¿Com influirà l’abstenció a les eleccions de la Comunitat de Madrid?

Hi ha coses que passaran a les pròximes eleccions madrilenyes que podem augurar avui sense por d’equivocar-nos. Una és que el PP quedarà primer i el PSOE, segon. Una altra és que Més Madrid, Unides Podem i Vox es disputaran la tercera posició i quedaran per davant d’un Ciutadans amb dificultats d’arribar a la barrera electoral del 5%. La resta de qüestions, les determinants, són més complexes de vaticinar a hores d’ara. Especialment una : el nivell d’abstenció a què s’arribarà el dia de les eleccions. Per posar una mica de llum a aquesta i altres qüestions, hem llançat Predi, la metodologia del qual expliquem amb deteniment aquí. En essència, Predi és un mercat de predicció que, d’una manera semblant a les enquestes, permet assignar probabilitats a esdeveniments polítics, com aquestes eleccions madrilenyes. El punt fort del mercat de predicció davant altres mètodes d’estimació electoral és que, a més del vot, els escons i la participació electoral, Predi és capaç d’oferir estimacions sobre el govern resultant més probable dia a dia. Durant les setmanes següents podràs consultar com avancen les prediccions diàriament a EL PERIÓDICO. A continuació, es fa un repàs de les claus per entendre el rol de la participació electoral o, el que és el mateix en sentit negatiu, l’abstenció en el vot a partits i en la suma dels blocs. Els partits en campanya, en essència, poden fer dues coses: mobilitzar els seus votants o persuadir els dels partits veïns perquè els votin. Els dos elements són determinants perquè la campanya funcioni, però només el primer, la mobilització, assegura majories de bloc. Les transferències entre partits del mateix bloc no serveixen de res si el bloc no té una majoria suficient i això s’aconsegueix, amb el sistema electoral, mobilitzant més votants que el bloc contrari. És per això que els partits posen tanta atenció als avenços de participació esperada que ofereixen les enquestes. Busquen pistes en aquestes xifres sobre el nivell d’abstenció del seu bloc o partit. En aquest sentit, els estrategs de cada partit fan els seus càlculs i defineixen, en línies generals, si els interessa que siguin unes eleccions en què votin més ciutadans del que és habitual o tot el contrari. ¿L’abstenció és d’esquerres o de dretes? Molts apunten que una abstenció alta significa una esquerra menys mobilitzada. Es recolzen en un argument que en Ciència Política és un fet contrastat: anar a votar té costos i aquests costos solen ser més alts per als ciutadans més desfavorits, és a dir, aquells amb menys renda, de zones més deprimides o menys recursos educatius. Això explica per què sistemàticament els ciutadans dels barris adinerats, amb més proporció de votants de dretes, registren més participació. I això, al seu torn, explica per què s’assumeix que la dreta té uns seguidors més compromesos amb el fet d’anar a votar. ¿És correcte extreure d’aquí el càlcul d’«a menys participació electoral, més proporció de votants de dreta»? No del tot. El cert és que la relació entre el grau d’abstenció i de mobilització de cada bloc és més complex del que de vegades s’assumeix. Especialment en aquestes eleccions del 4 de maig. Primer, pel que anomenem «fal·làcia ecològica», és a dir, l’error que ens porta a inferir la naturalesa dels individus a partir de les estadístiques afegides del grup a què els individus esmentats pertanyen. En altres paraules, conèixer com vota, per exemple, Vallecas —un barri humil que vota predominantment l’esquerra— ens dona una pista erràtica de les dinàmiques del vot individual. Segon, i continuant amb el mateix exemple, conèixer com vota Vallecas ens dona una pista erràtica de com votarien els que ara per ara s’abstenen de fer-ho. La dificultat d’inferir quin bloc té més possibilitats de guanyar en funció del nivell d’abstenció es pot apreciar al gràfic que segueix aquest paràgraf. Aquí es mostra la relació entre el vot a partits de dreta amb representació parlamentària i el grau de participació en cada cita electoral autonòmica de Madrid. O més ben dit, la falta de relació. De les eleccions més freqüentades, que superen el 68% de participació, el bloc d’esquerres va guanyar en escons en dues (1983 i 2003) i el bloc de dretes en dues altres més (1987 i 1995). Si ens fixem en la franja groga observem les eleccions més competides, és a dir, aquelles en què la diferència entre blocs va ser d’un o dos escons. En aquestes eleccions s’aprecia que els ‘gairebé empats’ entre esquerra i dreta poden produir-se amb participacions molt diferents. Des del 62,6% del 2003 fins al 69,9% de 1987. Finalment, les eleccions amb una abstenció més elevada van ser les de 1991 i les de 1999. Les primeres van donar una àmplia majoria al PSOE de Joaquín Leguina amb els vots d’IU, mentre que les segones van suposar una victòria incontestable del PP d’Alberto Ruiz-Gallardón. En definitiva, les dades històriques ens ensenyen que la victòria dels blocs pot donar-se amb nivells molt diferents d’abstenció. El mite de la dreta que ja està mobilitzada Una manera d’interpretar