Jordi Sànchez. «Si Pedro Sánchez és valent, nosaltres no fallarem»

Si en algun lloc es parla dels indults és a la presó de Lledoners. Minuts abans i minuts després de l’entrevista a Jordi Sànchez, apareixen a la zona de comunicacions, rere els vidres, Oriol Junqueras, Josep Rull i Quim Forn. Junqueras demana que es parli amb rigor sobre quin tipus d’indults es plantegen. Rull i Forn es permeten fins i tot fer broma amb Sànchez sobre si la mesura de gràcia serà només per a aquest últim i així es deslliuraran d’ell. Malgrat els més de tres anys a la presó, no han perdut el sentit de l’humor, vinculat a una expectativa certa, ara sí, en cas d’aconseguir la llibertat. El Tribunal Suprem rebutja de ple l’indult perquè vostès no han mostrat «el més feble indici de penediment». ¿Què respon? El penediment no és una condició per a l’indult i el tribunal ho sap. No hi ha penediment en la convicció que vaig actuar sota unes idees democràtiques. Ni he de canviar d’ideologia, ni he de demanar perdó. Més aviat alguns ens han de demanar perdó, no a mi, sinó al país. Els indults els veig com una oportunitat perquè el Govern repari el mal que ens ha causat l’Estat. ¿Una expressió de vostès de no tornar a vulnerar la legalitat seria plausible? El 2017 vaig exercir el meu dret a la legalitat. El referèndum i, fins i tot, la DUI estaven despenalitzats en el Codi Penal. Els que haurien de complir la legalitat són els membres del Suprem que van reinterpretar el Codi Penal. Ni he de canviar d’ideologia ni he de demanar perdó. Més aviat alguns ens ha de demanar perdó, no a mi, sinó al país. ¿Què pensa de les paraules de Pedro Sánchez afirmant que «hi ha un temps per al càstig i un altre per a la concòrdia»? Si això és l’expressió del reconeixement del conflicte polític, em semblen unes paraules encertades. I si és una invitació honesta per resoldre el conflicte polític, que sigui valent i nosaltres no fallarem. ¿Què significa ‘no fallarem’? Que també serem allà per resoldre el conflicte polític, però això no passa només pels indults. El conflicte es resol amb l’amnistia i l’exercici del dret a l’autodeterminació. «A la taula de governs li veiem poc futur perquè no neix d’una voluntat honesta de diàleg» ¿És una bona manera d’iniciar el diàleg que l’independentisme anunciï que mentrestant prepararà un altre conflicte? Quan parlem de confrontació sempre és cívica i democràtica. Un Estat que va ser capaç d’asseure’s i negociar amb ETA no pot tenir inconvenient a asseure’s amb els que diem que el conflicte només el superarem amb un exercici democràtic del dret a l’autodeterminació. I farem el possible per què la mobilització ciutadana i el treball institucional ens portin a això. ¿No és generar inestabilitat d’entrada el fet d’acotar el diàleg a dos anys per després, si no és satisfactori per a una part, plantejar un altre ‘octubre del 17’? L’acord dels dos anys és entre ERC i la CUP, i ens sembla bé. Tots estem d’acord en la negociació. Junts la defensa... Però ha dit sovint que no hi creu... Estem a favor de la negociació i convençuts que la millor solució és un referèndum acordat amb l’Estat. El que diem és que a aquesta taula li veiem poc futur perquè no neix d’una voluntat honesta de diàleg. «El pacte amb ERC dona un terreny de centralitat a JxCat que en l’anterior Govern no tenia» Respecte al pacte amb ERC, a Junts li critiquen que rebaixés el llistó, haver-ho fet d’esquena a la direcció, pactar el repartiment de conselleries i la poca concreció en la confrontació. A JxCat hi ha un 17% que hi veu problemes i un 83% ho recolza. El pacte no es va fer d’esquena a la direcció. El 8 de maig vaig rebre l’encàrrec per unanimitat de l’executiva de tancar l’acord amb Pere Aragonès. En el repartiment de carteres, Junts surt reforçat: tindrà entre el 60 i el 65% del pressupost, Exteriors i la bandera de les polítiques socials. L’acord dona un terreny de centralitat a JxCat que en l’anterior Govern no tenia. ¿Llavors per què dirigents com Elsa Artadi o Marta Madrenas han afirmat que el pacte és molt millorable? Jo mateix dic que és millorable. Tenim 32 diputats. Si en tinguéssim 68, hauríem fet un altre acord. Hi ha dirigents que es queixen de poca concreció en el full de ruta quant a la confrontació... L’objectiu de l’acord no era desplegar un full de ruta, sinó crear les regles del joc perquè amb Esquerra, la CUP, Òmnium i l’ANC fixem una nova estratègia. Si algú creu que aquesta estratègia es podia tancar en dos mesos, és que de política no en té ni punyetera idea. «L’objectiu de l’acord amb ERC no era desplegar un full de ruta, sinó crear les regles del joc per fixar la nova estratègia» ¿Llavors per què hi ha gent tan crítica amb vostè internament? Dins l’executiva i el grup parlamentari ningú ha aixecat la veu... En l’executiva posterior a l’anunci del pacte sí que hi va haver discrepàncies. No. Hi va haver gent a qui li va saber greu perdre les delegacions territorials i que va considerar arriscat haver perdut la presidència dels mitjans audiovisuals. Que ja no teníem. ¿El grup parlamentari de Junts serà lleial al Govern? Absolutament. «Junts serà absolutament lleial al Govern» ¿L’expresident Carles Puigdemont està content amb el pacte? El president està absolutament alineat amb Junts, s’ha expressat a la seva carta i ens recorda que si alguna cosa ha de refer l’independentisme són les lleialtats, confiances i respectes. No m’ha contestat. Li he preguntat si ell està content amb l’acord i si l’avala. No interpretaré el seu estat d’ànim. Ell creu que calia evitar anar a eleccions i la seva urgència és la unitat estratègica. Aquest acord permet avançar en això.

El més llegit