Sánchez i Aragonès: Una negociació empedrada

Pedro, el nom que comparteixen els presidents del Govern i de la Generalitat (cada un en la seva llengua), és el malnom amb què Jesucrist ‘va batejar’ el pescador Simó barjonna. Deriva de la veu llatina ‘petrus’ que significa ‘pedra’ i té el seu origen en el que Jesucrist va dir al pescador, allò d’«ets la pedra sobre la qual edificaré la meva església». I va ser l’ombra de les pedres la que va presidir el conclave de dimarts (onomàstica dels dos presidents) a la Moncloa. La voluntat de treure-les del camí (com va definir el ministre José Luis Ábalos les accions del Tribunal de Comptes) i empedrar (llegeixi’s pavimentar) la negociació entre l’Estat i la Generalitat. Però no només la relació entre les dues administracions és susceptible d’asfaltar. Aragonès pretén que el seu mandat circuli per vies sense sobresalts i, per això, necessita posar sordina a la cantarella emesa des de les posicions independentistes més unilateralistes que la gestió republicana tendeix al mer ‘autonomisme’. En va alertar, sense anar més lluny, el secretari general de Junts, Jordi Sánchez, la vigília. Si en la cimera de Pedralbes de desembre del 2019 es va treure una pedra del camí cap a l’entesa al coincidir els dos bàndols en el fet que el plet entre l’Estat i la Generalitat és polític, dimarts es va formalitzar una nova puntada de peu a un altre cant, l’amenaça (per al secessionisme) que la taula de negociació sobre el procés es transformés en una espècie de mercat persa en el qual el Govern presentés un mostrari de reformes de caràcter competencial, inversores i sobre finançament i deixés en un segon pla les ofertes de pes polític. Fonts d’ERC es van felicitar dimecres de la creació, amb data ja de reunió, dels dos àmbits separats on tractar el total de carpetes que té la Generalitat i que Aragonès i Sánchez van repassar en profunditat en aquelles dues hores i mitja de reunió. Tota la part ‘autonòmica’, que és àmplia, començarà a moure els seus engranatges en una reunió de la comissió bilateral que se celebrarà al juliol. I el conflicte, la solució al procés, en la reobertura de la taula de negociació, després de la Diada. Comissió encallada La promptitud en la convocatòria de la comissió bilateral podria donar peu a pensar que ja existeix un treball previ, d’aquestes últimes setmanes. Més quan el mateix Govern, en la reunió setmanal dels dimarts, va acordar el nomenament dels membres de la part catalana. Fonts d’ERC desmenteixen aquest punt: «Hi ha coses que fa molt temps que estan encallades i només fa falta mirar quant temps fa que la comissió no es reuneix». Tal com va assenyalar Aragonès dimarts, el Govern ha mostrat predisposició a reparar els incompliments amb la Generalitat, tot i que va fer dos afegits per marcar distàncies i per evitar que li ploguessin pedres des de les posicions unilateralistes. La primera és que les bones paraules han d’anar acompanyades de fets, en referència, segurament, al secular incompliment de l’execució dels Pressupostos Generals de l’Estat a Catalunya. És a dir, la diferència entre el que es reflecteix al paper dels pressupostos (sigui molt o poc) i el que realment s’executa. I segona salvaguarda. Tota entesa en qüestions ‘autonòmiques’ quedarà en foc d’encenalls si no s’arriba a un acord sobre el conflicte polític. Còdols I les pedres que han de deixar de ser obstacles per ser encaixades, a tall d’empedrat, són dues. El que l’independentisme titlla de «repressió» i el referèndum. Sobre el primer, el Govern és molt críptic. No «ens toca a nosaltres explicar què pot fer el Govern» per erosionar aquest punt, van assenyalar veus de l’Executiu el mateix dimarts. I sobre el referèndum, la part catalana s’agafa al que Pedro Sánchez ha afirmat dues vegades, en el Congrés, que el plet català ha d’acabar amb una votació. I alhora, per no llançar-se pedres contra la seva pròpia teulada, els republicans asseveren, ho va fer el mateix Aragonès, que no «s’ha recorregut tota aquesta tirada per tornar al 2010», és a dir, a l’Estatut. «Serà una negociació llarga i difícil», va assenyalar Aragonès dimarts, conscient que la seva proposta, el referèndum d’autodeterminació, ha sigut negada per Pedro Sánchez no tres, sinó 100 vegades. Però conscients, alhora, que si no hi ha pedres i si un bon empedrat, una via sempre uneix dos punts.

Sánchez i Aragonès: Una negociació empedrada

ERC es felicita per separar definitivament les qüestions ‘autonòmiques’ de les del conflicte polític

El més llegit