Interior va comprar «d’urgència» 25.000 bales de foam durant els disturbis contra la sentència del procés

L’ús de les llançadores GL-06 de projectils viscoelàstics –més coneguts com a bales de foam– en manifestacions violentes està en l’aire. L’actual conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, eludeix defensar la seva idoneïtat com a eina dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra i deixa en mans del Parlament el seu futur: una comissió debatrà si la policia els pot disparar o els ha de prohibir, com ja va passar a finals del 2013 amb les pilotes de goma. El més paradoxal del cas és que, segons les xifres a què ha tingut accés EL PERIÓDICO a través d’una petició al Portal de Transparència, els Mossos disposen actualment de més projectils de foam que mai després que el conseller Miquel Buch comprés per la via d’urgència 25.000 cartutxos el 22 d’octubre del 2019, quan van esclatar les dures protestes contra la sentència delTribunal Suprem als líders del procés. Actualment, l’estoc és d’un total de 39.445 projectils de foam: 34.420 de 50 metres d’abast i 5.025 unitats de 30 metres. I no són barats. Segons la informació remesa per la Conselleria d’Interior, la Generalitat, des del 2014, ha firmat tres contractes amb la mateixa empresa (Eurodistribución de Sistemas España) per comprar aquestes bales d’impacte. El primer, del 16 d’abril del 2014, puja a un total de 240.891 euros i va suposar l’adquisició de 9.900 cartutxos i 29.000 càpsules iniciadores per a pràctiques. El segon, amb data del 13 de juny del 2016, puja a 450.404 euros i va entregar als Mossos 15.000 projectils i 80.000 càpsules iniciadores a 0,28 euros la unitat (en aquesta comanda també van adquirir 400 cartutxos de gas). I l’últim, amb data del 22 d’octubre del 2019, es va contractar per la via ràpida, cosa que va augmentar el preu de cada unitat. Aquest es va firmar el 22 d’octubre, vuit dies després de l’esclat dels disturbis que van començar amb l’intent de bloqueig de l’aeroport de Barcelona, el 14 d’octubre, i que va arribar al seu clímax en la protesta de la plaça d’Urquinaona, el 18 d’octubre. La conselleria de Buch va pagar fins a 721.462 euros per 25.000 projectils. La Generalitat havia pagat 27,48 euros per unitat el 2016 i tres anys després va desemborsar fins a 28,85 euros per unitat. Aquest material procedeix de Suïssa i un enviament d’urgència sempre és més costós. Una compra en plena tempesta política El 14 d’octubre del 2019, després de conèixer la sentència per l’1-O, el llavors president Quim Torra va comparèixer des de Palau al costat dels membres del Govern i altres representants institucionals per titllar-la d’«acte de venjança, no de justícia», mentre va animar els sobiranistes a manifestar-se al carrer «amb determinació, serenitat, fermesa, civisme, sentit democràtic i pacífic» davant «una causa justa perquè la causa de la llibertat és de justícia». Quan els disturbis s’escampaven pels carrers de Barcelona nit rere nit, el Govern es va esquerdar pels discursos de doble tall. D’una banda, animaven la mobilització i, de l’altra, tenien el deure institucional de mantenir l’ordre públic i els advocats de la Generalitat demanaven presó amb fiança per als detinguts. Torra va esquivar la condemna a la violència («és fantàstic veure el poble mobilitzat», va dir) però va acabar fent-ho, tot i que va atribuir els desperfectes a «grups infiltrats i provocadors», una tebiesa que xocava amb el llavors conseller Buch, que denunciava aquests actes com a «intolerables». Per la seva banda, ERC, que ara tutela Interior, llavors posava el focus sobre els Mossos i exigia revisar els protocols després d’actuacions policials de dubtosa proporcionalitat. Sense alternatives al foam Que Buch demanés la contractació es va deure sens dubte al fet que els Mossos van alertar que si el ritme de protestes es mantenia –durant aquests dies es van disparar més projectils de foam que en qualsevol altre episodi– hi havia un risc real d’esgotar la munició. També que, per als Mossos, disposar d’aquesta munició, ara discutida, era necessari. En els últims anys s’han descartat les pilotes de goma o el gas pebre –el simple anunci del seu possible ús per part dels Mossos abans de la sentència li va costar el càrrec a la cap de premsa de Buch, Joana Vallès–. També s’ha deixat per a casos d’extrema gravetat el recurs de l’anomenat ‘carrusel’ –passades de les furgonetes a gran velocitat– pel risc d’atropellament que comporta. I no han convençut, per motius diferents, la tanqueta d’aigua, els canons de so ni les granades atordidores. És a dir, als Mossos, per contenir els aldarulls, entre la porra i l’arma de foc, només els queden ara els projectils de foam. Però els projectils de foam no són una eina de les considerades ‘robustes’, com ho eren les pilotes de goma. Aquestes bales pesen cinc vegades menys que les pilotes i surten disparades amb una energia sis o set vegades inferior. La trajectòria que segueixen les pilotes és incontrolable i reboten. Poden fer molt mal a qualsevol persona que hi hagi al lloc de la manifestació, tot i que no necessàriament a prop d’on apunta l’agent. Una desena de ciutadans han perdut un ull a Catalunya per l’impacte de pilotes de goma. A més, el soroll del tret de les escopetes espanta. Les bales de foam, a diferència de les pilotes, es van presentar com un instrument per possibilitar l’arrest de manifestants violents perquè permet a l’agent un tret d’alta precisió i el seu impacte en l’individu senzillament hauria d’‘adormir’ la zona del cos colpejada. Malgrat no tenir la consideració d’una eina per dispersar també ha mutilat l’ull a una jove de 19 anys. La noia va rebre l’impacte d’un projectil, suposadament disparat de la línia dels Mossos que defensava la comissaria de la Policia Nacional del llançament de pedres i ampolles efectuat per manifestants en una de les primeres protestes després de l’ingrés a la presó del raper Pablo Hasél. El Parlament ha de decidir ara què han de fer servir els Mossos. Una comissió pendent

Interior va comprar «d’urgència» 25.000 bales de foam durant els disturbis contra la sentència del procés

Els Mossos d’Esquadra ara disposen de més projectils d’impacte que mai a les seves dependències

El més llegit