L’Advocacia de l’Estat sol·licita 25 anys de presó per a Jordi Pujol Ferrusola, 17 i mig per a la seva exdona Mercé Gironés i 4 anys i mig per a Josep Pujol Ferrusola, en l’anomenat ’cas Pujol’. Una petició molt limitada pel que fa a acusats, el que la fa molt diferent de la de la Fiscalia Anticorrupció, que demanava nou anys de presó també per a l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol Soley per associació il·lícita i blanqueig de capitals que entenia que va cometre, al costat de la resta de la seva família (també demanava vuit anys per als seus altres fills), amb «la ingent quantitat de diners» que van ocultar a Andorra, fruit de l’«afavoriment a determinats empresaris perquè resultessin adjudicataris de diferents concursos públics de l’administració pública catalana».
L’escrit dels serveis jurídics de l’Estat, al qual ha tingut accés aquest diari, només es dirigeix contra els dos germans, Gironés i els 10 empresaris a qui atribueix un delicte de falsedat en document mercantil per les factures que presumptament van alterar per ocultar el pagament de comissions. Malgrat tot, l’Advocacia de l’Estat, que atribueix a l’exparella un frau a Hisenda que ascendeix als 7,7 milions d’euros, coincideix amb la fiscalia a l’afirmar que «al llarg dels anys els membres de la família Pujol val al·legar grans quantitats de diners, prevalent-se del càrrec que Jordi Pujol Soley va ostentar com a president de la Generalitat (1980-2003), quantitats que es van distribuir entre si els membres de la família, mantenint-les ocultes a la Hisenda Pública sense tributar per elles».
El primogènit i la seva mare
Al capdavant de l’operatiu hi havia el primogènit i la seva mare, Marta Ferrusola, exonerada per demència sobrevinguda. La mecànica consistia a fer ingressos en efectiu a Andorra i repartir-se els diners entre tots els germans, que compartien entitat i van cancel·lar els seus comptes simultàniament per obrir estructures ‘off-shore’, controlades per testaferros, «amb la finalitat declarada i admesa d’ocultar a Hisenda» els seus diners. El 2014 diversos membres de la família van regularitzar la seva situació, però Josep ho va fer de «manera incompleta i inexacta» i el seu germà gran no «ho va fer, al contrari, el que va fer va ser continuar –ja oberta la causa judicial– amb l’estratègia d’ocultar els seus fons, canalitzant-los cap a Mèxic».
Segons l’Advocacia de l’Estat, «la investigació realitzada ha posat de manifest la molt notable obtenció de rendes per Jordi Pujol Ferrusola, amb la imprescindible col·laboració de qui era el seu cònjuge sense cap motivació econòmica que les suporti. L’embutxacament de fons va ser ocultat a Hisenda, es va articular mitjançant la utilització de societats merament instrumentals, mancades de mitjans personals ni materials suficients ni adequades per prestar cap servei i això amb la necessària i directa col·laboració de Gironés que es va posicionar formalment al capdavant de les esmentades societats, si bé tots els pagaments no declarats van obeir única i exclusivament a la mera presència de Jordi Pujol Ferrusola», motiu pel que només se les imputa a ell, diu l’escrit.
Penes similars
La petició de pena per a Jordi Pujol júnior i Gironés és similar a la que sol·licitava per a tots dos la fiscalia, consistent en 29 anys i 17 anys de presó, respectivament. La resta de germans i l’expresident català no són acusats per l’Advocacia, mentre que Anticorrupció sí que ho feia, tot i que atribuint al primogènit un paper determinant, a l’assenyalar que va ser el designat pel matrimoni Pujol-Ferrusola per gestionar els fons que tenien a Andorra i perquè s’ocupés de distribuir-los entre tots els membres de la família.
Per a Josep Pujol, la petició de pena fiscal era de 14 anys de presó. La resta dels germans, Pere, Oleguer, Oriol, Mireia i Marta, s’enfronten a vuit anys, pels dos primers delictes. Tot i que el jutge proposava jutjar els membres de la família Pujol per organització criminal, la fiscalia s’ha decantat pel delicte d’associació il·lícita. Pel blanqueig demana, a més, que se’ls imposi una multa per l’import al qual va ascendir: 38,8 milions d’euros, 8 de dòlars, 2,7 de marcs i 95.350 lliures.