Set urgències pendents d’una Catalunya en espera d’un Govern

¿Recorden la crisi de les residències geriàtriques amb motiu de la pandèmia? Sens dubte, és una cosa inesborrable per a milers de ciutadans catalans. Aquest caos, admès pel mateix Govern, va portar a la creació i posada en marxa d’una investigació en el Parlament. ¿I en què ha quedat aquesta iniciativa? De moment, en res. Perquè quan es convoquen eleccions, tot el que està fent la Cambra catalana queda aturat. Decau. La llista de qüestions que han decaigut, segons dades oficials del legislatiu, inclou milers d’assumptes. Des de l’esmentada comissió, passant per 51 projectes de llei, dos decrets, la reforma del reglament del Parlament i més de 300 propostes de resolució, així com centenars de preguntes i sol·licituds d’informació. I aquesta és només la punta de l’iceberg d’una administració que, per llei, no pot ara aprovar lleis ni pressupostos, i que transmet a tots els seus interlocutors de les organitzacions socials i empresarials el mateix missatge: tot espera el nou Govern. Segons la presidenta del Parlament, Laura Borràs, en una recent entrevista amb el Tercer Sector, el poder polític és conscient d’aquesta urgència, reforçada pel context de crisi i pandèmia. Però la indignació és unànime en tots els àmbits i la llista de tasques pendents és monumental. El repàs dels reptes mediambientals, feministes, de vivenda o d’educació, per posar uns exemples, dona compte de la magnitud de les urgències i del nivell d’enuig. Al terreny polític, a més, les negociacions continuen revestides de secretisme i no tenen data límit, excepte la que marca la llei (26 de maig), amb la qual cosa les respostes que reben els agents socials sempre són les mateixes: les de dilatar lleis, reglaments, compromisos ja adquirits i, per descomptat, la llei de lleis, que és el pressupost. En termes de qualitat democràtica, la paràlisi també deixa els diputats sense opció de controlar el Govern al Parlament, tot i que fonts de l’Executiu no descarten que els consellers en funcions se sotmetin a alguna sessió parlamentària. Tampoc s’atalaia cap ple parlamentari per abordar urgències com la gestió de les vacunes o els fons Next Generation. Sobre això, tampoc el Gabinet en funcions ha mostrat cap iniciativa. I és que no hi ha Govern, però sí Parlament, amb 135 nous diputats, que podrien iniciar projectes de llei o recuperar els encallats. Tampoc es porta això a terme amb l’excusa o argument que seria marcar les cartes al futur Executiu i a la majoria que es constitueixi en el Parlament de forma estable. Aquests són alguns dels reptes enquistats a l’espera del futur Govern. Vivenda L’emergència habitacional, agreujada per l’impacte de la Covid, apressa mesures immediates i les entitats de la societat civil es posen com a meta aconseguir que la primera llei que s’aprovi en aquesta 13a legislatura resolgui els estralls en aquesta matèria. Des de la PAH exigeixen que a Catalunya es restitueixin articles del decret llei 17/2019 anul·lats pel Tribunal Constitucional perquè es frenin els desnonaments i s’obligui els grans propietaris a oferir lloguer social a famílies vulnerables, protegint aquelles que van ocupar una vivenda de bancs o fons d’inversió. Segons la portaveu de l’entitat a Barcelona, Lucía Delgado, aquesta norma és «plenament constitucional perquè advoca pel dret a la vivenda». «És molt urgent que es formi Govern perquè les famílies no poden esperar més. La moratòria fins al setembre és un pedaç. Necessitem que s’assignin lloguers socials per evitar desnonaments», etziba Delgado, i assegura que hi ha 3.000 famílies que van quedar «penjades» a punt de firmar un lloguer social. Segons dades del Consell General del Poder Judicial entre març i juny del 2020, en ple confinament, hi va haver 5.737 desnonaments a Catalunya, la majoria d’arrendataris. Per això el Sindicat d’Inquilins demana una nova llei de vivenda més àmplia amb mesures que aportin estabilitat i seguretat als inquilins, ja sigui allargant el termini dels contractes o amb clàusules de renovació automàtica. El portaveu de l’entitat, Jaime Palomera, posa com a exemple que a França o Alemanya es posterguen els contractes tret que el propietari