Dependent de Presidència del Govern

L’impagament de retards salarials origina un conflicte col·lectiu a Patrimoni Nacional

L’organisme estatal deu 850 euros de mitjana a taquillers i jardiners dels palaus reials, entre altres treballadors no funcionaris

Després d’un any i cinc mesos esperant el cobrament d’una pujada salarial, els contractats laborals de Patrimoni Nacional ha portat el seu patró als tribunals. El Comitè Intercentres de l’organisme, que depèn de Presidència del Govern, ha comunicat aquest dijous a tota la plantilla que ha decidit «per unanimitat» interposar un conflicte col·lectiu «en defensa dels treballadors». La causa: «No actualització de les nòmines de tots els treballadors laborals, així com l’impagament dels retards corresponents a 2020 i la paralització de la negociació dels del 2021», segons la nota interna, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO.

Aquesta situació es tradueix en una mitjana de 850 euros de salari no cobrat encara a la plantilla de contractats laborals de Patrimoni. Són 950 treballadors amb sous, en general, mileuristes. Els impagaments són totals, segons un comunicat que el sindicat CSIF ha enviat als seus afiliats dependents del Consell d’Administració de Patrimoni Nacional. Aquest deute, segons aquesta central sindical, afecta oficials de jardins, conductors, guies, intèrprets, auxiliars administratius, ajudants i taquillers.

Són «mil famílies que any rere any cobren tard, malament –diu CSIF– i els retards del qual suposen no només problemes en el dia a dia de viure amb uns sous insuficients, sinó també amb la Hisenda pública». Cada any, el cobrament retardat de conceptes salarials suposen als treballadors de Patrimoni l’obligació de realitzar declaracions complementàries d’IRPF.

En aquest moment esperen encara a cobrar l’increment salarial que el 2019 es va decidir per a 2020, amb retards que es remunten a l’1 de gener de l’any passat. Són, per tant, 17 mesos d’espera, període durant el qual va impactar la pandèmia en el tràmit de la posada al dia de les nòmines. No obstant, com remarca l’informe enviat per CSIF, «la resta dels empleats públics de l’organisme, personal funcionari, ho ha cobrat com la resta dels de l’Administració General de l’Estat».

Així, avui dia als centres de Patrimoni Nacional acudeix a treballar una plantilla que, en funció de la qualitat del seu contracte, suporta o no un deute de l’Estat. Estan al dia en salari tots els directius, però no els treballadors de les escales inferiors.

El conflicte col·lectiu adquireix una dimensió emocional a la plantilla. «Darrere de qui surt a la premsa dirigint edificis històrics, milers d’obres d’art, parcs, jardins, boscos... Hi ha una plantilla que cuida, gestiona, mostra, restaura, repara, vigila aquest patrimoni, que és la gran oblidada», lamenta el comunicat de la CSIF.

Els incobraments seran portats als jutjats socials, tot i que el Comitè Intercentres no descarta l’adopció de mesures de pressió, inclosa la vaga. Patrimoni Nacional gestiona i custodia, entre d’altres, joies com els palaus reials de Madrid, El Pardo, Aranjuez i l’Almudaina (Mallorca), monestirs com el de San Lorenzo d’El Escorial, Yuste (Càceres), Las Huelgas (Burgos) i el Valle de los Caídos.