Pedro Sánchez està decidit a obrir una «nova etapa», tot i la duresa de l’oposició i malgrat la contestació d’una part del PSOE. I no li importa assumir el desgast per la més que probable concessió dels indults als líders del procés condemnats pel Suprem, perquè «el cost per al país seria deixar les coses tal com estan, enquistades», com estaven el 2017, i això «no s’ho mereix ni Catalunya ni el conjunt d’Espanya». El president es manté ferm en la seva decisió d’apostar per la «convivència» i la «concòrdia», tot i que encara no posa data ni per a la resolució dels expedients ni per a la taula de diàleg, que ERC vol per abans de l’estiu i amb Oriol Junqueras allà.
Sánchez es va pronunciar sobre el debat que ell mateix va obrir amb força fa una setmana en el marc de la XIII Cimera Hispano-polonesa, que es va celebrar aquest dilluns a la localitat madrilenya d’Alcalá de Henares. El cap de l’Executiu va presidir la cita juntament amb el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, i per part espanyola van acudir mitja dotzena de ministres –les vicepresidentes segona, tercera i quarta, i els titulars d’Exteriors, Interior, Transports i Indústria.
El president no va aprofitar la seva compareixença davant els mitjans per donar més detalls sobre la decisió que marcarà la legislatura, molt discutida fora i dins del PSOE. Sí que va continuar desplegant la seva argumentació, fent la «pedagogia» que alguns dirigents en el seu partit li demanen. I davant els que temen un enorme desgast polític, ell va dir que l’assumeix en la seva integritat. La decisió la prendrà el Govern central «a consciència», «pensant en els milions d’espanyols que volen viure en pau», que desitgen «superar l’esquinç emocional, social i polític» que va suposar la tardor del 2017, quan a les lleis de desconnexió les van succeir el referèndum il·legal de l’1-O i la declaració unilateral d’independència. L’Executiu pretén «obrir una nova etapa», que «deixi enrere un mal passat, que no enorgulleix ningú», i «obrir un futur de convivència».
«Quan es parla de costos o no costos... ajudar a resoldre problemes no representa un cost. El cost per al país seria deixar les coses tal com estan, enquistades». Era la seva resposta més clara als qui al PSOE parlen de «desgràcia» o «condemna» –cas d’Emiliano García-Page–, als qui consideren que no es donen les «condicions» per a la concessió de la mesura de gràcia –Felipe González–.
«Pas a pas»
Sánchez no es va voler comprometre amb els temps. Primer, va dir, el Ministeri de Justícia ha d’armar «bé» els expedients abans que l’acord passi al Consell de Ministres. No va avançar, per tant, si serà abans de les vacances d’estiu, tot i que fonts governamentals han insistit en els últims dies en què la resolució arribarà entre finals de juny i juliol. Després, en tot cas, de les primàries del PSOE andalús, que se celebren el dia 13 en primera volta i el 20 en segona, si és que és necessària.
Tampoc va anticipar la cita de la taula de diàleg. El primer que ha d’arribar és la reunió entre els dos presidents a la Moncloa, «com correspon», i per «cortesia» institucional. Entrevista, per cert, que va en una espècie de ‘pack’, ja que es veurà amb Pere Aragonès, però també amb Isabel Díaz Ayuso quan sigui investida per l’Assemblea de Madrid. «I ja hi haurà temps» perquè es convoqui el fòrum d’interlocució entre els governs, «no una sinó moltes vegades», va despatxar. «Pas a pas», va insistir. Tirava la pilota cap endavant, sense atendre la pressió d’ERC. Així mateix, no va avançar si promourà immediatament la reforma del delicte de sedició per reforçar la seva argumentació davant una possible impugnació dels indults davant el Suprem: «Espanya va aprendre una lliçó el 2017», perquè el Codi Penal està «desacoblat» i per la necessitat d’«actualitzar» la tipificació d’aquests il·lícits i «homologar-los» als d’altres països europeus.
Sánchez va defensar que ja des de la seva investidura va remarcar l’aposta pel «diàleg», per la negociació «dins dels marges de la Constitució». «Recomençar», va dir, significa «tornar al punt» en què Catalunya i la resta d’Espanya van deixar d’«escoltar-se», i això requerirà «paciència, empatia, dots de negociació i generositat». El Govern central, doncs, actuarà «en consciència», però pensant «no en els afectats» (els dirigents independentistes condemnats), sinó en els catalans i en el conjunt del país. «Serà una decisió que ens permeti transitar d’un mal passat a un futur millor», va reblar.