justifiqui que necessita l’immoble o per incompliment del inquilí. També reclama que els honoraris els pagui el propietari i no l’arrendatari, que es regulin les llicències turístiques per engrossir el sistema residencial i que el parc de vivenda públic s’ampliï. A part, demana «enfortir» la llei que posa límit als lloguers abusius, ara en mans del Tribunal Constitucional després d’un recurs del PP. «Cal regular perquè viure de lloguer no sigui sinònim d’abús i inseguretat», conclou. JÚLIA REGUÉ Sanitat «La pandèmia ha posat al descobert que la reforma del sistema sanitari és urgent», etziba el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós. Advoca per prendre nota de les lliçons de la Covid i reforçar l’atenció primària, reorganitzant el sistema sanitari per minar la burocràcia i consolidar infraestructures que avancin en la digitalització. «Cal aprofitar els recursos –entre els quals, els fons europeus– per transformar-lo. Si serveixen per fer el mateix que fins ara, serà un error històric», inquireix, apostant per un nou marc jurídic. «Els hospitals de l’Institut Català de la Salut han de tenir un NIF propi amb capacitat d’autonomia real», exemplifica. Padrós es remet a les 30 mesures exigides pels experts, entre les quals s’inclou augmentar el finançament amb 5.000 milions d’euros més de pressupost en els pròxims cinc anys, desplegar l’Agència de Salut Pública de Catalunya, millorar les condicions laborals dels professionals sanitaris, perfeccionar la coordinació i les aliances entre hospitals i potenciar la investigació. També demana que prevalgui la cultura de l’avaluació de resultats per part d’organismes independents. Per portar a terme aquest pla, opina que hi ha d’haver consens entre les forces polítiques més enllà del Govern i que el lideratge polític en sanitat sigui «fort i discutible, amb ascendència al sector sanitari» perquè el projecte és de llarg recorregut. «Ens hi juguem molt, hem d’empoderar la meritocràcia», conclou. D’altra banda, el secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, denuncia la precarietat dels professionals i la falta d’estabilitat i retenció del talent: «s’està maltractant deliberadament els sanitaris», assevera. A més, critica les interferències de les patronals sanitàries que, segons ell, segueixen amb la idea d’executar retallades. «Estan aprofundint en el model ‘low cost’ que farà esclatar la bombolla sanitària quan acabi la pandèmia», augura, per la qual cosa crida a reformar el sistema sanitari des de l’òptica dels professionals. JÚLIA REGUÉ Ocupació Sindicats i patronals coincideixen que s’estan perdent oportunitats dia a dia. Tant respecte als fons europeus de reconstrucció, com als 700 milions promesos per al segon trimestre en polítiques per a empreses i autònoms per frenar els efectes de la Covid, o en plans clau com el pacte nacional per la indústria. I, vinculat a tot això, la falta de pressupostos. «Estem perdent un cost d’oportunitat amb els fons europeus i les altres comunitats autònomes ja s’estan movent. Tampoc tenim uns pressupostos forts per abordar les polítiques que necessiten les petites i mitjanes empreses», afirma Antoni Cañete, de Pimec. Josep Sánchez Llibre, líder de Foment, no pot ser més clar: «No es poden tolerar més retards. Apel·lem a la responsabilitat de les formacions polítiques perquè es configuri un Govern estable, cohesionat i actiu per abordar la recuperació econòmica amb lleialtat institucional i seguretat jurídica. Ja n’hi ha prou de perdre el temps». I en aquest missatge coincideixen els sindicats. Segons Javier Pacheco, líder de CCOO de Catalunya, els consellers de la seva àrea estan «totalment ‘missing’». «És perdre el sentit de la realitat: si no veuen l’emergència social, és que tenim un problema de lideratge polític», denuncia, i cita assumptes pendents com el desenvolupament del pla de riscos laborals, posar al dia acords amb els funcionaris o actualitzar la llei del canvi climàtic. «Quan els negociadors polítics diuen que empatitzen amb la situació, em sembla una mofa», denuncia. Camil Ros, líder d’UGT de Catalunya, afegeix més deures pendents: la reconversió cap al vehicle elèctric, el replantejament del turisme en termes de recol·locació de