91 dies per a un casament: reconstrucció dels tres mesos de negociació ERC-Junts

A la sempre innovadora televisió nord-americana hi ha, des del 2014, un ‘reality show’ anomenat ‘90 day finacé’, traduït als països hispans com a ‘90 días para casarse’, i que té com a fil el temps que es dona a una parella per decidir si contrauen matrimoni o el deixen córrer. Porta, amb la que es va iniciar al desembre al canal TLC, sis temporades. Tres menys que les que porta el procés, un procés polític que acaba de viure 91 dies de negociació, desenes de reunions, contactes telemàtics i documents d’anada i tornada per veure si ERC i Junts es donaven el ‘sí’. La primera reunió entre els dos partits va tenir lloc el 18 de febrer, un dia després de la cita inaugural d’ERC amb la CUP. Es va celebrar a les ‘golfes’ d’un Parlament encara a mig gas per la Covid, motiu pel qual algunes sessions es van traslladar als hotels Amister, pròxim a la seu d’ERC, i Duquessa de Cardona, al passeig de Colom. D’aquella primera reunió, els protagonistes en recorden les ganes de començar bé, de començar de zero, com si no existís una llarga llista de desconfiances mútues. La sintonia inicial era, per tant, bona. Apareix l’’elefant’ estratègic A la segona reunió es discuteix la metodologia, és a dir, com es desenvoluparan les reunions. I Junts proposa solucionar primer la carpeta estratègica del procès. Allà, la cap de la delegació republicana, Marta Vilalta, desgrana l’estratègia republicana, utilitzant per a fer-ho el llibre d’Oriol Junqueras i Marta Rovira, ‘Tornarem a vèncer’. És un aperitiu del que Junts proposa a la cinquena cita, la del primer de març. I és la recuperació de l’‘estat major’, una direcció col·legiada de l’independentisme. La premissa és que l’estratègic ha sigut sempre font de problemes entre les dues forces, i si es vol un Govern fort i cohesionat, millor externalitzar aquesta part a un òrgan que, els postconvergents, creuen que ha de ser el Consell per la República. És el dia que l’‘elefant’ del CxR entra a les negociacions. A 12 dies de la constitució del Parlament, ni una paraula s’havien creuat sobre la presidència de la Cambra. La caixa dels trons es va obrir en una de les reunions a tres (amb la CUP) en què els anticapitalistes mostren la seva voluntat d’aconseguir la presidència del Parlament, a la qual cosa ERC assenyala que li sembla «bé». Junts s’enfurisma. Presidència sense candidata Ja de tornada a les reunions a dos, els postconvergents verbalitzen per primera vegada que volen el Parlament: «Aspirem a la presidència, però encara no tenim candidat», van dir. A partir d’aquell moment, ERC se centra en aconseguir la reciprocitat de vot. És a dir, el recolzament al postconvergent que es presenti, en aquest cas Laura Borràs, a canvi del dels postconvergents a Aragonès, el 26 de març. Després de la designació de qui va ser candidata de Junts el 14-F, es continua negociant sempre en clau estratègica. Són quatre els eixos: les polítiques antirepressives, la direcció estratègica, la taula de negociació amb l’Estat i l’embat democràtic si la negociació amb Madrid no dona fruits. Ja durant la setmana del 15 al 22 de març, Esquerra, nerviosa pel no-avenç de les converses, posa el programa de Govern sobre la taula. I es pacten uns eixos que són, més o menys, els que es llegeixen a l’acord del 17 de maig. El pacte amb la CUP En aquella setmana, fonts republicanes recorden que van advertir Junts que «estaven avançant molt amb la CUP». Tant, que aquell 23 de març es fa públic el preacord entre republicans i anticapitalistes. I Junts s’enfada moltíssim. Ja portaven més d’un mes de negociació i els rols de cada un van quedant clars. Per part d’ERC, Vilalta porta la veu cantant, Josep Maria Jové és l’home que busca els punts d’acord, Sergi Sabrià el poli ‘dolent’ que replica als postconvergents quan la tensió s'apodera de la taula i Laura Vilagrà s’encarrega, sobretot, del programa. Per part