La controvèrsia trans també divideix el Parlament

El debat sobre els conceptes de sexe i gènere, tan d’actualitat des que es prepara una llei trans per protegir els drets d’aquest col·lectiu, ha arribat al Parlament. Ho ha fet embolicat en polèmica, i a través de dues preguntes que el PSC va dirigir al Govern. ERC, JxCat i la CUP, amb majoria a la Mesa de la Cambra, van acordar no tramitar-les perquè consideren que incloïen termes «discriminatoris» cap al col·lectiu transsexual, cosa que ha provocat un gran malestar entre els socialistes. No obstant, la controvèrsia va molt més enllà de les habituals picabaralles partidistes. L’encarregada de formular les dues preguntes va ser la diputada, escriptora i activista feminista Gemma Lienas. Una d’elles es preocupava per un capítol d’‘X, la sèrie’, de TV-3, en què es modificava el doblatge d’un episodi de la coneguda sèrie infantil ‘Les tres bessones’ per incloure reflexions com que hi ha «nenes amb penis, nens amb vulva i nenes i nens intersexuals» i carregar contra les «TERF» (feministes radicals transexcloents). «¿Quina és la base científica de presentar la sexualitat humana dissociant els òrgans sexuals del sexe de les persones?», deia textualment la pregunta. L’altra qüestió que la majoria independentista de la Mesa va considerar «trànsfoba» fa referència a la situació a les presons. «¿S’han avaluat les conseqüències que ha tingut per a les dones el trasllat de persones transgènere a les presons de dones?», deia. La polèmica entronca amb l’accidentada elaboració de la llei trans, un projecte estrella de Podem i del Ministeri d’Igualtat. La controvèrsia més destacada rau en el fet que l’esborrany introdueix l’anomenada «autodeterminació de gènere», mitjançant la qual qualsevol persona podria canviar el seu sexe en el DNI a partir dels 16 anys amb només demanar-ho, quan ara és necessari un informe mèdic o psicològic i acreditar un tractament. Aquest i altres preceptes de la nova norma han provocat que un sector del PSOE i del feminisme rebutgi la llei perquè entenen que pot perjudicar la lluita per la igualtat. Protesta d’entitats La redacció de les preguntes va provocar malestar no només en alguns grups adversaris del PSC, sinó també en la sectorial LGTBI del partit i en altres entitats d’aquest àmbit. La Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals, la Fundació Triangle i Chrysallis, enfrontades al PSOE pels seus recels contra la nova llei, van publicar un comunicat en què qualificaven d’«estigmatitzadores» les preguntes, i asseguraven que representen «un assenyalament inconstitucional de les persones trans». «Per la seva redacció i plantejament, serien assimilables a les que podria fer un partit contrari a la igualtat», afegien. El PSC prefereix posar el focus en l’altre debat que obre la situació. Fonts socialistes consideren que els independentistes a la Mesa van exercir una «pura censura» quan van decidir no tramitar les preguntes. Es queixen, a més, de la «filtració» d’aquests enunciats, i que aquest òrgan del Parlament no ha d’opinar sobre el contingut de les qüestions. Però en el partit algunes veus també remarquen que no hi va haver «un debat previ» en el grup parlamentari sobre aquestes qüestions. En un moment com aquest, amb la llei trans en capella i amb Salvador Illa encara aspirant formalment a convertir-se en president de la Generalitat, reconeixen que hauria sigut preferible «revisar» la redacció d’aquestes preguntes abans d’enviar-les a la Mesa. «O potser es podrien haver presentat d’aquí cinc mesos. Però el que està clar és que hi ha hagut una manipulació, i que les preguntes eren benintencionades», insisteixen.

La controvèrsia trans també divideix el Parlament

Els independentistes veten dues preguntes parlamentàries del PSC per considerar-les «ofensives»

Els socialistes es queixen de la «censura» i asseguren que no hi va haver mala intenció

El més llegit