treballadors, la renda garantida, el «diàleg social ‘interruptus’». Ros coincideix amb Pacheco a descriure un Govern aturat: «Són al seu món, que no és el món real d’ara. No avancem, van tard i no van connectats a la realitat, perquè prioritzen altres interessos diferents dels de la necessitat d’un Govern». GABRIEL UBIETO Educació «Que no hi hagi Govern fa que es paralitzi tot. Ve d’hores, ja no de dies», clama la secretària general de CCOO Educació, Teresa Esperabé. La falta de finançament i les retallades arrossegades des de fa una dècada impacten de ple en les aules catalanes i els assumptes pendents s’acumulen: «les demandes ja estan paralitzades des de fa molts anys, el que està molt clar és que en algunes la necessitat de posar-les en marxa s’han evidenciat molt més amb la pandèmia», recalca la portaveu d’USTEC-STEs, Iolanda Segura. Entre les carpetes en espera a desenvolupar de forma efectiva està el decret de menjadors –per atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials de la mateix manera que en horari lectiu–, el decret de concerts educatius –per garantir la igualtat dels alumnes i l’equiparació de les condicions laborals dels docents– i el programa de digitalització –especialment en l’alumnat més vulnerable, que suposa un terç del total. Però la urgència que genera més consens en la comunitat educativa és la reducció de ràtios i el manteniment dels 3.000 docents extra contractats per la pandèmia. Esperabé i Segura vinculen una cosa amb l’altra perquè una dotació de docents més gran millora l’atenció personalitzada. En aquest extrem totes dues recorden que el decret d’inclusió del 2017 ha de desenvolupar-se augmentant la plantilla d’especialistes. «Hi ha una doble llista d’espera respecte a la inclusió: 38.000 alumnes estan esperant informe de reconeixement sobre si requereixen educació especial i uns altres 49.000 estan pendents de rebre els recursos del sistema educatiu inclusiu», apunta Esperabé. A part, cal regular la substitució del personal de recolzament educatiu, administració i serveis, a la qual cosa se li afegeix la gran borsa d’interins pendents d’accedir a oposicions, l’adaptació de la Llei Celáa a Catalunya i una actualització renovada de la Formació Professional. «La improvisació és la tònica general dels governs dels últims anys. Falta diàleg i negociació per sortir de l’immobilisme», conclou Segura. JÚLIA REGUÉ Tercer Sector La llista de projectes socials encallats i amb repercussió sobre els més desfavorits és llarga: concretar els procediments per fer efectiu el pacte amb Endesa contra la pobresa energètica; firmar un conveni amb el Govern respecte a la compatibilitat entre renda garantida i Ingrés Mínim Vital; implementar el pla estratègic de serveis socials; atendre els projectes dels fons de la UE que puguin tenir perfil social; aprovar la llei del Tercer Sector; la llei de l’Economia Social; la de concertació que regula les tarifes a les entitats del sector; dotar de contingut el pacte per la interculturalitat i el pla de recolzament a les famílies; posar en marxa l’observatori de famílies; repensar la cartera de serveis –una cosa que afecta àmbits com la infància i el penitenciari–; activar l’estratègia sobre els sensesostre; millorar la renda garantida i posar en marxa les taules territorials. Francina Alsina, presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector, afirma: «En el Govern tots estan d’acord amb nosaltres, però demanem que posem fil a l’agulla. Tenim molt bones paraules, però necessitem acció». Al reunir-se la setmana passada amb Laura Borràs, la presidenta del Parlament els va transmetre que «està d’acord» amb les seves reivindicacions, que «entén la urgència» i que li «preocupa molt». «Esperem que això es tradueixi en fets», postil·la Alsina. Sira Vilardell, vicepresidenta de les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), alerta: «Estem en una crisi sense precedents i el temps que estem perdent és clau, perquè s’haurien d’estar posant en marxa mesures de protecció. Aquest temps aturats ens fa patir molt pel que ens ve demà». Vilardell i Alsina coincideixen que els seus interlocutors en el Govern retarden o anul·len reunions. «Ens diuen: ‘no s’ha fet perquè, al