Salvador Illa: «Cal buscar una tercera via davant la independència i l’immobilisme»

Salvador Illa (La Roca del Vallès, 1966) construeix la seva alternativa al Govern mentre uneix la seva veu als barons socialistes que demanen «aprofundir» en la descentralització de l’Estat millorant el finançament i les infraestructures autonòmiques. A més, com l’exministre de Sanitat que va afrontar els mesos més durs de la pandèmia i com a vencedor de les últimes eleccions al Parlament, la seva és una opinió autoritzada al conflicte català. Els primers missatges dels indultats evidencien que mantenen intacte l’objectiu de la independència. ¿Què li sembla? La democràcia espanyola no impedeix la defensa de projectes com l’independentista. Que defensin el que tinguin per convenient i respectin els que pensem que la independència és dolenta per a Catalunya i per a Espanya. I si tornen a trencar unilateralment el marc de convivència, cosa que jo crec que no passarà, ja saben el que passa. Tant vostè com el president Sánchez al·ludeixen molt a conceptes com concòrdia o convivència. ¿En què es traduirà això en l’actuació del Govern en els pròxims mesos? Aquest temps nou ha d’estar presidit per dues regles, un mètode i una línia vermella. Les dues regles són molt senzilles. La primera consisteix en dir la veritat, no generar falses expectatives amb plantejaments inviables, com per exemple l’amnistia i el dret a l’autodeterminació. La segona regla és que cal fer plantejaments polítics que ajudin a unir-nos. Per això cal descartar la independència, perquè divideix, com s’ha pogut apreciar en aquests últims anys. També cal descartar l’immobilisme. Per tant, cal buscar un terme mitjà, una tercera via, que generi prou consens. El mètode, el del diàleg, per entaular una negociació i arribar a acords. I la línia vermella claríssima: el respecte a l’Estat de Dret, al marc de convivència definit per la nostra Constitució. ¿Hi ha alguna possibilitat que la taula de diàleg Govern-Generalitat acabi amb un acord sobre un referèndum? Si es pretén un referèndum divisiu i il·legal, allà no trobaran el PSC. No és viable. El concepte d’autodeterminació no aplica a Catalunya. Sí que pensem, en canvi, que s’ha de votar un acord que ens uneixi, no un que provoqui una ruptura. En aquesta nova etapa que s’obre hi ha barons socialistes, com Ximo Puig o Francina Armengol, que utilitzen sense embuts l’adjectiu ‘federal’. ¿Ha de canviar el model territorial? El model ha donat molt bon resultat. El que cal fer és consolidar-lo i aprofundir en el seu desenvolupament. Espanya és un estat compost, si vol podem dir-li federal. I ha superat raonablement bé el test de governança al qual ha sigut sotmès amb la pandèmia. ¿Quines mesures concretes caldria adoptar per consolidar el model? Alguns presidents autonòmics citen el finançament o les infraestructures, i critiquen el paper aglutinant de la comunitat de Madrid en els últims anys. Estic d’acord amb aquest enfocament. El model de finançament havia de reformar-se el 2014, i crec que és un urgent un debat al respecte. És veritat que és complex, però la política de cadira buida de la Generalitat en els últims anys és molt irresponsable. Pel que fa a temes de fiscalitat és molt rellevant acabar amb el dúmping fiscal. Estem veient com l’Administració Biden vol posar ordre en la fiscalitat internacional per garantir una mínima coordinació, en l’impost de Societats, per exemple. Seria molt estrany que això no s’imposés també a Espanya, per evitar la competència deslleial que fan algunes comunitats com Madrid. I és veritat també que hi ha un model d’Espanya, en el qual em sento molt reconegut, que, reclamant la seva unitat, es reconeix orgullosa de la seva diversitat. Cal avançar en diversitat a nivell fins i tot de la ubicació territorial de les institucions de l’Estat. El PP fa bandera de l’oposició als indults per desgastar el Govern. ¿Creu que li funcionarà? Crec que no. Els ciutadans volen que els seus representants polítics solucionin problemes, no que els creïn. Aquesta sobreactuació del PP, amb caires clars de deslleialtat cap al Govern, i per tant cap a Espanya, no els reportarà cap benefici. ¿En quina mesura poden afectar aquests indults a Puigdemont i a la resta d’independentistes que estan a Bèlgica? En cap mesura, perquè ells van fugir de la justícia espanyola. El que haurien de fer és tornar i fer front a les conseqüències dels seus actes. ¿Però no s’hauria de buscar també la concòrdia amb ells? La concòrdia cal buscar-la amb tothom. Però l’obligació d’un governant és retre comptes de la seva actuació, com han fet alguns dels seus col·legues que han tornat recentment i s’han posat a disposició de l’autoritat judicial.

Salvador Illa: «Cal buscar una tercera via davant la independència i l’immobilisme»

«No trobaran el PSC en un referèndum divisiu i il·legal», assegura

El més llegit