Ximo Puig: «El procés invisible de Madrid genera molts virus de resistència a Espanya»

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig (Morella, 1959), ha participat aquesta setmana a Barcelona en un col·loqui al Cercle d’Economia amb diversos homòlegs de diferent color polític, però tots d’autonomies perifèriques. Més enllà de diferències i matisos, tots es van unir contra les temptacions centralistes. El baró socialista valencià és una de les veus que denuncia amb més força des de fa temps la centrifugació de recursos que exerceix la Comunitat de Madrid en detriment de la resta de territoris. Ha visitat Barcelona en vigílies dels indults als presos del procés i de la reactivació de la taula de diàleg. Amb les posicions que estem sentint, ¿tem que el debat sobre el model territorial torni a polaritzar-se? No hi ha cap altra via que el diàleg. El debat territorial no és simplement Catalunya, hi ha una necessitat d’una nova articulació de l’Estat. Hem d’anar a un Estat federal tot i que no vulguin dir-ne federal. Si el problema és el nom, se’n podria dir d’una altra manera, però que tingui un efecte federal. L’Estat de les autonomies necessita un ‘aggiornamento’ que acabi amb les dobles velocitats que existeixen. El PSOE va aconseguir pactar el 2013 una declaració a favor d’una reforma federal de l’Estat. Vuit anys després i amb un president socialista a la Moncloa, no veiem indicis d’aquesta reforma. ¿Ha arribat el moment que Pedro Sánchez emprengui aquest camí? S’ha avançat ja per la via dels fets. Ara es tracta de fer una transició cap a un Estat federal que estabilitzi els mecanismes de cooperació: una conferència de presidents consolidada i amb normes, unes conferències sectorials amb els ministeris de la mateixa manera, un Senat que pot avançar cap a una Cambra territorial sense necessitat de reformar la Constitució... Entre el model marcadament liberal del Madrid d’Isabel Díaz Ayuso i l’«hostilitat» multilateral del Govern català, ¿quin paper pot jugar el País Valencià? Espanya no pot convertir-se en una taula de ping-pong entre Catalunya i Madrid. L’arquitectura institucional ha de canviar i hi ha coses que no requereixen una reforma de la Constitució. Per exemple, no té sentit que totes les institucions de l’Estat estiguin ubicades a Madrid. Fins i tot l’Institut Oceanogràfic és a Madrid. No té cap sentit que la meitat de les províncies espanyoles tinguin menys afiliats a la Seguretat Social que ocupats públics de l’Administració General de l’Estat té la Comunitat de Madrid. Per tant, més enllà del model de finançament, és urgent acabar amb la centrifugació que existeix a favor de Madrid. Aquest procés invisible de Madrid genera molts virus de resistència a Espanya. «Hem d’anar a un Estat federal tot i que no en vulguin dir federal» Sembla que Sánchez no li fa gaire cas amb la reforma del finançament autonòmic, tan necessari per al País Valencià i per a Catalunya. ¿Troba a faltar més implicació del Govern en aquest assumpte? El País Valencià és, sens dubte, l’autonomia que està pitjor. Però és una urgència per a tot Espanya. Cal garantir la suficiència financera ara que la pandèmia ha ressentit l’Estat del benestar. El repartiment dels recursos s’ha de basar en la igualtat de les persones, perquè l’asimetria actual no genera igualtat. Hem avançat per la via dels fets, però cal accelerar aquest procés. ¿El procés independentista ha beneficiat el País Valencià en termes econòmics? ¿Hi ha hagut ‘sorpasso’ valencià a l’economia catalana? No m’agrada parlar en aquests paràmetres, perquè si Catalunya té una situació inestable, acaba afectant tota l’economia espanyola. És cert que ha visibilitzat una Comunitat Valenciana que tenia un marc d’estabilitat i ha generat confiança i oportunitats a moltes empreses. Però és compatible amb una Catalunya estable que participi d’un projecte comú.

El més llegit