Sánchez-Aragonès: Un croissant per sopar

Quan s’és president un té setmanes i setmanes. N’hi ha de tranquil·les i n’hi ha que comencen diumenge amb un sopar amb el Rei, amb tot el que això suposa. Prossegueix dilluns amb la inauguració del Mobile una altra vegada amb el monarca, per, després de dinar, rebre els presos indultats al Palau de la Generalitat; acompanyar-los, també, al Parlament i després, a un, el president del seu mateix partit, portar-lo a un conclave de la força. Per a dimarts, el programa inclou una reunió a la Moncloa amb el president del Govern. I el colofó a tot aquest tragí el va posar Pere Aragonès, divendres, rebent El PERIÓDICO. «Una setmana normal», va fer broma el president. Nova gent al Palau de la Generalitat i nous aires. L’entrevista amb aquest diari es va preveure fer-la al Pati dels Tarongers, però les obres en un carrer veí ho van impedir decibèlicament. Així que es va optar per la sala Torres Garcia, on, fa 15 anys, Quim Nadal feia les rodes de premsa del primer tripartit. Mentre es canviaven les càmeres d’emplaçament, Aragonès va conversar amb els enviats del diari. La reunió de dimarts, òbviament, va suscitar l’interès periodístic. Aragonès es va mostrar satisfet, sobretot, per haver cavat una rasa incruzable entre la taula de negociació del procés i la dels assumptes ‘autonòmics’. Una manera perquè Sánchez no miri d’oferir, va dir, «un croissant i un cafè amb llet per sopar». Aquest és el símil amb què Aragonès, més distès que després en l’entrevista pròpiament dita, va exemplificar els beneficis d’haver cavat aquesta rasa. «És com si a l’anar a sopar et diguessin que hi ha croissant i cafè amb llet. Tu respondries, ‘Això està molt bé per esmorzar, però jo vull sopar’, i que ‘maitre’ repliqués ‘¡Ah!, ¡no li agrada el croissant i el cafè amb llet!». Canviï’s, en aquest símil (es diria que inspirat en el programa ‘Polònia’) el sopar per una solució al conflicte i la pasta i el cafè per inversions i traspassos competencials. Amb el risc que, a més, aquest ‘cafè’ acabi sent per a tothom. Una rasa que, d’una banda, serveix d’escut a les crítiques ‘autonomisme’ que poguessin provenir de l’espai mediàtic dels seus socis de Govern i, alhora, li allibera les mans per assenyalar que el recolzament o no als Pressupostos Generals de l’Estat dependrà exclusivament del contingut dels mateixos sense ser dilapidat per aquest motiu. Les pauses del president Aragonès és de resposta ràpida. No deixa espai entre el final de la pregunta i la rèplica. Ja sigui per passar alguna factura («no ens poden demanar gestos, perquè vam ser els primers a fer-los: en la moció de censura i en la investidura de Pedro Sánchez»), com, fins i tot, per interrompre (només una vegada) el seu interlocutor per asseverar que el terme ‘colons’ «s’hauria de desterrar del vocabulari dels independentistes. En aquest país no hi ha colons». Però aquesta velocitat de resposta de vegades es trunca. De vegades per agafar aire –quan se li pregunta per la diferència en el clima de Govern de l’etapa actual amb la de Quim Torra–, de vegades per guanyar alguns segons preciosos mitjançant un somriure quan s’al·ludeix a la presumpta tutela que podria exercir-li Oriol Junqueras. Es regira una mica a la cadira quan se’l pregunta per qüestions de partit. Sap que aquest enciam és de l’hort de Junqueras i, a més, s’ha imbuït a fons del rol de president. Per això setmanes com aquesta ja li semblen normals.

Sánchez-Aragonès: Un croissant per sopar

El president respira tranquil després d’una setmana atrafegada en què va aconseguir que a la taula de negociació només s’abordi el conflicte polític entre l’Estat i la Generalitat

El més llegit