de Junts, Sánchez és el líder indiscutible, assistit per Elsa Artadi i Josep Rius. Míriam Nogueras es manté callada gran part del temps i Francesc de Dalmases seria la rèplica de Sabrià. En el moment dels retrets apareixen els dards sobre el 30 de gener del 2018, aquest ple d’investidura de Carles Puigdemont, suspès per Roger Torrent; la inutilitat de la taula de negociació amb l’Estat que defensa ERC i la ‘confrontació màgica’ que, segons el parer dels republicans, defensa Junts sense explicar ni com, ni quan. Vilalta i Rius són també els enllaços de les dues delegacions. També hi ha dies que les coses van com la seda, i se sent algú apuntar que «no sé què hem menjat, però avui fluïm». Sense discutir estructura Ja la setmana que acaba el primer dia del ple d’investidura, els postconvergents apunten que no s’està en el punt d’abordar l’estructura de Govern, imprescindible, òbviament, per recolzar la investidura. De fet, el 24 de març suggereixen a ERC que gairebé seria millor no dur a terme aquesta sessió, que serà fallida. Els republicans diuen que nones, entre altres motius, perquè comenci a córrer el rellotge dels dos mesos perquè els postconvergents sentin un mínim de pressió. «¿Segur que voleu mostrar al país les nostres desavinences?» , va preguntar un membre de la delegació puigdemontista. Després del fracàs de la primera votació, els dos partits van mantenir contactes el 27 i el 28 de març (Diumenge de Rams). Aquell mateix dia, Aragonès i Carles Puigdemont es ‘reuneixen’ telemàticament, «on tampoc es resol res», apunten els negociadors. Pentacefàlia a escena D’aquell cap de setmana entre votacions, neix una proposta estratègica d’ERC, basada, ja, en la direcció pentacèfala. Junts no accepta la direcció a cinc i es mantenen i contraproposen que la direcció sigui un CxR reformulat. I apunten que les feines d’aquest òrgan no començarien fins que la renovació de l’entitat s’hagi completat. Els republicans estudien la contraproposta a l’executiva, just en el mateix moment que Junts comunica que es ratifica en l’abstenció que fa inviable la investidura. Hi ha cert optimisme amb tot. De fet, diverses personalitats de Junts s’adrecen als republicans i els xiuxiuegen la data de Sant Jordi com a dia clau per a una investidura efectiva. Les reunions es reprenen, telemàticament, el 31 de març, al matí següent de la segona votació fallida. S’entra en una nova fase en què ja s’aborden tots els fronts. El programa, l’estructura de Govern i l’estratègia. La promesa de Sánchez El 3 d’abril aquest diari publica que Junts no descarta investir Aragonès i passar a l’oposició. Una cosa que verbalitza el mateix Sánchez en una entrevista a ‘La Vanguardia’, l’endemà. ERC creu que és una catxa. Però al conclave del 7 d’abril, després d’apuntar ERC que la direcció col·legiada no pot estar al si del CxR, Sànchez assevera: «s’està produint un gir sobtat de les negociacions. Potser heu de preparar un document de Govern per comptar amb els nostres vots, sense entrar a l’Executiu. No especularem amb les eleccions. Espero que en el futur puguem retrobar-nos». I Vilalta va replicar: «¿Estàs oferint els vots i anar a l’oposició?». «No es donen les condicions per donar realçament a la majoria del 52%. Nosaltres hem transigit amb una taula de diàleg i vosaltres no assumiu res del CxR», va sentenciar el postconvergent abans de formalitzar l’oferta: «Si us poseu d’acord amb els comuns, us donarem els quatre vots». Jové va intervenir per assenyalar que ERC no estava buscant els vots d’En Comú Podem. ’Impàs’ de l’abril A partir d’aquell moment, s’obre un impàs. ERC, sense explicar als mitjans aquesta oferta, prepara un document, amb cinc parts, que remet als seus adversaris el 10, per buscar el recolzament simple a la investidura. Junts tarda nou dies a donar resposta. El 19 d’abril, en una roda de premsa de tots els negociadors, ERC exigeix ja un acord entre Sant Jordi i el Primer de Maig abans d’explorar