El debat sobre seguir o no en el Govern exhibeix les divergències a Junts

¿Què és Junts per Catalunya? No es tracta només d’una pregunta ontològica. La resposta a aquest interrogant serveix per entendre per què –o per què no– Junts ha d’estar en el pròxim Govern que presideixi el republicà Pere Aragonès. Si la resposta és que Junts és un moviment, un instrument al servei d’aconseguir la independència de Catalunya al més aviat possible, llavors sota aquesta premissa alguns en aquesta formació afirmen que la prioritat no és, per res, entrar a l’Executiu autonòmic, sinó imposar les tesis de l’expresident Carles Puigdemont a favor de reprendre el camí de la confrontació amb l’Estat. «Junts no és el PDECat», argumenten els que descriuen així les coses. «A Puigdemont només li importa culminar el procés», afirmen. I com a conseqüència de tot això, afirmen: si Esquerra no accepta els manaments inclosos al llibre ‘Preparem-nos’ del mateix Puigdemont, que passen per l’anomenada «confrontació intel·ligent» (desobediència, resistència pacífica, unilateralitat, mobilització), llavors Junts no ha de compartir Govern amb els republicans de cap manera. És més, els que pensen així asseguren que Puigdemont va acceptar liderar –simbòlicament– la candidatura electoral de Junts a canvi que quedés clar que el programa s’incloïa a ‘Preparem-nos’. Ser fora és somiar truites Però la majoria dels pesos pesants del partit –i no cal dir que també els que estan en el Govern– tenen clar que Junts és això, un partit polític, i que «qui no sàpiga la diferència entre governar i no governar és que somia truites». És a dir, que de quedar fora, res de res. Els motius són clars: passar a l’oposició deixaria Junts fora del focus polític, econòmic i de poder. Passaria, a més, a ser el segon partit de l’oposició, rere el PSC. Perdria diners i influència per desplegar-se territorialment i consolidar una marca creada fa només deu mesos i que encara no té una xarxa sòlida. Perdria a més la possibilitat de completar l’opa hostil contra la postconvergència del PDECat. Amb consellers i capacitat de repartir inversions, és més fàcil seduir regidors del PDECat perquè facin el pas cap a la força de Puigdemont en les pròximes i decisives eleccions municipals. L’estratègia, un altre dilema En paral·lel a aquest debat intern, transcorre l’interrogant sobre el full de ruta independentista que ha de marcar Junts. Els que es veuen perfectament fora del Govern defensen que o ERC assumeix la via unilateral o no hi ha acord possible. «No es pot frenar i accelerar alhora», al·leguen, acusant els republicans de posar el fre a l’independentisme. En canvi, d’altres admeten en privat que aixecar la declaració d’independència, com va prometre la candidata Laura Borràs no té sentit, que del que es tracta és d’explorar vies com el referèndum –que està inclòs en el programa de Junts com a possibilitat sota auspici de la UE– i que, per tant, és plausible un punt de trobada amb ERC, un acord global programàtic i, en definitiva, un Govern conjunt.

El debat sobre seguir o no en el Govern exhibeix les divergències a Junts

Els partidaris d’entrar a l’Executiu redoblen les crítiques als que demanen passar a l’oposició

El més llegit