Miquel Iceta: «Els indults no són fer creu i ratlla, però permeten avançar en el diàleg»

Miquel Iceta Llorens (Barcelona, 1960) ha de fer les maletes en unes setmanes. No perquè abandoni el Govern central, sinó perquè la seu del seu ministeri, el de Política Territorial i Funció Pública, començarà amb les obres de millora, previsiblement, al setembre. El Palau de Villamejor de Madrid patirà una remodelació integral durant dos anys i el seu inquilí i el seu equip es mudaran temporalment a un immoble pròxim llogat per l’Estat. Iceta mostra satisfet la terrassa i els salons annexos al seu despatx, la taula des de la qual Manuel Azaña presidia el Consell de Ministres. Perquè aquella era la seu de la Presidència del Govern fins que el 1976 Adolfo Suárez se la va emportar a la Moncloa. També l’Executiu es troba en plena mudança. Perquè comença la segona part de la legislatura amb una decisió complexa i discutida també entre els socialistes: el més que probable indult als 12 condemnats del procés. Diu que desconeix quan prendrà el Consell de Ministres la decisió, recalca, davant les crítiques internes, del Poder Judicial i de l’oposició, que el Govern central és el que té la «responsabilitat» perquè, com li va dir «un molt important dirigent conservador» en plena crisi amb Catalunya, el 2017, l’indult «és l’última clau» i és bo que la tinguin els executius. En aquesta entrevista amb EL PERIÓDICO, en aquesta setmana clau per al Govern, defensa que la mesura de gràcia no és la solució amb majúscules, però sí que permetria encarrilar el conflicte a Catalunya. «Avançar, desbrossar el camí», afirma. Iceta confessa no estar preocupat per les crítiques internes perquè està «convençut de la força de la unitat de tots els socialistes» al voltant de Pedro Sánchez i respon que la nova foto de Colón i la campanya de recollida de firmes del PP és un intent del partit de «tornar-hi encegats per la seva obsessió a erosionar» l’Executiu. ¿Mereixen l’indult els condemnats que no han mostrat «ni el més feble indici de penediment», segons el Suprem? La llei de l’indult, del 1870 no exigeix aquest penediment. Quan els condemnats diuen “ho tornarem a fer”, sempre he entès que tornaran a intentar que Catalunya sigui un país independent. L’independentisme no descarta tornar a una ruptura unilateral. No crec que se saltin la llei sabent quines conseqüències té. La unilateralitat va ser derrotada. Aquí només es van saltar la llei quan governava el PP. Des que governa el PSOE, no ha passat i estic convençut que no passarà. Felipe González assenyalava que no indultaria en aquestes condicions, perquè no hi ha penediment. Em quedo amb el que va dir al final. El problema aquí no és de penediment, és que un s’ha de comprometre a complir la llei. I això està assegurat perquè no crec que la tornin a incomplir. I si passés, l’Estat tornaria a demostrar la seva fortalesa. L’Estat va demostrar la seva força i ara està en condicions de demostrar si vol la seva magnanimitat. «L’Estat va demostrar la seva fortalesa i ara està en condicions de demostrar la seva magnanimitat» Miquel Iceta Ministre de Política Territorial i Funció Pública El Suprem considera els indults una «solució inacceptable». ¿No deixa molt poc marge al Govern central per fer-ho? Respectem l’opinió del Suprem, però no tenim per què compartir-la. Si el Govern central decideix indultar, no està esmenant la plana al tribunal. És una consideració política, d’interès general, no jurídica. ¿I són l’oportunitat per començar de cap i de nou a Catalunya? Començar de cap i de nou seria una amnistia, que no és el cas. Començar de nou no, perquè el que ha passat ha passat, i la gravetat dels fets del 2017 es mantindrà per sempre en la història. Els indults no ho esborren. ¿Ens permeten avançar? Sí, però això no és fer creu i ratlla. És desbrossar el camí. ¿En què permeten avançar? En un diàleg que es veu dificultat mentre hi hagi dirigents independentistes a la presó. ¿Demanarà el Govern central un gest a l’independentisme? Pere Aragonès ha insistit en la recerca de solucions acordades i en les seves paraules no hi ha cap indici de voluntat de saltar-se la legalitat. Pot demanar-li que consolidi l’estabilitat parlamentària. No és “si tu em dones estabilitat, jo t’indulto”. L’única cosa que ha demanat el Govern central és que a Catalunya hi hagi estabilitat i disposició al diàleg i el compliment de la llei. I Aragonès no està parlant de discòrdia, sinó de concòrdia. L’única cosa que ha demanat el Govern central és que a Catalunya hi hagi estabilitat i disposició al diàleg i el compliment de la llei Al PSOE hi ha por del cost polític i electoral dels indults. Sí, però governar sempre implica prendre decisions que no totes són pacífiques o unànimes, i que poden tenir costos. Jo crec que una majoria d’espanyols veurà que el que mou el Govern és un objectiu que es pot compartir, que és el desitjable. ¿Quin és el punt d’acostament a la taula de diàleg? ¿Un nou Estatut? Un aprofundiment en l’autogovern és el camí, però hi ha posicions diferents. El més normal seria fixar-se molt en les prioritats en què tots els catalans coincideixen: lluita contra la pandèmia, recuperació econòmica, escut social. Per aquí es poden començar a teixir relacions de confiança mútua i complicitat que permetin abordar altres coses. Va dir que la reforma de la sedició potser no era aconsellable, perquè no hi hauria vots per tirar-la endavant ni per la dreta ni pels independentistes. D’oportuna ho és. El que no serà és viable. Si el Govern creu que val la pena impulsar aquesta reforma té tot el dret a proposar-la. Al que no està obligat és que s’aprovi, perquè el Govern per si sol no té prou majoria. La reforma de la sedició és oportuna, el que no serà és viable. El Govern està obligat a proposar-la, no que s’aprovi Si ERC i Junts trenquen, ¿el PSC estaria disposat a recolzar Aragonès? Volem de president Salvador Illa. No ha pogut ser, però si aquest esquema de funcionament fracassa caldria replantejar-ho tot. Si el Govern que ha sortit no és capaç de continuar, hauria de convocar eleccions. ¿No es plantegen entrar al Govern o apuntalar Aragonès? Ell ja ha dit que no vol comptar amb els socialistes. En política, la llibertat mana. I ERC ha volgut governar amb Junts. Si això fracassa, no té gaire sentit anar a una altra cosa.

El més llegit