Cospedal, davant el mirall de Rato

María Dolores de Cospedal, imputada en el cas Kitchen, sap quin seria el camí fàcil perquè Pablo Casado pogués tornar a respirar una mica més tranquil: que ella suspengués a iniciativa pròpia la militància en el PP. Aquest episodi judicial és l’última pedra a la sabata del líder dels conservadors, que no aconsegueix empalmar un mes de pau des que va arribar a la presidència del partit. El jutge acusa Cospedal de suborn, malversació i tràfic d’influències en un cas en què s’investiga qui va ordenar a agents del Ministeri de l’Interior espiar Luis Bárcenas per robar-li documentació comprometedora per a la formació conservadora. L’exsecretària general és conscient que el seu pas enrere facilitaria la vida a la nova cúpula, perquè és el que ella i el seu equip van aconseguir que fes Rodrigo Rato, el 2014, després de ser imputat per les targetes ‘black’ de Bankia juntament amb desenes d’exconsellers de l’entitat que havien sigut proposats pel PP, i també pel PSOE, IU i els sindicats. L’exdirector del Fons Monetari Internacional (FMI) i exvicepresident del Govern de José María Aznar, en què es va guanyar el títol de ser el responsable del «miracle econòmic del PP» després de la crisi dels 90, va ser investigat, i anys després condemnat, per l’ús de les targetes que eren opaques al fisc. Després d’esclatar aquell escàndol, el partit va obrir expedient informatiu a Rato i 12 afiliats més del PP implicats, però no va adoptar cap mesura cautelar contra ells. Alguns es van donar de baixa immediatament, però l’exvicepresident va enviar el missatge que no ho faria. No obstant, en pocs dies, les declaracions públiques d’alguns alts càrrecs, entre ells Cospedal, el van obligar a canviar d’opinió. L’exsecretària general va arribar a dir que, en vista de la indignació social per les targetes, el partit seria «contundent» sense fer «distincions» i «per molt dolorós» que fos, en clara referència a un polític que ho havia sigut tot en la formació menys president. Abans que el llavors líder, Mariano Rajoy, donés l’ordre definitiva, Rato va sentir la pressió i va enviar una carta a Cospedal en què va sol·licitar la «suspensió temporal de militància del PP» fins que tots els fets quedessin «aclarits». Un antic alt càrrec que en aquella època va ser en la primera línia d’aquesta estratègia per provocar la sortida de Rato recorda que difícil que va ser per a Rajoy i la llavors secretària general executar aquesta operació. «Era Rato. Un ‘pota negra’. Ara, Casado s’enfronta a una situació semblant. Trencar amb una persona importantíssima per al partit i també per a ell», afirma aquesta persona que no vol que es publiqui el seu nom. No obstant, un vicesecretari de la direcció actual, que tampoc accepta ser citat, veu una diferència entre els dos casos: la «pressió social». «No és igual el que van suposar les targetes ‘black’ en termes d’opinió pública al que ara ha suposat la Kitchen, que ja fa uns quants anys», diu. Diferent amb Fernández Díaz El líder actual del PP, que estarà en deute permanent amb Cospedal, ja que ella el va ajudar a guanyar les primàries a Soraya Sáenz de Santamaría, ha ordenat esperar i «no precipitar-se». Divendres hi va haver diverses reunions a la seu de Gènova per decidir què fer. El Comitè de Drets i Garanties, presidit per Andrea Levy, va anunciar en un comunicat que no obrirà expedient ni tan sols informatiu a Cospedal (una cosa que sí que li va passar a Jorge Fernández Díaz quan ell va ser imputat en aquest mateix escàndol) «perquè la presumpta conducta no resulta de l’exercici d’un càrrec públic o representatiu». La nota també assenyala que els possibles delictes haurien prescrit perquè així ho recull l’article 19.2: els molt greus ho fan als cinc anys, segons els estatuts. El jutge, ara per ara, ha acreditat que els seguiments a Bárcenas es van fer entre juliol del 2013 i 2015. La interpretació de les normes internes és, si més no, curiosa. Fa dos anys, l’exsecretària general va renunciar al seu escó i va deixar el càrrec en la direcció de Casado perquè es van publicar uns àudios en què s’escoltava part d’una reunió que va mantenir en secret amb el llavors comissari José Manuel Villarejo el 21 de juliol del 2009, en plena instrucció del cas Gürtel. En la interlocutòria coneguda aquesta setmana, el jutge assenyala que les 13 agendes personals de Villarejo que s’han localitzat permeten ubicar l’inici de la Kitchen el juliol del 2013. «Es detecta una cadena d’anotacions que permeten inferir la participació de la senyora Cospedal i el senyor López Hierro [el seu marit, també imputat] en la captació de Sergio Ríos», es pot llegir. Ríos era el xòfer de Bárcenas, que va participar en l’operació després de ser ‘contractat’ pels agents. Casado ha decidit ara per ara mirar cap a un altre costat, fer-se el desentès a les crítiques de l’oposició i mirar de superar aquesta nova crisi sense castigar Cospedal abans que parli la justícia. En una entrevista el setembre del 2019 a ‘El Mundo’, gairebé un any després de deixar l’escó pels àudios, es lamentava de no haver-se’n anat abans de la política. «Si me n’hagués anat quan jo volia, segurament algunes informacions malintencionades i manipulades no haurien sortit. Tampoc em preocupa gaire, perquè no tinc mala consciència d’haver fet res que no s’hauria de fer com a secretària general», va afirmar. Sembla que, de moment, ha convençut Casado i el seu successor en el càrrec, Teodoro García Egea.

Cospedal, davant el mirall de Rato

L’ara imputada va encapçalar el 2014 l’operació perquè l’exvicepresident deixés ‘per iniciativa pròpia’ la militància del PP per les targetes ‘black’

Casado no sent la mateixa «pressió social», decideix aguantar i no aplicar a l’exsecretària general els mateixos estatuts del partit

El més llegit