Cs i PPC se centren a fortificar el seu poder territorial després de la debacle del 14-F

A les casernes de Ciutadans i el PPC encara fa mal la debacle electoral del 14-F, però les cúpules se sobreposen. Els dos partits tracen ja l’estratègia per evitar que la pròxima contesa agendada a Catalunya, les municipals del 2023, disminueixi el seu poder territorial. Dibuixen aquest horitzó conscients que el calendari polític sempre està obert a sobresalts i pendents que qualli un nou Govern i que no implosioni l’Executiu central abans del previst. Els taronges, segons fonts del partit, han llançat ja el seu pla estratègic per coordinar l’estratègia municipal atenent la realitat de cada localitat. Carlos Carrizosa s’ha implicat personalment amb les agrupacions oficiant un ‘tour’ per diverses localitats catalanes a les quatre províncies. El cap de files va aprofitar les trobades per mimar els militants després del dur revés patit pel fracàs de l’operació Múrcia i davant la desbandada de càrrecs. «La nostra prioritat ara és reconnectar amb el poder local, ser més presents al carrer», defensen des de Cs. La seva implantació, amb 238 regidors però sense cap alcaldia, es reparteix en ciutats amb més de 10.000 habitants, sobretot, situades al litoral català, sent la Catalunya interior una de les seves principals debilitats. Comparteixen objectius amb el PP que amb els seus 67 regidors –però amb l’alcaldia de Badalona i Pontons– busquen fer-se forts a Girona, a Lleida i Terres de l’Ebre. «No tenim un problema d’estructura, tenim vertebrat el partit, el que ens costa és superar la barrera electoral del 5%», remarquen fonts del PPC. Alejandro Fernández estrena nou escuder per aconseguir-ho: l’exdiputat Santi Rodríguez, que s’ha convertit aquesta setmana en secretari general de la formació després de la marxa de Daniel Serrano, imputat per agressió sexual a una companya de partit. Duel pel lideratge Malgrat que Catalunya no és el principal escenari de les disputes entre aquests dos partits, en plena guerra després de la moció de censura murciana, tots dos es rearmen per fortificar el seu poder territorial. El fitxatge de Lorena Roldán, guanyadora de les primàries de Cs a Catalunya, i de la mà dreta de Manuel Valls a l’Ajuntament de Barcelona, Eva Parera, va ser el primer moviment del PP per llançar un missatge clar: la mudança de «la casa gran del constitucionalisme». Però la confessió de Luis Bárcenas es va colar de ple en aquella operació i va dinamitar l’empenta que la caserna electoral del PP anhelava, tot i que Cs no en va treure partit a les urnes al perdre 30 escons. Paradoxalment, la maniobra es calcaria després a tot Espanya després d’un error de càlcul dels taronges que provocaria una cascada de baixes a les files taronges, algunes sent ‘altes’ per al PP. I és que els populars compten ara amb l’exsecretari d’Organització de Cs, Fran Hervías, que compta amb una agenda atapeïda de contactes des del 2014, quan va començar l’exitosa vertebració de Cs al territori per fer el salt a la política nacional. «Catalunya és bastant excepcional. El PP és residual i a nivell municipal governem amb el PSC. La nostra situació és bastant estable», opinen fonts de Cs preguntades per si temen que càrrecs locals acabin a les llistes populars. «Piano, piano», responen des del PP sobre si se’n nodriran, però remarquen que qualsevol entrada no anirà en detriment de les seves espases municipals ja consolidades. És a dir, serà una inclusió «pacífica» a nivell intern, premiant la fidelitat dels veterans. La ciutat de Barcelona serà una carpeta a part, ja que l’experiment local de situar Josep Bou com a candidat, ha provocat diversos sismes interns pels seus estirabots i per erigir-se com una ànima lliure en xoc constant amb la direcció. Al PP no descarten que acabi complint les seves ‘amenaces’ i es passi a Vox.

El més llegit