Els indults divideixen les dues ànimes de l’independentisme

ERC mesura al detall tots els gestos que efectua sobre els indults. Ni excessiva alegria ansiosa, malgrat que veuen amb molt bons ulls la sortida de la presó dels presos, entre ells, ni més ni menys que el seu líder, Oriol Junqueras, ni vitriòliques diatribes que puguin suposar un fre a la mesura de gràcia. Més enllà del famós «que es posin l’indult on els càpiga» del mateix Junqueras, però ja fa mesos. I sempre, de fons, un desinterès públic que prové del fet que ni el partit, ni els presos individualment, han sol·licitat cap indult. Ni han mostrat el ‘penediment’ que, des d’algunes instàncies de l’Estat, es troba a faltar. Això els permet mantenir el discurs que els indults «van a part i d’afegit» i que ni interfereixen ni redueixen els dos grans objectius del partit a la taula de negociació, l’amnistia i el referèndum d’autodeterminació. Es pot recordar que la mesura de gràcia no arriba, per exemple, a la secretària general del partit, Marta Rovira. Els republicans assisteixen amb soterrada satisfacció al «segon gir de 180 graus» de Pedro Sánchez, descriu una font. El primer va ser el d’asseure’s a negociar una sortida a un conflicte polític que havia negat. I el segon, passar de l’exigència del compliment íntegre de les penes, expressada el dia que es va fer pública la sentència de l’1-O, a batallar pels indults. ERC creu que els resultats de les generals del 2019 són els que van obligar el PSOE a asseure’s a negociar. I que ara és la pressió internacional, sense anar més lluny, el Consell d’Europa aquest mateix dijous, el que el força a moure fitxa, malgrat les irades reaccions de la dreta espanyola. «Si ho fa és per necessitat pròpia i perquè perceben que les penes són exagerades», apuntala una altra veu republicana. ¿Tenir un secretari general indultat? «No es pot tenir un secretari general indultat». Així resumeix una persona del nucli dirigent de Junts una de les dificultats internes del partit a l’hora d’assumir el nou escenari polític quan s’executin les mesures de gràcia respecte als presos independentistes, entre ells Jordi Sànchez, número dos de la formació. Aquesta incomoditat és compartida per altres veus, en privat, que afegeixen que l’indult és en realitat un «tercer grau disfressat». En canvi, el mateix Sànchez, sense renegar del fet el 2017, evita parlar de «tornar a fer-ho» com Jordi Cuixart, i tendeix la mà a Pedro Sànchez. Però la tesi més dura de Junts és la que tot això és fruit d’un pacte amb l’Estat. És més, estan convençuts que un recent article del president d’ERC, Oriol Junqueras, a EL PERIÓDICO, (parlant de reptes futurs de Catalunya, sense esmentar la independència), respon a aquest pacte. També citen la tornada a Espanya de l’exconsellera Meritxell Serret, d’ERC, per entregar-se voluntàriament davant el Tribunal Suprem. Aquesta teoria beu de la idea que els dirigents a l’exili estan quedant despullats per aquesta estratègia i per un pacte de Govern entre Jordi Sànchez i Pere Aragonès que no reconeix amb claredat el paper de Waterloo. Els exiliats no seran indultats, afirma el jurista i advocat de Puigdemont Josep Costa, «perquè ningú ho demanarà, el PSOE no els aprovaria, no els fa falta per tornar lliures». És un exemple més de la tesi més dura i reticent a assumir els indults, més enllà d’assumir, lògicament, que són un benefici humà i familiar per als presos. Aquesta qüestió, com d’altres, posa a Junts en la tessitura de debatre a fons quina estratègia seguir davant la que desplega ERC (diàleg, ampliar la base social, govern solvent) sense provocar fissures internes. Des de la CUP, burxen que els indults no canviaran «res» a Catalunya, tot i que alleugereixin les penes dels presos, perquè el conflicte polític té arrels arrelades que si no soluciona la política, quedarà de nou en mans de la Justícia. Insisteixen que la solució passa per una llei d’amnistia, malgrat la falta de majories i els reiterats cops de porta del Congrés, i animen a agitar de nou els carrers així com a preparar un nou referèndum que coincideixi amb l’escocès. «Indults d’anada i tornada» «No és la solució», repeteixen a l’ANC i a Òmnium Cultural perquè, segons el seu parer, l’excarceració no corregeix les demandes de fons del moviment que no són d’altres que l’amnistia i l’autodeterminació. Les entitats sobiranistes remarquen que la mesura de gràcia és una manera de descoratjar la mobilització i que deixa de banda els exrepresentants que es troben a Brussel·les i altres encausats pel procés. Així mateix, veuen aquesta possible concessió com una maniobra del Govern per evitar que les institucions europees puguin reprovar el transcurs judicial de les causes a Espanya. El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, defensa sense matisos que no es penedeix de res del que el va portar a la presó i que ho tornarà a fer. «No acceptarem cap humiliació», va escriure a les xarxes socials. A l’escrit que va remetre al Suprem al donar-li cinc dies per pronunciar-se, sent l’únic dels presos que va contestar, va remarcar que ell no ha demanat l’indult i que Catalunya mereix una solució col·lectiva, no individual. La mesura de gràcia, opinen a l’entitat, suposa tancar en fals un conflicte polític irresolt, malgrat que dubten que arribi a aprovar-se al Consell de Ministres per la pressió de les dretes. Tot i que fos així, creuen que «serà efímer com el tercer grau» perquè donen per fet que els indults arribaran als tribunals per evitar la seva aplicació, igual com l’ANC que parla ja d’«indults d’anada i tornada». Per a l’Assemblea, el perdó no és res més que una «trampa» per «desarmar» l’independentisme mostrant l’Estat com a «benèvol». La seva presidenta, Elisenda Paluzie, creu que suposa un artifici per debilitar la mobilització als carrers i dividir el moviment. A nivell internacional, opina, també té implicacions perquè «fa que la causa no sigui tan urgent i que Estrasburg pugui retardar-se» i, paral·lelament, «dona la falsa imatge que amb els indults se soluciona el conflicte polític».

Els indults divideixen les dues ànimes de l’independentisme

ERC mesura els seus gestos per no semblar ni entusiasmat amb la mesura, ni engengar-la en orri en un excés verbal

El més llegit