Arrenca la campanya electoral a Madrid, tot i que qui llegeixi aquestes línies pugui tenir la sensació que se li està fent etern abans del començament oficial. L’arxiconeguda (el seu principal èxit) Isabel Díaz Ayuso va decidir al març avançar eleccions per respondre en el seu nom, en el del seu cap Pablo Casado i, segons ella, també en el dels madrilenys, a un suposat bombardeig de mocions de censura del PSOE i Ciutadans. Una mica de veritat hi havia en tot això: que els socialistes havien presentat diverses mocions en diferents territoris del país amb intenció de substituir governs del PP. I que ho van fer amb ajuda de Cs... però només a Múrcia, on l’operació va resultar un fracàs polític per als seus impulsors, per cert. I una vergonya per a tots els altres, ja que els populars van salvar la bola de partit comprant voluntats i encoratjant trànsfugues a canvi de sous governamentals. Tot un exemple de l’enorme preu, literal i en reputació, que poden tenir les estratègies polítiques ‘low-cost’.