La foto de Colón: 2019-2021, els qui hi eren, els qui hi són i els qui se’n van anar

Les comitives del PP, Cs i Vox intentaran evitar les càmeres perquè aquest diumenge no es repeteixi la ‘foto de Colón’. Les tres dretes preveuen escampar-se de cap a cap de la plaça madrilenya, fins i tot accedint-hi per carrers diferents, perquè aquella captura icònica no torni a les portades dos anys després. En aquella cita, els tres partits (a més d’UPD, PAR, UPN i Fòrum Astúries) van exhibir la seva sintonia contra el Govern de Pedro Sánchez exigint eleccions i desdenyant el desglaç entre l’Executiu i la Generalitat. Units de nou per l’adversari comú, reeditaran una altra concentració, aquesta vegada, contra la concessió d’indults als independentistes empresonats per l’1-O, però ara més dividits que mai. A les eleccions generals, amb repetició inclosa, que es van celebrar després d’aquella fotografia, Vox va créixer sense pausa (primer amb 24 escons i set mesos després amb 52), mentre Cs es desplomava passant de 57 a tan sols 10 diputats i el PP encaixava la seva baixada a 66 seients a Congrés, recuperant-se després de la repetició a les urnes arribant fins als 89. UPD va anunciar la seva dissolució el desembre del 2020 i Fòrum Astúries no hi acudirà. La foto conjunta A la plaça de Colón van assistir, aquell 10 de febrer del 2019, 45.000 persones, segons la Delegació del Govern; 200.000, segons els organitzadors. En un escenari es van ajuntar els líders de Vox, PP i Cs, en una fotografia que va marcar un punt d’inflexió en la normalització de l’extrema dreta, Cs escorat a la dreta i el PP protagonitzant el preludi d’aliances autonòmiques amb aquests partits, mentre el PSOE batejava la conjunció com a «trifatxito». El líder de Vox, Santiago Abascal, posava al costat del secretari general del partit, Javier Ortega Smith. Al seu costat, Cristiano Brown (UPD) actuava com a separador de la comitiva popular encapçalada pel líder Pablo Casado, i custodiat per Javier Maroto i Dolors Montserrat. A la seva esquerra, Carmen Moriyón (Fòrum Astúries) i Yolanda Ibáñez (UPN) abans de fer el salt a la representació taronja amb Albert Rivera escortat per Begoña Villacís, Juan Carlos Girauta i Lorena Roldán. Algunes absències al PP Pablo Casado està ja reforçat en el seu lideratge, però els seus escuders del 2019 no seran els mateixos aquest diumenge. Els barons autonòmics més moderats com el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, el d’Andalusia, Juan Manuel Moreno i el castellà lleonès, Alfonso Fernández Mañueco, no acompanyaran Casado en aquesta ocasió. El primer justifica la seva visita amb el papa Francesc al Vaticà dilluns; el segon, «motius personals», i el tercer, les festes de Salamanca. El vent bufa a favor del PP que pot lluir en aquesta ocasió d’ostentar la presidència de la Comunitat de Madrid, amb la flamant líder Isabel Díaz Ayuso al capdavant, i de l’alcaldia de la capital, amb José Luis Martínez-Almeida. Els dos van ser-hi presents a la convocatòria del 2019, per la qual cosa preveuen fer una demostració de força, sobretot, davant Vox, però també per buscar un avantatge més gran davant Cs, que segueix en caiguda lliure i amb l’operació en marxa per absorbir els seus dirigents intermedis. La delegació catalana tornarà a estar encapçalada per Alejandro Fernández i Dolors Montserrat, juntament amb Llanos de Luna, que debuta a Colón. L’abans i el després de Ciutadans La comitiva taronja quedarà minvada després de dos anys de vaivens i cadascun dels presents el 2019 escriu un capítol de la història recent de Cs. Albert Rivera va dimitir i va obrir pas a Inés Arrimadas –que no va anar a Colón al·legant problemes amb el vol–, i amb ell es van apartar els seus escuders José Manuel Villegas, Fernando de Páramo i Juan Carlos Girauta, que també es van manifestar. Un altre membre del seu cercle estret, Fran Hervías, és ara al PP, després de la fallida operació Múrcia. Mesos després de la cita, el portaveu econòmic de Cs, Toni Roldán, abandonaria la formació per l’acostament del partit als postulats del PP. La que va ser candidata a les eleccions catalanes, Lorena Roldán, va fitxar pels populars i es va presentar com a números dos d’Alejandro Fernández, i el que va ser vicepresident de l’Assemblea de Madrid, Ignacio Aguado, va ser substituït com a candidat a les eleccions autonòmiques passades per l’ara portaveu nacional, Edmundo Bal, que abans exercia com a advocat de l’Estat. L’única que manté el càrrec que ostentava el febrer del 2019 és Begoña Villacís, encapçalant el partit a Madrid i exercint ara com a tinent d’alcaldessa de la capital. Els últims fitxatges en plena OPA del PP a Cs són el de Toni Cantó –que finalment la Justícia va deixar fora de la llista d’Isabel Díaz Ayuso– i s’augura ja el de Marta Rivera de la Cruz després que estripés el carnet del partit. L’exprimer ministre francès, Manuel Valls, va evitar la fotografia al costat de Vox pel seu rebuig públic d’adquirir compromisos amb l’extrema dreta. De fet, Colón va ser el punt d’inflexió en la seva aliança amb Cs per a les municipals a l’Ajuntament de Barcelona, tot i que va aguantar fins a poc després de les eleccions per firmar un divorci anunciat. Les mateixes cares de Vox Vox és el partit que pateix menys vaivens quant a la llista d’assistents. L’extrema dreta va sortir molt beneficiada de la foto Colón i per això els seus líders acudiran en massa a la cita. La irrupció al Congrés i a parlaments autonòmics –en alguns casos com a crossa del PP i Cs– els ha irradiat al tauler polític i espremeran al màxim la seva assistència per reforçar la seva mà dura contra Sánchez i contra l’independentisme català. Però no només això. El seu portaveu, Jorge Buxadé, va animar a manifestar-se també contra el PP per la seva actuació des del Govern central durant la tardor del 2017 a Catalunya, ja que, segons el seu parer, Mariano Rajoy va actuar amb tebiesa. La comitiva ultra tornarà a estar liderada per Santiago Abascal, juntament amb d’Ortega Smith, Rocío Monasterio i Espinosa de los Monteros.

El més llegit