Oriol Junqueras ha presentat aquest dissabte, al Poblenou, possiblement a tres dies de ser-li concedit un indult parcial, el seu quart i últim llibre escrit en captiveri. Últim, cronològicament parlant, i últim, segurament, de la seva vida carcerària. Una edició eclèctica que agrupa, sota el títol inequívoc de ‘Contra l’adversitat’, tres tipus de textos. Entremesclats de vegades. Primer unes cròniques costumistes de la vida a les presons madrilenyes, molt a l’estil de Julio Camba (amb perdó), en què és difícil no somriure davant alguna de les absurditats que descriu. Una sèrie de retalls de la vida dels seus avantpassats i, finalment, una part política, més centrada en els grans aspectes (joves, feminisme, ecologisme) i en què no falten alguns dards contra el PSOE i el PSC. Un llibre en què desfilen cites de grans pensadors, grans beisbolistes i grans cantants: «Tal com cantava Édith Piaf en una de les seves cançons més conegudes, ‘Je ne regrette rien’, jo també puc dir que no em penedeixo de res», assegura.