Els indults del procés, a punt d’obrir una nova etapa política

Poques legislatures arriben a durar ja quatre anys, però encara menys triguen a canviar les etapes en la relació entre Catalunya i Espanya. La tardor del 2017 ho va canviar tot. Als dos anys, la sentència del procés va tornar a remoure els fonaments. I menys temps ha fet falta perquè un altre esdeveniment polític d’envergadura, els indults als líders de l’1-O i la DUI, inauguri aquest dimarts l’enèsim cicle polític. Tan incert com els anteriors, però les bases del qual estan segellades sobre el compromís de la distensió. Va ser el 25 de maig, a Brussel·les, quan el president del Govern, Pedro Sánchez, va afirmar que sí, que avalava els indults. Des d’aleshores, l’Executiu ha anat armant una estratègia de doble cara: d’una banda, desplegar una campanya llarga en el temps, d’un mes, per fer pedagogia i exposar el perquè de la mesura; i de l’altra, mantenir guardar tots els detalls de nou expedients, d’unes 30 pàgines cada un –els tres restants ja estan resolts, al referir-se als exconsellers Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs, que ja han complert íntegrament la seva pena de multa i inhabilitació–, sobre els quals han anat treballant la vicepresidenta primera, Carmen Calvo; el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, i el secretari general de la Presidència, Félix Bolaños. Tots tres van rematar els detalls en una reunió divendres passat al despatx de Calvo, tal com va avançar aquest diumenge ‘El País’ i va confirmar aquest diari. El cercle ja es va tancant. Sánchez arrodoneix l’explicació i el seu equip i ell mateix llancen senyals inequívocs que el Consell de Ministres abordarà els indults aquest dimarts, 22 de juny. Ningú confirma oficialment la data encara –es dona per descomptat que ho farà el mateix president aquest dilluns a Barcelona–, però aquesta és «molt probable», segons afirmen al seu equip més pròxim. Un altre indici: aquest dilluns a la tarda es reunirà la Comissió General de Secretaris d’Estat i Sotssecretaris, el filtre previ al Consell de Ministres que presideix Calvo i que se sol convocar els dijous, però rarament ho fa els dilluns tret que calgui validar una decisió de gran transcendència o hi hagi un punt nou en l’ordre del dia que s’hagi d’analitzar. A més, la Moncloa vol separar la ratificació dels indults de l’aprovació, dijous, en un Consell de Ministres extraordinari, del reial decret llei que posarà fi a l’obligatorietat de la mascareta a l’exterior el 26 de juny. Tot i així, si finalment aquest dimarts no s’elevessin els expedients dels presos, es faria una setmana després, el 29 de juny. Refutar l’«autoindult» Els indults seran parcials –no poden ser totals, a l’haver-hi informe negatiu del tribunal sentenciador–, i segons remarquen fonts governamentals a EL PERIÓDICO, suposaran la commutació de tota la pena de presó que quedi per complir, tant pels delictes de sedició com pels de malversació. En canvi, se’ls mantindrà la inhabilitació per exercir un càrrec públic. A més, serà una mesura reversible: es condicionarà la llibertat a què els condemnats no tornin a cometre el delicte. «Si ho tornen a fer, l’Estat ha demostrat fortalesa per no permetre-ho», va afirmar aquest diumenge des de Sevilla el ministre de Transport i número tres del PSOE, José Luis Ábalos. L’Executiu, en els seus escrits individualitzats per cadascun dels nou presos, busca rebatre, així mateix, una de les afirmacions del Suprem al seu informe negatiu: que el Govern busca l’«autoindult», una cosa prohibida expressament per l’article 102.3 de la Constitució, ja que alguns dels que aspiren a beneficiar-se del dret de gràcia són líders de partits que, «ara per ara, garanteixen l’estabilitat del Govern cridat a l’exercici del dret de gràcia». El Gabinet de coalició argüeix que la Carta Magna es refereix només a l’Executiu, que no es pot perdonar a si mateix, no als seus aliats parlamentaris. El perdó es justificarà per raons d’«utilitat pública», un dels tres supòsits que contempla la llei de 1870 que regula els indults (els altres dos són justícia i equitat). En aquestes setmanes, el mateix Sánchez ha marcat la pauta en l’argumentació de la mesura de gràcia, que tindrà un fort caràcter polític, afavorit pel gir del líder d’ERC, Oriol Junqueras, a les seves tesis sobre la unilateralitat. Perquè la «convivència» impregna els «valors constitucionals», va dir primer, i no la «venjança», terme aquest que va desaparèixer des d’aleshores, per no donar a entendre que complir una sentència és «venjança». Després, el president es va escarrassar en la necessitat del «retrobament» de la societat