En un país on costa comptar els anys sense eleccions –l’últim va ser el 2013, i l’anterior va ser el 2002-, les del 4-M jugaran gairebé el rol d’unes ‘midterm’ als EUA. Uns comicis a meitat de legislatura. Només estan convocats a Madrid, però la lectura serà nacional. Inevitablement. Perquè el futur immediat d’Espanya es disputa a Madrid, la tercera comunitat més poblada i la més rica, després d’una campanya per oblidar, dominada per l’alta tensió i la bronca, la política emocional i binària i la pràctica absència en el debat públic de les propostes i de la rendició de comptes de qui va cridar a les urnes, Isabel Díaz Ayuso. 5.112.658 madrilenys estan citats aquest dimarts a votar, i la ruleta depèn en bona mesura de l’esdevenir dels pròxims dos anys. Però no només d’ells, perquè a l’altre epicentre polític del país, Catalunya, d’on la governabilitat ha sigut impossible de resoldre gairebé tres mesos després de les seves pròpies autonòmiques, també en depèn l’estabilitat de l’Executiu de Pedro Sánchez.