la via del Govern monocolor que els permetia la promesa de Sánchez. Aquella tarda, es reuneixen de nou amb Junts, i al llarg d’aquella setmana (19-20 i 22 d’abril) es va responent al document d’ERC. L’estratègia continuava molt verda. El programa, ja en mans de grups de treball, anava avançant. I quedava l’estructura de Govern, assumpte sensible pel qual, necessàriament, cal posar noms a sobre de la taula. Es decideix abordar-lo en ‘petit comitè’. A Lledoners. És el dia, 27 d’abril, que Aragonès (ell és qui té el Govern que vol al cap) entra a les negociacions i acudeix al centre penitenciari amb Jové. Sánchez, reclòs, com Junqueras, que també forma part de la reunió, rep Rius i Artadi. Prepacte avortat A aquesta reunió del 27 d’abril la segueix una altra, l’1 de maig, data en què finalitzava l’ultimàtum, a Lledoners, en principi perquè Sànchez respongui a l’estructura de Govern proposada per Aragonès. Però de les tres hores, dos es dediquen a l’estratègia i les dues delegacions arriben a un principi d’acord basat en aquella direcció pentacèfala «coordinada» amb el CxR. L’aparició d’aquest concepte, el de la coordinació, treballa com a clau mestra. No obstant, durant la setmana, apareixen reticències internes a Junts a aquest principi d’acord arribat. Ja amb l’ultimàtum de l’1 de maig vençut, ERC proporciona a Junts un altre document, el dijous 6 i dona 24 hores per a una resposta. El 7, roda de premsa de Sànchez, afirmant que s’estava molt a prop del pacte. Els intents per formalitzar aquest suposat acord no progressen i Aragonès, el dissabte 8 estripa les cartes i s’obre a negociar amb els comuns per traçar un Govern en minoria. Exploració amb els comuns ERC comença a explorar el pacte amb En Comú Podem en sengles reunions. Els republicans descartaven tornar a negociar l’entrada de Junts al Govern. I a la reunió de dimarts d’ERC amb JxCat els postconvergents van assenyalar que no entenien «com s’havia aixecat » ERC de la taula i que no pensaven donar ni quatre ni 32 vots a la investidura», excepte si hi havia un pacte de Govern. En aquest punt, la delegació republicana va estar a punt d’aixecar-se físicament, aquesta vegada, sí, de la taula i anar-se’n. ERC critica l’incompliment de la paraula a Sànchez. Rius per part seva critica les formes de republicanes: «¡No es poden fer ultimàtums de 24 hores!». S’acaba la reunió amb la sentència dels republicans que no s’obririen de nou les converses per a un Govern. El paper de la CUP En paral·lel, aquella tarda, hi va haver un altre conclave, dels tres partits i les dues entitats, en què la CUP va sondejar la disponibilitat de Junts i ERC de realitzar una reunió a tres. Es va produir dimecres, 11 de maig. «La CUP ho va fer amb bona intenció, per evitar eleccions, però el resultat va ser restar-nos força a nosaltres, posar de nou els postconvergents al centre i que els comuns trenquessin les negociacions, amb bastanta lògica». Tot això, provoca que, sense alternativa, «Junts tingui molta menys pressió», interpreta una font republicana analitzant els fets de la setmana passada. Arribat a aquest punt, divendres, Aragonès truca a Sànchez i s’emplacen a tancar-se dissabte per arribar a un pacte. Dissabte a la tarda hi ha fumarada blanca pel que fa a l’estratègia. I s’encallen en l’estructura del Govern, el que motiva que la tancada es prolongui a diumenge. De Prats de Lluçanès a Alella. Diumenge a les 8 del matí Aragonès relata els avenços a la delegació negociadora i a Oriol Junqueras i Marta Rovira, que també es connecten. Al llarg de la jornada dominical, finalment, se soluciona l’esquema de les conselleries. 91 dies després, hi haurà casament.

91 dies per a un casament: reconstrucció dels tres mesos de negociació ERC-Junts

Esquerra va estar a punt d’aixecar-se de la taula l’11 de maig després de l’incompliment de la promesa de Sànchez de deixar els vots per a la investidura encara que no hi hagués acord de Govern

El més llegit