El PSOE d’Andalusia, el cor del partit, la seva federació fetitxe, el seu graner principal de vots i la federació que més poder ha atresorat, surt a la incertesa. Com mai en la seva història. Afronta aquest diumenge, 13 de juny, les primeres primàries amb urnes de la seva història, a les quals estan cridats 45.374 militants de les vuit províncies. Tot i que en teoria l’alcalde de Sevilla, Juan Espadas, el candidat beneït per Ferraz, partiria amb avantatge, realment res està clar, perquè Susana Díaz, la secretària general i expresidenta de la Junta, podria donar la sorpresa, i ni tan sols està garantit que hi hagi prou amb una amb sola volta, ja que tot dependrà de la participació dels afiliats i també de la força del tercer aspirant en lliça, el professor universitari Luis Ángel Hierro. Ningú s’atreveix a aventurar un resultat rotund després de l’experiència del 2017, en què les bases van desatendre la força dels aparells i dels notables del PSOE, i l’única certesa, l’observació que donen els dos bàndols principals, és que qui venci ho farà per poc. Per un marge molt ajustat. Ni Espadas ni Díaz arrasaran, cosa que deixarà una foto complicada de recompondre, la d’un PSOE-A fracturat pràcticament en dues meitats. I en l’ambient pesa si Pedro Sánchez rebrà un correctiu de la militància, missatge inequívoc si s’imposa la secretària general.