les dades del gràfic anterior és que els processos de mobilització en cada cita electoral són asimètrics: hi ha eleccions en què la dreta es mobilitza més i altres en què ho fa l’esquerra, però els electors dels dos blocs poden fallar. Per atendre els factors que poden influir en el fet que les esquerres o les dretes es mobilitzin més en unes determinades eleccions, cal centrar-se en els aspectes diferencials de cada comici. En aquest cas n’hi ha dos de gran importància: se celebren un dimarts laborable i són el resultat d’un avanç electoral. El primer aspecte diferencial d’aquestes eleccions és que se celebren en dimarts i que només és inhàbil a les escoles. Tot i que els treballadors, aquell dia, puguin disposar de fins a quatre hores de permís laboral per poder votar, aquest element suposa un impediment més per als ciutadans més desfavorits. Aquests, en proporció, voten més l’esquerra i, per tant, una hipòtesi raonable és que podria provocar un augment de l’abstenció de l’electorat d’esquerres. Aquesta hipòtesi guanya pes si s’analitza el contrafàctic. Si s’hagués declarat festiu aquell dimarts podria haver-se produït un ‘efecte pont’ en virtut del qual els ciutadans amb més possibilitats d’abandonar la seva residència habitual, amb més recursos i més probabilitat de votar un partit de dreta, haguessin tingut més difícil compaginar el pont amb el fet d’anar a votar. D’altra banda, les conseqüències de l’avanç electoral són incertes, però si tenim alguna evidència és que se l’hi poden girar en contra al partit que les convoca. En aquest sentit, un estudi recent demostra que els votants que perceben que les eleccions s’han avançat per motius electoralistes tenen més probabilitat d’acabar emetent un ‘vot càstig’ contra els partits que governen. En el context actual, amb la pandèmia encara activa, és esperable que hi hagi un sector de la dreta incòmode amb l’avanç que ha provocat el seu Govern i que això pugui tenir un efecte desmobilitzador. La incògnita és com distribuiran les culpes els electors de centredreta entre els dos partits de govern, PP i Cs. En qualsevol cas, el que està clar és que no hem de donar per fet que l’electorat ja estigui mobilitzat. Al revés, si alguna pista ens donen les dades és que, tot i que per motius diferents, el bloc de dreta ha d’estar tan enfocat com el d’esquerres a mobilitzar el seu electorat per guanyar les eleccions. La participació aquestes eleccions Que el nivell d’abstenció doni pistes incertes sobre els moviments de vots no treu que sigui un dels elements clau que cal seguir durant unes eleccions. El creixement de la participació durant la campanya pot indicar, per exemple, que l’electorat d’un determinat bloc s’està mobilitzant. El problema és que encertar el nivell de participació electoral definitiu és, per a les enquestes, un repte molt més complicat que encertar el repartiment de vots. Això és així pel ‘biaix de desitjabilitat social’ que provoca que els entrevistats amb poca intenció de votar menteixin, ja que són conscients que la resposta desitjable és que sí que votaran. Les xifres que s’obtenen de les dades brutes a les enquestes són sistemàticament superiors a les xifres d’abstenció definitives. Malgrat els esforços de les enquestadores per calibrar les dades de participació amb altres preguntes i la famosa cuina, el resultat és que les estimacions varien bastant segons l’empresa. En aquestes eleccions, sense anar més lluny, les estimacions van des del 77,9% que estima SyM Cosulting fins al 61,4% d’NC Report. El mercat de predicció no és una solució màgica per poder esbrinar la participació definitiva. Dit això, Predi té dos avantatges. El primer és que els participants de Predi des d’un inici intenten descomptar els augments mecànics de participació que es produeixen durant la campanya. La conseqüència és que la variació és menor, perquè ja compta que hi ha un grup d’indecisos que hi acabaran participant. El segon avantatge és que Predi dona estimacions de participació diàries i això permet seguir amb molta més precisió les tendències. ¿Quina és la participació electoral esperada segons Predi? A dia d’avui del 67,6%. Això suposa millorar la participació mitjana a les eleccions a la Comunitat de Madrid, però sense arribar a les xifres màximes que pronostiquen algunes enquestadores. Tanmateix, la participació predita pel mercat de predicció ha anat augmentant gradualment. Si comparem aquesta xifra amb la de fa dues setmanes, 66,6%, la participació ha augmentat un punt. Això podria indicar una mobilització percebuda que, com s’ha assenyalat anteriorment, és probable que no sigui simètrica entre l’electorat. ¿Quin bloc s’està mobilitzant més? ¿Aquesta mobilització es concentra en algun partit? ¿Entre quins partits podrien apreciar-se transferències? Tot i que no podem donar una resposta taxativa a aquestes preguntes, les dades de Predi i les enquestes ens donen indicis sobre quines són les tendències de vot i escons més clares. Aquest serà el tema que abordarem a la següent entrega d’aquesta sèrie d’articles en profunditat amb dades de Predi.

El més llegit