Laura Vilagrà: «Volem una legislatura de quatre anys i acumular forces per a la independència»

Laura Vilagrà (Santpedor, 1976) va completar ahir la seva primera setmana laboral íntegra com a consellera de la Presidència. El seu departament està ple de carpetes. Relacions institucionals, mitjans de comunicació, funció pública... No es declara sorpresa per la feina, sinó per la dimensió de la institució i, fins i tot, conserva cert to d’incredulitat quan detalla que aquest despatx on rep EL PERIÓDICO en la seva primera entrevista a un mitjà imprès va ser, abans, el de Josep-Lluís Carod-Rovira i Jordi Turull. Pere Aragonès va anunciar la creació d’una taula institucional per debatre sobre l’ampliació del Prat. ¿El Govern acudirà amb una proposta pròpia o merament com a ‘facilitador’ del conclave? En aquests temps, la presa de decisions polítiques és molt complexa. A tot el món. I és molt lògic que posem en una taula tots els actors que tenen alguna cosa a dir sobre una possible ampliació. El desenvolupament territorial i econòmic del país no ha d’estar renyit amb el respecte a l’entorn i la biodiversitat. ¿Pot generar desconcert que es veti ara una inversió tan abundant? Però el debat no és que hi hagi una proposta tancada que s’accepti o rebutgi. El que cal fer és posar sobre la taula diverses opcions i avaluar-les. És el que proposa el Govern, trobar l’opció més equilibrada entre desenvolupament i medi ambient. Del que va expressar el Consell d’Europa dijous, ¿amb què es queda? Posa negre sobre blanc que hi ha repressió política a Catalunya i que les condemnes són una aberració. Aquest és el missatge que envia Europa a Espanya. I que ha de fer coses diferents. És un èxit internacional que abona la tesi que l’autodeterminació no és delicte. ¿Els indults s’han convertit en una falca que divideix l’independentisme? Nosaltres estarem molt contents si surten, tot i que sigui amb un indult, que no és la nostra opció. Perquè alleugereix el dolor de les famílies. Entenem els indults no com una mesura de gràcia, sinó com una rectificació de l’error que van cometre judicialment. L’Estat ha deshumanitzat els presos. ¿Hi ha diferència, per al Govern, entre reunir la taula de negociació abans o després dels indults? Nosaltres sempre hem separat els indults de la taula. La taula és per parlar d’autodeterminació i amnistia, que són la via per resoldre el conflicte en l’àmbit internacional. A l’exterior, ¿s’entén que es demani una amnistia en una democràcia consolidada, com és Espanya? Pedro Sánchez va assenyalar, a l’inici d’aquesta legislatura, que no ‘s’havien fet les coses prou bé’, és a dir, de la forma que s’exigeix a una democràcia avançada i moderna. I és en aquest reconeixement de l’Estat que nosaltres plantegem l’amnistia. Pere Aragonès va assegurar al Parlament que, conflicte a banda, hi ha moltes qüestions per abordar amb el Govern. ¿Es reactivaran les comissions bilaterals? El que volem és estirar al màxim el nostre autogovern i les nostres competències. Per exemple, el decret recorregut i derogat per l’Executiu sobre els desnonaments, ara el proposarem com a llei, de nou. És a dir, lluitarem per totes aquestes lleis que socialment ajudin les persones d’aquest país. I tenim ganes d’obrir una etapa nova amb l’Estat, de parlar de molts aspectes que afavoreixin la ciutadania i lluitarem per obtenir el màxim de recursos. Segons el pacte ERC-Junts, només un referèndum acordat pot substituir el ‘mandat de l’1-O’. Si no hi ha acord a la taula de negociació aquest ‘mandat’ continua ‘vigent’, llavors, ¿es reactiva la DUI? El referèndum de l’1-O va ser unilateral perquè no hi va haver manera de pactar-lo. La nostra primera opció és pactar un referèndum. El que plantegem és la necessitat d’acumular suports. Anirem a la taula amb tota la força social i institucional del 52%. En dos anys hi ha unes municipals, serà el moment de reforçar l’independentisme. Han firmat que hi haurà un embat a l’Estat si en dos anys no s’arriba a una solució al conflicte. ¿Aquest embat ha de ser ratificat per les urnes o es tiraria d’aquest 52% obtingut amb el 50% de participació? ¿I podrien ser les municipals aquestes eleccions plebiscitàries sobre l’embat? No ens avancem. De moment no s’ha parlat de res en les negociacions sobre les municipals... Volem que aquesta legislatura sigui de quatre anys, treballar per a la gent i continuar acumulant forces per aconseguir la independència. Per al nomenament de la direcció de la corporació dels mitjans públics, la CCMA, s’hauran d’entendre amb un PSC que ha fet contínues crítiques a la falta de pluralitat ideològica de TV3. Ens entendrem. Trobarem persones de consens per estar a la CCMA. Ja hem començat a parlar superficialment. Es necessita un canvi perquè els temps, i el consum audiovisual, han canviat. ¿Com i quan s’estabilitzaran els 90.000 interins de la Generalitat? Per fases i amb prioritats. I no es tracta només d’aprofitar el talent que en mode d’interinatge tenim, sinó també el repte de les jubilacions que, en gran nombre, es produiran en una Administració que va ser creada als anys 80. ¿Quan es posa en marxa l’oficina del pla pilot de la renda bàsica? Primer cal fer un acord de Govern per crear el programa. I això serà ben aviat.

El més llegit