Dos mesos sense Iglesias: menys soroll, mateixes tensions

Dos mesos pot ser molt temps –els 60 dies previs a anar-se de vacances són interminables– o molt poc –vuit setmanes no donen per a res si estàs fent el que més t’agrada–, però, sens dubte, s’ha demostrat que els dos mesos que han passat des de la dimissió de Pablo Iglesias (sorprèn que fos fa tan poc... o tant) és el temps just per comprovar que al Govern de coalició hi continua havent tensions. Hi ha menys soroll, sí; però no menys frecs. Els lloguers, el preu de la llum o la pujada de l'SMI continuen enfrontant socialistes i morats, tot i que ara l’exlider morat ja no està en el centre de la polèmica. La plantada d’Iglesias a la política ha sigut rotunda. L’exvicepresident es va acomiadar el 4 de maig, després d’uns resultats poc pròspers en les eleccions madrilenyes, i des d’aleshores –tret d’unes fotografies sense cua i nou pentinat– no se li ha tornat a veure el cabell (valgui la redundància). Ni tan sols va felicitar públicament la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, quan es va fer amb la secretaria general de Podem fa escasses setmanes. En el seu entorn més pròxim expliquen que la seva sortida de l’ecosistema polític havia de ser taxativa: una entrevista en algun mitjà, unes declaracions en un acte o un simple tuit podien fer l’efecte que maneja a la formació morada per darrere. Iglesias va situar Belarra al capdavant de Podem i la vicepresidenta tercera i ministra de Treball, Yolanda Díaz, com la líder d’Unides Podem (la coalició dels morats amb IU, En Comú Podem i Galícia en Comú). Tot just dimitir de tots els seus càrrecs –«Quan un deixa de ser útil ha de saber retirar-se», va sentenciar–, el sector socialista del Govern va augurar millor clima en el Consell de Ministres. A primera vista, semblaven encertats. No obstant, veus pròximes a la cúpula d’Unides Podem admeten que el soroll ha baixat gràcies al perfil de Díaz, menys agressiva en les formes i més discreta, però que les tensions són una constant a causa que el PSOE no compleix l’acord de coalició. Arrossegant frecs A l’anunciar la seva candidatura a la Comunitat de Madrid, Iglesias es va comprometre a deixar tancada la regulació dels lloguers abans de sortir del Govern. Tres mesos després, aquest acord encara no ha arribat i les mesures per rebaixar el preu dels lloguers semblen estar camí de convertir-se en el principal xoc entre socialistes i morats. De moment, la cúpula d’Unides Podem ha pres la decisió de no cedir ni un centímetre en aquesta negociació i exigeix al PSOE complir l’acord que parla de «mecanismes de contenció, o eventualment baixada dels preus». De l’època d’Iglesias ve també el frec per apujar el salari mínim interprofessional (SMI). Díaz, que va heretar la interlocució directa amb Pedro Sánchez, va explicar divendres passat que en una conversa que va mantenir amb el president del Govern va posar sobre la taula la necessitat d’apujar l'SMI aquest any entre 12 i 19 euros respecte als 950 euros bruts en els quals es va situar el 2020. Una proposta que en reiterades ocasions ha rebut el rebuig de la vicepresidenta segona i ministra d’Assumptes Econòmics, Nadia Calviño. A aquests xocs se sumen discrepàncies arrossegades des de la conformació del Govern (la reforma del sistema elèctric o la derogació de la reforma laboral) i s’entreveuen futurs elements de fricció (Sánchez ja va anunciar que presentarà els Pressupostos Generals de l’Estat en «temps i forma»). Un cúmul de tensions que després de la sortida d’Iglesias s’airegen menys, però no per això deixen d’existir.

Dos mesos sense Iglesias: menys soroll, mateixes tensions

Socialistes i morats segueixen embrancats en la regulació dels lloguers, la pujada de l'SMI o la derogació de la reforma laboral

El perfil de Díaz, al capdavant d’Unides Podem, ha permès portar les discrepàncies entre els socis d’una manera més discreta

El més llegit