El nou conseller d’Economia, Jaume Giró, afrontarà perspectives econòmiques més optimistes per l’acceleració del procés de vacunació i les menors restriccions per la pandèmia. Després d’un primer trimestre en què va tornar a caure en la recessió, els pronòstics són de retruc, amb un creixement del 6% el 2021 i el 5,2% l’any que ve. La gestió dels fons europeus ‘Next Generation’ serà clau per aquest repte, ja que des del 2018, Catalunya ha cedit a la Comunitat de Madrid el primer lloc de l’economia espanyola.

Els pressupostos tornaran a ser un desafiament. Amb els del 2021, altre cop prorrogats amb els del 2020, la Generalitat ha prorrogat o aprovat fora de termini 22 comptes en 40 anys, la meitat en l’etapa del procés. Junts ja es va afegir de mala gana al pacte d’ERC amb els comuns, que va implicar pujades fiscals en els pressupostos del 2020. La negociació i els equilibris per acontentar alhora ERC, Junts i la CUP seran clau.

L’any passat es va tancar amb un dèficit de 768 milions d’euros, el 0,4% del PIB, el doble de la referència fixada, un cop congelades les regles fiscals per la UE. Curiosament, malgrat la pandèmia, els números vermells van ser inferiors als del 2019. El nivell de despesa no financera va ser el més alt de la història, amb 32.151 milions, pels efectes de la pandèmia. Els ingressos no financers, 30.281 milions, van millorar amb els recursos extraordinaris de l’Estat a través del fons Covid, del que a Catalunya li van correspondre 3.165 milions.

En tot cas, segons el Govern, el dèficit comptabilitzat és inferior al que seria real (entre el 0,7% i el 0,9%). Els ajustos van millorar la comptabilitat però no la capacitat real de gastar, apunten. L’impacte de la Covid en el pressupost va pujar a 4.761,4 milions (3.638,2 milions per més despeses de les previstes i 1.123,2 milions per menys ingressos). El deute és un altre repte. En total, la Generalitat haurà de tornar més de 32.000 milions d’euros en tres anys. I al voltant del 80% tenen l’Estat com a creditor. /AGUSTÍ SALA