La política espanyola va viure aquest dilluns una d’aquestes escenificacions que són tota una pista sobre com es planteja el futur. Feia setmanes que el president del Govern llançava missatges cada vegada menys ambigus sobre la seva intenció d’indultar els presos del procés. ERC havia respost amb distància, com si no anés amb ells. Sense rebutjar-los, és més, acceptant-los, però alhora recordant que la seva opció és l’amnistia. I exigint a Sánchez que deixés de marejar la perdiu i es decidís, en un sentit o o en un altre, sense més demora. Però faltava que algú recollís el guant, que plantés una pista d’aterratge de la mida de la que es pretén ara per al Prat. I aquest algú només podia ser una persona, el president del partit, condemnat a 13 anys i empresonat. Oriol Junqueras.