, ¿on els portes si no hi ha recursos fora, com vivendes o algun equipament? N’hi ha pocs. -¿Ho milloraran? -L’Administració ho pot millorar amb recursos econòmics, ajudant les entitats que s’hi dediquen. Però hem de fer entendre que com a societat tenim un repte amb la gent reclusa, que no deixa de ser un fracàs del sistema. -¿La societat té una mirada repressiva? –Més que repressiva, és que no interessa. És la part negra de la societat. ¿Has vist un polític fer campanya a les presons? Les presons catalanes tenen molt bon nivell, amb funcionaris ben preparats, però falta formació continuada perquè, de vegades, han de procedir a fer reduccions de presos, que és l’últim recurs, perquè abans s’ha de fer una desescalada de la violència. Si no dones una formació continuada és difícil contenir una persona violenta. -¿Hi ha abusos? -No l’hi puc dir. En tot col·lectiu sempre hi ha algú que es passa de la ratlla. Per això s’aprofundeix en les càmeres d’àudio i vídeo. Els funcionaris també ho volen. Es tractar d’anar eliminant els punts cecs de les presons perquè dona tranquil·litat i seguretat als funcionaris i els interns. -Es reclama més recolzament als presos i preses que surten en llibertat -El recolzament és donar-los les màximes eines perquè es formin o aprenguin un ofici. A les presons hi ha escoles d’adults, centres ocupacionals... I fora pots acompanyar-los. Si tinguessin un bagatge acreditable, ¡com canviaria el panorama! Si hi ha recursos... -¿Pensen destinar-hi més recursos?-Ja l’hi diré. Aniré a veure el conseller Giró [Economia] per veure què hi podré destinar. Però si he d’escollir entre uns jutjats nous a Sabadell o dotar les presons, ¿què em diran els alcaldes o la ciutadania? Cal buscar més recursos per apuntalar la formació. -Entitats com l’Arep i les expresses Bassa i Forcadell demanen més formació per a les recluses L’execució penal amb dones és més complicada. Excepte a Wad-Ras, són en centres d’homes. També hi ha discriminació de gènere. Hi ha més recursos per a l’execució penal masculina, més possibilitats. A Mas d’Enric no poden tenir un mòdul de perruqueria perquè no hi ha espai ni horari, perquè està ocupat per homes. Els itineraris individualitzats per a dones i joves són necessaris. -Els presos del procés reclamen també una reflexió sobre les altes penes, en general –Tenim un Codi Penal amb penes molt altes en relació amb el dret comparat de països de l’entorn. Molt punitiu. En altres països, molta gent no compliria tants anys o no els seus casos no serien considerats greus. -¿Fa falta una mirada social i preventiva davant persones que són, segons molts, ‘carn de presó’? Hi ha gent que és carn de presó, totalment d’acord. Amb entorns molt vulnerables, sense formació. ¿Què s’hi pot fer? Tenir més recursos. El dèficit fiscal ens fa molt mal. Tenim un teixit social, educatiu, molt potent. Fan tan bé la seva feina que alliberen de molta feina l’Administració. Si l’Administració es pogués dotar de recursos triplicaria la seva efectivitat, per acompanyar les famílies. Quan surten, tornen a caure en el mateix entorn de vulnerabilitat i pobresa. Es tracta d’espais de formació als barris. Són diners que es necessiten, no per subvencionar la família o l’intern sinó per donar eines, capacitar. -Els treballadors i treballadores socials cobren una misèria. ¿S’augmentarà la dotació? -És vocacional, molta gent no cobra un sou digne pel treball que fa, que és imprescindible. Intentarem apujar els recursos perquè el repte és importantíssim, però això no ven socialment. La gent dirà ‘s’està bé a la presó...’, però una presó és un fracàs col·lectiu.

El més llegit