Puigneró serà vicepresident d’un Govern desigual

Gairebé al mateix temps que Pere Aragonès prenia possessió com a 132 president de la Generalitat es coneixien els últims noms del seu Govern. Són els 14 consellers que d’aquí unes hores tindran la missió d’acompanyar-lo en el doble objectiu que s’ha marcat per al seu mandat: el d’afrontar la reconstrucció econòmica i moral de Catalunya i el de negociar amb el Govern una sortida al «conflicte» amb l’Estat sense perdre de vista l’horitzó de la independència. El Govern de coalició arriba en moments molt diferents per als seus dos integrants. ERC, el partit del president, és una bassa d’oli; JxCat continua buscant el seu lloc després de quedar només un escó per darrere dels republicans en les eleccions, i la llista de consellers postconvergents és, en conseqüència, on han sigut les sorpreses més cridaneres. La principal batalla interna a JxCat s’ha decantat finalment cap al favorit de l’expresident Carles Puigdemont. La pugna entre els actuals consellers de Territori, Damià Calvet, i de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, per convertir-se en vicepresident ha acabat amb victòria del segon, que es convertirà amb això en el puntal de Junts en el nou Executiu català. Malgrat que Calvet tenia el recolzament dels presos independentistes Josep Rull i Jordi Turull, al final ha prevalgut el perfil de Puigneró, que ja era preferit per alguns puigdemontistes fins i tot com a candidat a la Generalitat en lloc de Laura Borràs. Una altra puigdemontista, Gemma Geis, serà la titular de Recerca i Universitats, i Lourdes Ciuró serà a Justícia. Enfrontaments amb el Govern Puigneró ha protagonitzat enfrontaments amb el Govern espanyol, especialment quan l’Executiu central va impulsar un decret contra la regulació de la «república digital» per part de la Conselleria. Puigneró va qualificar llavors la decisió de «cop d’Estat». El perfil del conseller, centrat en la revolució digital, és especialment atractiu als ulls de Puigdemont, que dona importància notable a les noves tecnologies a l’hora de fer política. El perdedor de la batalla és l’actual titular de Territori i Sostenibilitat. Calvet, pes pesant de la postconvergència i home de confiança dels presos independentistes de Junts, s’ha acomiadat aquest dilluns dels seus col·laboradors i alts càrrecs i no continuarà en el Govern. D’aquesta manera, Puigdemont tindrà en el Govern diversos aliats, tot i que els membres del seu cercle més estret –Elsa Artadi i Josep Rius– han renunciat a formar part de l’Executiu. Completen la llista de JxCat diversos independents de forta personalitat pròpia –Jaume Giró (Economia) i Josep Maria Argimon (Salut)–, i altres de més desconeguts, com Victòria Alsina, que en els últims anys ha sigut delegada del Govern als Estats Units, en Acció Exterior i Transparència. S’hi uneix en Drets Socials Violant Cervera, que, com Ciuró, va transitar del PDECat a JxCat. També ja està completa la llista dels consellers a proposta d’ERC. En aquesta estan representats el nucli polític del partit (a més d’Aragones, hi haurà Laura Vilagrà a Presidència, Roger Torrent a Empresa i Treball) amb menció especial per a Joan Ignasi Elena. A més d’ocupar una cartera amb tantes connotacions com Interior, Elena, exdiputat del PSC, és un dels exponents de la ‘Via Ampla’ que el nou president vol transitar. La resta de noms proposats per ERC són més tècnics. Tània Verge, catedràtica de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i exmembre de la sindicatura electoral de l’1-O, serà la consellera de Feminismes i Igualtat. Es farà càrrec així d’un dels departaments de nova creació en l’estructura de Govern pactada entre els republicans i JxCat. El setembre del 2017, en vigílies del referèndum de l’1-O, Verge va ser una de les persones nomenades pel Parlament com a membre de la sindicatura electoral encarregada d’exercir unes funcions anàlogues a les d’una junta electoral, tot i que van cessar als 19 dies, després que el Tribunal Constitucional els imposés una multa de 12.000 euros diaris a cada un. A Agricultura, que suma la important àrea estratègica d’Acció Climática, seguirà Teresa Jordà, i a Educació Josep González Cambray –fins ara director general de Centres Públics– substitueix Josep Bargalló. L’últim nom que es va conèixer va ser el de la nova consellera de Cultura. Serà Natàlia Garriga, dona de confiança del nou president. Aragonès també ha revelat aquest dilluns que el Govern tindrà com a portaveu una dona sense rang de consellera, a diferència del que passava en les últimes legislatures.

Puigneró serà vicepresident d’un Govern desigual

El conseller de Polítiques Digitals guanya la partida a Calvet i serà el puntal de Junts en l’Executiu català

Mentre el nucli d’ERC estarà representat, els postconvergents opten per perfils més tècnics i independents potents

El més llegit