ERC no es dona per vençuda i insistirà a Junts perquè compleixi la seva paraula

Difícilment la reunió de dimarts entre ERC i Junts, en què es van reprendre els contactes després del ‘blitz’ de dissabte, quan Pere Aragonès va donar carpetada a l’opció d’un Govern de coalició abans de la investidura, podria haver anat pitjor. Abans de la cita, els alts caps republicans afirmaven que no entraven a la reunió a la recerca dels quatre vots que, en les més recents variacions de la proposta postconvergent, havia fet Jordi Sànchez, sinó els 32 que el mateix secretari general havia empenyorat primer de tot. Al final, l’abaratiment successiu de l’oferta (de tots els vots, a quatre de condicionats al ‘sí’ dels comuns, després amb l’exigència que En Comú Podem no entrés al Govern i, finalment, quatre vots, però pagant un preu els republicans) va portar a l’aniquilació d’aquesta opció, és a dir, els puigdemontistes van transmetre que no cedirien cap vot perquè ERC formés un Govern monocolor. 14 dies abans del final del termini perquè la repetició de les eleccions es produeixi de forma automàtica, no obstant, a ERC, de moment, no hi ha dubtes. Entre acceptar sense més ni més l’incompliment flagrant de Junts de la paraula donada, no només davant els mitjans, sinó als mateixos republicans en la reunió del 7 d’abril, i reobrir la negociació del Govern de coalició i insistir en la simple investidura, els republicans optaran per percudir en aquesta última, segons assenyalen fonts del partit a EL PERIÓDICO. Redoblar la pressió «Continuarem pressionant» a la recerca d’aquests quatre vots que sembla que seran decisius, tenint en compte que la negociació amb els comuns va raonablement bé, afirma aquesta font, «i, sobretot, continuarem exigint explicacions de per què es fan enrere en la seva promesa», sentencia. Pot suposar-se que la voluntat de remarcar els incompliments postconvergents, tant aquest com el de la reciprocitat de vot mai aplicada entre els dos partits en les eleccions com a presidents de Laura Borràs (del Parlament) i Pere Aragonès (de la Generalitat), al març, obeeix a la pretensió de liderar el relat de la ruptura, atribuint als fins i tot socis (en funcions) la paternitat d’una eventual repetició electoral i que això tingui un impacte demoscòpic immediat que obligui Junts a rectificar. De moment, en la reunió de dimarts no hi va haver cap conat de retornar a una clau de Govern, en lloc de la de la simple investidura. Així, segons confirmen fonts coneixedores dels racons negociadors, en cap moment es va abordar el gran obstacle per a una entesa, la ubicació a l’organigrama del consell assessor o director de l’estratègia independentistes, és a dir, si fora o dins del Consell per la República (CxR). Doble línia vermella Al llarg del dia, la cúpula republicana va reiterar la voluntat de fer l’impossible per evitar unes noves eleccions que posin en perill aquest 51,7% de vot independentista. Però amb dues grans línies vermelles. Ni acudir ni recórrer als socialistes, ni tan sols amb un recolzament a l’estil de Manuel Valls amb Ada Colau, és a dir, sense contrapartides i sense petició pública prèvia, ni, tampoc, permetre que sigui una entitat privada, un dels actors del procés, el CxR, el lloc estratègic on es decideixin des dels següents passos de la confrontació amb l’Estat fins a l’acció dels diputats republicans al Congrés. Un dels problemes que els republicans lamenten és el de topar amb una diversitat de veus dels postconvergents, sense que hi hagi una jerarquia definida. Per exemplificar-ho, els republicans posen l’accent en dos, en el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, i la vicepresidenta de la força, Elsa Artadi. Però n’hi ha més, fins i tot proclius a un pacte entre les dues forces. I entre aquestes veus no es troba la de Carles Puigdemont, que de moment, ha adoptat un rol volgudament secundari. Aigualir Així, mentre l’1 de maig Sànchez va esbossar un principi d’acord sobre el nou estat major de l’independentisme; una situació que porta ERC, dos dies després, dilluns, a assenyalar que havien percebut un «canvi de tendència»; Artadi, amb prou feines mitja hora després de les declaracions d’Esquerra, va descafeïnar les proclames sentenciant que no hi havia cap punt d’inflexió. I quan Aragonès va executar, el dissabte 8, l’ultimàtum, i Sànchez va ratificar públicament el compromís de Junts de cedir quatre diputats, és, de nou, la vicepresidenta, l’endemà, la que afirma que aquesta cessió no serà ‘gratis et amore’, sinó que haurà d’estar subjecte de negociació i, per tant, de peatge per a ERC. Per tot això, i després de la reunió de dimarts, una significada veu republicana va afirmar que «Artadi ho està dinamitant tot».

ERC no es dona per vençuda i insistirà a Junts perquè compleixi la seva paraula

Els republicans mantenen el seu pla de Govern monocolor i remarcaran els incompliments postconvergents

Esquerra lamenta el desgavell intern de JxCat i apunta Artadi com a ‘cervell’ del bloqueig en la negociació

El més llegit