L’esquerra a Madrid: Govern o catarsi

El llindar ja es va creuar. La campanya del 4-M entra en l’apagada demoscòpica: ja no hi haurà més enquestes publicades fins a les urnes, els últims corriments de vots ja no seran perceptibles fins a l’escrutini. Però, abans d’entrar en aquest túnel final, aquest dimecres, la immensa majoria dels sondejos van coincidir a pronosticar una folgada victòria d’Isabel Díaz Ayuso, que amb Vox arribaria a la majoria absoluta. L’esquerra, tot i que més mobilitzada que setmanes enrere, tindria menys a mà arrabassar al PP el poder regional després de 26 anys. La convulsió viscuda en els últims dies, amb la successió d’amenaces de mort per carta, la polarització extrema i la cancel·lació dels debats, no hauria provocat un tomb en l’electorat. Però el PSOE, primera força el 2019 i al qual els sondejos situen en descens, i fins i tot amenaçat per Més Madrid, creu que «hi ha partit», que hi ha «empat tècnic» entre els blocs i que els números dels seus ‘trackings’ interns donen un resultat més just. A Ferraz i a La Moncloa, s’insisteix que les enquestes «són per generar opinió en favor de qui paga, i hi ha una campanya de desmobilització de l’esquerra clara a la qual els mitjans li posen l’altaveu». No obstant, si es pregunta a dirigents més allunyats del quadro de comandaments, el sentiment és de profunda «preocupació» i de «desànim». Es percep que el candidat, Ángel Gabilondo, no acaba de tirar, que es troba «incòmode» amb un disseny de campanya vist com a erràtic, que no ha sabut marcar agenda davant Isabel Díaz Ayuso o Pablo Iglesias. Que li pesa, segueixen diferents comandaments consultats, no haver-se enfrontat amb duresa a la presidenta en els últims dos anys i que s’assenyalés que la seva destinació, abans de la convocatòria del 4-M, era convertir-se en Defensor del Poble. Gabilondo està fent tot el que pot en aquesta recta final, i amb ell s’estan bolcant dia rere dia Pedro Sánchez, membres del Govern i alts càrrecs socialistes. I en auxili del candidat van acudir aquest dimecres l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero i 26 dels seus ministres, perquè Madrid necessita el 4-M qui «millor defensi i representi els valors de la decència política, de la democràcia i de la convivència, de qui més s’allunyi de la política entesa com a confrontació», i aquest és Gabilondo, argumenten. És improbable que l’esquerra conquisti la Puerta del Sol, però no impossible. El cap de cartell ha manifestat ja la seva voluntat de governar amb Mónica García i ha demanat a Pablo Iglesias el seu recolzament. «Si la suma dona, Gabilondo serà president i hi haurà recolzaments a la investidura i als pressupostos», sostenen en l’equip de campanya, convençuts que no hi haurà dificultat d’entesa amb les dues formacions a la seva esquerra. A Més Madrid també tenen clar que no hi haurà problemes. Fonts de l’entorn de García afirmen que la relació entre bambolines amb el PSOE i Unides Podem durant els dos anys de legislatura passats ha sigut molt fluida. Ara, no esperen que canviïn i que, si es dona el cas, la negociació es tanqui ràpid i sense escarafalls. L’entrada en l’Executiu d’UP Els morats també estan convençuts que s’arribaria a un acord, tot i que posen més condicions sobre la taula. Iglesias, que ja va guanyar un pols a Sánchez entrant en el Govern de coalició nacional, té clar que la seva entrada en l’Executiu autonòmic és condició indispensable per començar a dialogar. Fonts de la seva candidatura afirmen que, a més, posaran sobre la taula dues línies vermelles: la pujada d’impostos als grans patrimonis i la regulació dels lloguers. Dues mesures que, de moment, Gabilondo rebutja de ple. Però si les enquestes es compleixen, l’esquerra patirà una catarsi. Sobretot en el PSOE i a UP. La Moncloa ha aprofitat el 4-M per testar banqueta, posar noms a l’aparador, ja que amb seguretat Gabilondo no repetiria com a candidat el 2023, ni potser José Manuel Franco com a secretari regional en el congrés autonòmic de finals d’aquest any. Sánchez i el seu equip han projectaa Hana Jalloul, Juan Lobato i Mónica Carazo en la llista –números dos, quatre i sis; la ministra Reyes Maroto (assenyalada com a vicepresidenta econòmica regional); la nova delegada del Govern, Mercedes González, i la presidenta del Senat, Pilar Llop, nòmina que es completaria amb el titular de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes. Tot el procés de successió serà tutelat pel cap de l’Executiu. El PSOE-M és la seva federació, una peça estratègica clau per al seu futur i el del partit. A Més Madrid semblen tenir clar que García repetirà com a candidata d’aquí dos anys. La metge madrilenya, pràcticament desconeguda per al gran públic al començament de la campanya, ha anat guanyant popularitat dia a dia i les enquestes la situen amb un millor resultat del que van obtenir el 2019. En el seu entorn consideren que dos anys més en l’oposició, tot i que no és el desitjable, servirà per mostrar la feina diària de García ara que ha guanyat part del focus mediàtic. Els pronòstics a Unides Podem després del 4-M si no guanya l’esquerra són completament diferents. Iglesias, que va abandonar la vicepresidència per remuntar els resultats del seu partit i que ara es disputa la quarta posició amb Vox segons totes les enquestes, va assegurar aquest dimecres a ‘Al rojo vivo’, a La Sexta, que amb independència del seu resultat a les urnes seguirà en l’Assemblea de Madrid, tot i que aquesta realitat sigui difícil de creure tant dins com fora del partit. Tot i així, en la formació morada s’obre la difícil tasca (també a nivell nacional) de renovar les seves files i trobar nous lideratges que atraguin l’esquerra madrilenya.

El més llegit