¡Ayuso va ser idea meva!, article de Gemma Robles // Eleccions a Madrid 2021

La campanya electoral cavalca ‘a la madrilenya’, que diria la inflamable Isabel Díaz Ayuso, amb possibilitat de fer una canya al final de la jornada laboral –els qui tenen la sort de tenir feina– o d’un míting. També la Covid segueix al galop a la comunitat, però això no sembla interrompre el pas ferm amb què la candidata popular i presidenta en funcions s’acosta a la seva primera victòria a les urnes, si l’aclaparadora unanimitat dels sondejos apunta en la direcció correcta. Aquest dimecres a la nit, en el debat de tots els candidats a Telemadrid, Ayuso haurà de superar una de les proves de foc que més tem el seu equip de campanya en els dies previs al 4 de maig. El seu pitjor adversari en una picabaralla multitudinària davant les càmeres, diuen els que més la coneixen, pot ser ella mateixa. Ja ho veurem. De moment segueix molt per sobre dels seus competidors, afirma la demoscòpia, i està imposant el seu estil de dreta populista amb caires neoliberals, l’ayusisme, com una marca personal que sembla cotitzar més i millor quan la provocació s’imposa a la raó. És un personatge conegut no ja a tot Espanya, sinó fora. Les entrevistes en mitjans estrangers estan a la seva agenda aquests dies. Les barbaritats com titllar de «subvencionats» de l’esquerra els ciutadans obligats a fer les cues de la fam, també. Es va menjant a poc a poc les possibilitats de la ultradreta. Els votants de Vox poden sentir-se igual de còmodes votant Díaz Ayuso que Rocío Monasterio. I si les enquestes a més de ser tan coincidents són encertades, ha devorat i s’ha quedat per a ella soleta el vot ansiós de mudança de Ciutadans, un partit que no va ser mai de centre a Madrid. Al PP tot això no deixa indiferent a ningú. Molt menys a Pablo Casado, que quan es van convocar les eleccions regionals estava sense bateria i a punt de calar-se com a líder. Ara no li queda més opció que deixar-se remolcar per l’ayusisme, assumint les condicions que li vulguin posar (a veure qui li diu a ella d’aquí uns mesos, com es pretenia, que el PP madrileny el presidirà una altra persona) i reivindicant que a Isabel, la seva «amiga», la va posar ell a disputar la comunitat quan ningú havia pensat en aquesta aposta. La reivindicació paternal de Casado, el seu ‘¡a Ayuso la vaig inventar jo!’ ‘¡Ayuso va ser idea meva!’ respon al cridaner intent d’ingerència d’Esperanza Aguirre, que a hores d’ara de la campanya (i de la seva presumpta retirada de la política) aixeca la mà per demanar ,també, a la seva manera, el copyright de l’ayusisme. Aguirre, que acaba d’escriure un llibre per donar lliçons sobre rearmament ideològic de la dreta i que dona canyeta a l’actual cap del PP –antigament el seu protegit–, se sent descobridora de Díaz Ayuso, perquè fa anys l’ara candidata, periodista de professió, li va portar les xarxes socials.... I escrivia tuits en nom de la Pecas, la gossa de l’exlideressa. Sí, això és així. I si es recupera el to d’aquells missatges en 40 caràcters, sorprendran menys algunes de les coses que se senten a la Puerta del Sol. Fa tot just 72 hores Aguirre, la que pretén ser padrina de la candidata, li aconsellava «humilitat» a Casado per assumir que el seu projecte polític és un fracàs i apuntar-se a la doctrina ayusista. És evident que si Díaz Ayuso supera proves com el debat d’aquesta nit i manté intactes les possibilitats de victòria, el seu èxit convulsarà no només Madrid, sinó també el PP, on es pressenten debats inevitables.

¡Ayuso va ser idea meva!

Pablo Casado i Esperanza Aguirre competeixen pel copyright de l’ayusisme pressentint l’èxit de la candidata

L’aspirant a Madrid, que afronta aquest dimecres un debat electoral complex, remolca un cap de files debilitat

El més llegit