no tenir Govern constituït, no hem pogut avançar’, i no sé si són conscients de l’afectació que tenen aquestes coses en l’actual context», conclou Vilardell. ECAS ha demanat a JxCat, ERC i la CUP una reunió per abordar aquestes urgències. Encara no s’han produït les trobades. FIDEL MASREAL Medi ambient Des d’Ecologistes en Acció, el seu portaveu, Kike Molina, descriu els efectes de la paràlisi: «No tenir un Govern retarda polítiques importants per a la transició ecològica, sobretot en conservació de la biodiversitat. Cal canviar lleis, com la de caça, i atendre els camins públics. O en matèria de qualitat de l’aire, d’ozó troposfèric, i altres polítiques sectorials, com plans de conservació i recuperació d’espècies vulnerables, aprovar el catàleg de fauna autòctona i la llei de protecció de vies pecuàries». Molina també tem que, amb un Govern com l’actual, es perpetuaran agressions al medi ambient, atorgant llicències com el projecte BCN World i urbanitzacions al Baix Llobregat i la Costa Brava. Dan Vivas, de Fridays for Future, ironitza sobre els efectes positius de no disposar d’un Govern al 100%: «No es parla d’expandir l’aeroport i el port, que són coses que la Generalitat havia fixat com objectius, perquè hem tingut un Govern contrari a atendre la crisi climàtica». Troba a faltar el lideratge de l’Executiu en la gestió dels fons de reconstrucció europeus «en benefici de la societat en general», cosa que, al seu parer, fa que siguin «les grans empreses, com Endesa o Naturgy, les que lideren el Next Generation». En aquest sentit, també reclama que es formi un Gabinet i que compleixi la promesa d’ERC de disposar d’una conselleria de Medi Ambient, com reivindiquen els grups ecologistes. I en l’àmbit de Barcelona, Guille López, portaveu d’Eixample Respira, esmenta l’impost a les emissions de diòxid de carboni de vehicles de tracció mecànica, «que fa temps que està aturat». «També ens preocupa que s’aixecaran barreres de peatges el 31 d’agost i això suposarà un augment de vehicles entrant a Barcelona. La falta de Govern no ens permet treballar en aquest sentit, s’han de prendre decisions», conclou. FIDEL MASREAL Feminisme En l’últim ple de la passada legislatura es va actualitzar la llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista per incloure i blindar també els drets de les persones trans, i en aquesta mateixa sessió, es va aprovar la llei d’igualtat de tracte i no discriminació. Totes dues van ser àmpliament celebrades pel moviment feminista, però el seu desplegament depèn dels pressupostos que traci el futur Govern. «No necessitem més lleis, s’ha avançat en els últims anys a nivell legislatiu contra la violència masclista i LGTBI-fóbica. El que necessitem són recursos», etziba l’advocada feminista de Dones Juristes, Marisa Fernández. Coincideix també la lletrada de Ca La Dona, Sònia Ricondo, perquè «si no s’inverteix, les lleis quedaran en paper mullat». Totes dues opinen que la legislació vigent quedarà en una «declaració de principis» si no es desenvolupa i recalquen que a més a la majoria de la legislació en aquesta matèria li falta un règim sancionador. «El Govern no pot influir directament en la judicatura, no és de la seva competència, però sí en els serveis bàsics i assistencials», assegura Ricondo, posant com a exemple la tasca dels Mossos d’Esquadra en l’atenció a víctimes de violència masclista. La formació en perspectiva de gènere a tots els nivells de l’administració continua sent prioritària perquè les dones tinguin l’acompanyament que necessiten sense ser revictimitzades. I, sobretot, la difusió que hi ha mecanismes al seu abast. Fernández burxa que «el masclisme és present als informes i estructures de l’administració», i esmenta alguns casos a càrrec de la DGAIA en matèria d’abusos sexuals a menors. Reclama també que es posi en marxa una ‘xarxa pública de cures’ i que s’aturi la feminització de la pobresa, agreujada per la pandèmia. Totes dues tenen esperances que la Conselleria de Feminismes amb la qual es compromet ERC treballi de forma transversal amb la resta de departaments. «La perspectiva de gènere ha de ser també a Justícia, a Interior, a Educació i a Salut», conclou Ricondo. JÚLIA REGUÉ

El més llegit