catalana i de Catalunya amb la resta d’Espanya. De seguida va afirmar que assumia el desgast de la iniciativa, perquè el cost més gran «seria deixar les coses tal com estan». Després, el seu Govern i ell mateix van expressar la seva «comprensió» cap als ciutadans que tenen «dubtes» cap a una mesura pensada no per beneficiar els afectats, sinó el conjunt de la societat. Qui hi pot recórrer A tota la ciutadania va reclamar un «vot de confiança» en l’Executiu. Va receptar «magnanimitat», perquè un Estat fort també sap ser generós amb l’objecte de la «convivència». Divendres passat, a Barcelona, va afegir una raó més: els indults són positius per a la normalització econòmica. «La discòrdia partidista i territorial també és un llast econòmic», va afirmar. El principal risc legal que hi ha per a l’Executiu és que algú recorri els indults davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem. Qui ho pot fer serà el primer tema que haurà de resoldre la seva Secció Cinquena, perquè, a priori, els partits polítics no tenen legitimació per fer-ho. Vox ho tindrà més fàcil que el PP, a l’haver sigut ja acusació popular en el judici que es va seguir per la via penal. També ho podria recórrer un col·lectiu català que pugui acreditar que és víctima dels fets pels quals van ser condemnats. Els representants de la fiscalia en aquesta fase ja no seran els que van exercir l’acusació en el judici, ja que s’organitzen per jurisdiccions. Els del Contenciós són els encarregats de vetllar per la legalitat davant aquesta sala, no de condemnar un acusat. En cas de recurs, la seva tasca serà determinar si la concessió ha sigut arbitrària o, al contrari, compleix els requisits que marca la llei i els límits que va establir la sentència que va anul·lar el perdó atorgat a un conductor kamikaze per falta de motivació. L’última escala en aquest viatge cap als indults la protagonitza Sánchez aquest dilluns a Barcelona, amb un acte al Liceu davant 300 convidats. Una posada de llarg que segueix els cànons d’altres actes estrella preparats per la Moncloa. Sánchez afinarà més aquesta tasca de pedagogia que li ha permès apaivagar les veus crítiques dins el seu partit i començar a canviar el clima. La conferència, titulada ‘Retrobament: un projecte de futur per a tot Espanya’, comptarà amb representants institucionals –cap de la Generalitat–, de la política, d’organitzacions empresarials i sindicals, d’associacions civils catalanes i de professionals de diferents sectors, com la universitat, la cultura, l’esport i els mitjans de comunicació. El que també ja està clar és que l’acord del Consell de Ministres serà previ a la reunió a la Moncloa de Sánchez amb el president, Pere Aragonès, després de la qual tindrà lloc la segona trobada de la taula de diàleg Govern-Generalitat, encara sense data. De moment, distància i fredor ha sigut el comportament públic de l’Executiu català i d’Aragonès a tot el procés que pot conduir a l’excarceració dels líders de l’1-O. Una voluntat palpable de demostrar que aquesta iniciativa els és aliena i que no l’han demanat, però que, alhora, com no podria ser de cap altra manera, els satisfà, sobretot, pels presos i les seves famílies. La gestió de Sánchez, capaç de domar els lleons del seu partit, els més veterans i els més ferotges, i d’aïllar Pablo Casado del seu públic natural, l’empresariat, ha sorprès, així mateix, les altes instàncies d’ERC. Però, per damunt de tot, hi ha un temor a les files republicanes: que s’assenti la idea que amb els indults s’ha arreglat tot, que és el final d’una etapa, quan, segons ells, és al contrari, és amb prou feines l’inici. Ni s’arreglen els «efectes de la repressió», i aquí estan «els exiliats i els 3.000 represaliats», apunten, ni, sobretot, s’encarrila el conflicte polític. Les solucions republicanes, és ben sabut, per a la primera cosa és l’amnistia i, per a la segona, l’autodeterminació. Sánchez explicarà els indults davant el Congrés el 30 de juny. No serà la primera vegada que afronti les crítiques de les dretes, molt dures contra la mesura de gràcia. Però ara té al seu favor un cert canvi del clima, que va virar després del fiasco de la concentració de Colón i l’aval als indults del Congrés, els sindicats, Foment del Treball, el Cercle d’Economia, els bisbes catalans i, tot i que amb matisos, el president de la CEOE.

Els indults del procés, a punt d’obrir una nova etapa política

Aquest dimarts el Govern perdonarà totes les penes de presó als presos de l’1-O basant-se en arguments polítics i raons d’«utilitat pública». Divendres Calvo va liderar una reunió al seu despatx per tancar el gruix dels nou indults

El més llegit