El PSC activarà en menys de 10 dies el seu Govern a l’ombra

La legislatura catalana s’ha posat en marxa. El pacte entre ERC i JxCat, després d’una negociació plena de vaivens, marca la tornada a la normalitat institucional després de molts mesos d’interinitat. El guanyador a les urnes el 14 de febrer, Salvador Illa, ja s’ha resignat que la tornada del PSC a la Generalitat haurà d’esperar almenys uns anys, però s’ha proposat arribar a les pròximes eleccions amb possibilitats no només de vèncer en vots, sinó de governar. Amb aquest objectiu, els socialistes catalans activaran en els pròxims dies un Govern a l’ombra. Després de debatre’l, han decidit que aquesta fórmula, d’inspiració britànica, és la que millor pot transmetre als ciutadans no només que estan disposats a marcar de prop l’Executiu de Pere Aragonès des del primer minut, sinó que hi ha una millor manera de gestionar el dia a dia que la de l’independentisme. Fonts de la formació apunten que «com a molt en 10 dies» es posarà en marxa aquest «Govern alternatiu», com l’anomenen en el PSC. La idea és presentar-lo en el cap de setmana del 5 i 6 de juny, però podria ser algun dia abans o també algun després. «La constitució del Govern alternatiu ens ha de permetre formar una oposició de crítica i proposta, de reforç al control que s’exercirà al Parlament», expliquen des del partit, amb referència als plens que cada 15 dies se celebren a la Cambra catalana. Aquests dies, la direcció del PSC està elegint les persones que formaran part d’aquest Govern a l’ombra. Gairebé tots els seus membres seran diputats del PSC, malgrat que en campanya Illa va anunciar alguns noms de prestigi –Maurici Lucena com a vicepresident econòmic, o la doctora Olga Pané a Salut– per al cas que arribés a la Generalitat. «El Govern alternatiu exigirà massa dedicació per a algú que tingui una feina a fora», expliquen. Tradició anglosaxona A més de la tradició anglosaxona, el referent d’aquest Govern a l’ombra serà l’Executiu alternatiu que Pasqual Maragall va posar en marxa el 1999, just després de guanyar per primera vegada en vots les eleccions a Jordi Pujol. Malgrat que aquell resultat no li va permetre accedir a la Generalitat –ho faria quatre anys després–, Maragall va encarregar l’oposició per àrees a dirigents com Joaquim Nadal, Josep Maria Vallès, Antoni Siurana, Marina Geli, Josep María Rañé o Montserrat Tura, que després van ser consellers amb el tripartit. «Aquella metodologia va anar molt bé, es van fer molts quilòmetres i molta feina», recorden des de la direcció del partit. El PSC té previst abordar la qüestió en el Consell Nacional extraordinari que ha convocat per a aquest dissabte, amb la presència tant d’Illa com del primer secretari de la formació i ministre de Política Territorial i Funció Pública. Illa repeteix aquests dies que el PSC és el «primer partit de Catalunya», i que vol encapçalar una oposició «contundent, però constructiva», per deixar clar als ciutadans que els socialistes són una alternativa real després d’una dècada de procés. El primer pas el va fer fa uns dies, quan va demanar a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que el declarés formalment cap de l’oposició, una figura regulada per la llei catalana. Aquest divendres el Butlletí de la Cambra ha publicat el nomenament. El següent serà l’activació del Govern a l’ombra.

El PSC activarà en menys de 10 dies el seu Govern a l’ombra

Illa, declarat formalment cap de l’oposició, recupera la idea de Maragall per projectar-se com a alternativa a l’independentisme

El més llegit