Els investigadors troben ara proves de la trama del 3% a Lleida

La investigació del ‘cas 3%’ de presumptes comissions il·legals a CDC a canvi d’obra o serveis públics s’ha estès a Lleida. Al si de la investigació del ‘cas Boreas’, sobre suposada corrupció de funcionaris i membres de CDC en la concessió de serveis per part de la diputació ilerdenca en l’època de l’històric dirigent convergent Joan Reñé, el fiscal del cas ha sol·licitat al jutge d’instrucció que remeti a l’Audiència Nacional la part de les indagacions que versa sobre la trama que pivota al voltant de la productora audiovisual Triacom i de l’empresa MYJ Grúas. Es tracta d’un hòlding que «va ser especialment beneficiat» en l’adjudicació d’obres públiques per un valor de 60 milions d’euros per part de la Generalitat i d’altres administracions quan estaven governades per CiU, segons l’escrit a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. Els investigadors han trobat proves que uneixen aquest procés judicial en què hi ha implicat Reñé (detingut l’octubre del 2018) amb la trama del 3%, que instrueix l’Audiència Nacional. La fiscalia sosté que, a part dels pagaments en metàl·lic i regals als investigats, s’ha descobert que a través de Triacom «s’han estat blanquejant centenars de milers d’euros que arribaven a CDC». L’acusació pública recalca que la trama Triacom (productora del concurs ‘El gran dictat’, que emetia TV-3) apareix a les factures aportades pel soci denunciant de la companyia MYJ Grúas i després corroborades per l’Agència Tributària i els testimonis. Aquestes proves, detalla l’escrit, «serveixen per demostrar» que aquesta part de la xarxa «no era simplement una corrupció política d’àmbit provincial, que també, sinó que s’estenia» cap a CDC i «identifica algunes de les seves figures més importants en els anys que van des del 2012» fins que desapareix el partit com a tal. El poder polític i la influència social El fiscal incideix que «la investigació ens porta a identificar una actuació que va més enllà de la manipulació de contractes» a la Diputació de Lleida i «demostra una forma il·lícita de fer durant els últims anys a Catalunya derivada del poder polític i la influència social de CiU». I tot aquest mecanisme, remarca, per aconseguir l’«extrafinançament del partit» i de «tots els àmbits relacionats». És aquí, precisa, on sorgeix un «evident vincle» amb el ‘cas 3%’, pel qual està imputat l’exconseller Germà Gordó i extresorers de CDC. El ministeri públic argumenta que Triacom va ser utilitzada «per obtenir el pagament de factures fictícies» de dues enginyeries relacionades amb Esteve i Gonzálo Niubó Mir, «vinculats estretament amb CiU» i amb Joan Reñé. En ocasions, al·lega, els pagaments també es realitzaven a través de MYJ Grúas i d’Arno, que, al seu torn, remetien simultàniament aquestes quantitats en factures a pagar a altres empreses. Els Mossos han constatat que era «un circuit» de factures falses. Els conceptes que es van utilitzar en més d’una ocasió, tal com s’ha constatat en altres processos judicials. Així mateix, hi ha testimonis en el cas de Lleida que vinculen contactes amb Andreu Viloca, extresorer convergent, coincidint amb les adjudicacions de MYJ Grúas.

Els investigadors troben ara proves de la trama del 3% a Lleida

La fiscalia afirma que a través d’una empresa es van blanquejar «centenars de milers d’euros» que arribaven a CDC

El més llegit