S’arriba a l’equador d’una convulsa, trepidant i inoblidable (es prega no donar un sentit positiu a aquest últim adjectiu) campanya electoral a Madrid. Només tres coses semblen establertes quan queda una mica més d’una setmana per anar a les urnes: que la popular Isabel Díaz Ayuso continua com a clara guanyadora a totes les enquestes; que el missatge de Vox ha superat de molt els límits del suportable en democràcia –segurament pel temor dels seus dirigents a flaquejar i obtenir un resultat molt per sota de les expectatives–, i que l’esquerra, especialment la que ara està asseguda al sofà pensant no ja què vota, sinó si vota, té una oportunitat inigualable de plantar cara a la ultradreta, amb la papereta a la mà. Tota una missió històrica, segons repetiran en aquestes i en les pròximes hores moltes vegades i a l’uníson, tot i que per separat, els candidats del PSOE, Més Madrid i Unides Podem. A més de diversos membres del Govern, que ja preparen un gran desembarcament ‘a la madrilenya’ per intentar aprofitar la bola de partit que Vox ha donat, amb la seva decisió de boicotejar la campanya, al bloc progressista.