Pedro Sánchez portarà a terme aquest dimarts la seva segona crisi de Govern en l’any i tres mesos de vida de la seva coalició amb Podem. Com en la primera, els canvis no obeeixen a la necessitat de canviar el funcionament de l’Executiu, la pèrdua de confiança d’algun dels seus membres o la intenció de buscar impuls polític. El motiu és a les urnes autonòmiques. Si a finals de gener va ser el salt de Salvador Illa a la candidatura del PSC a les eleccions catalanes, aquesta vegada es deu a la sortida de Pablo Iglesias per presentar-se als comicis madrilenys del 4 de maig. En els dos casos, Pedro Sánchez, segons expliquen els seus col·laboradors, farà els canvis mínims. No s’esperen sorpreses. Però ara les interrogants que planen sobre el futur de la coalició són més grans que fa només dos mesos.
L’anunci d’Iglesias que deixaria el Govern per presentar-se al 4-M va descol·locar els socialistes. Inclòs el mateix Sánchez, que va conèixer la decisió a través d’un missatge de WhatsApp el 15 de març, minuts abans que el fins ara vicepresident segon difongués un vídeo explicant la seva sortida. Les formes no van agradar a la Moncloa. Tampoc que el líder de Podem anunciés que Yolanda Díaz, ministra de Treball, seria la nova vicepresidenta segona i Ione Belarra la ministra de Polítiques Socials, perquè la capacitat de nomenar els membres de l’Executiu és exclusiva del president. «El que no pot ser és que li assenyalin el que ha de fer», van explicar des del seu entorn.
Però el cap de l’Executiu es va rescabalar l’endemà. Per evitar que Díaz quedés per sobre de Nadia Calviño, Sánchez va relegar la titular de Treball a la vicepresidència tercera, elevant a segona la màxima responsable de la política econòmica. Podria haver sigut un nou focus de conflicte. Però no ho va ser, i aquí és on els socialistes es volen agafar per concloure que la relació entre els socis serà ara més fluida.
Diferències de caràcter
Díaz, que està cridada a ser la cap de llista de Podem a les generals i a partir d’ara serà qui abordi amb Sánchez el funcionament de la coalició, té un caràcter menys donat al xoc frontal que Iglesias. Quan va saber de la disputa sobre el seu nou càrrec, va deixar clar que el rang no era tan important per ella i va evitar mantenir el pols.
«Amb ella serà més fàcil», anticipen a la Moncloa, que confien a solucionar aviat les diferències amb els seus aliats sobre la ‘llei trans’ i els lloguers. Però els socialistes, alhora, temen que Iglesias, que continua com a líder orgànic de Podem, tingui ara més llibertat de moviments per carregar contra el PSOE, al no estar ja dins el Govern. I Belarra, que ara formarà part del Consell de Ministres, ha sigut una de les dirigents morades més crítiques amb els socialistes.
Allà on les dues parts coincideixen és que no hi haurà avançament electoral. Segons fonts de Podem, l’anunci que Díaz serà la candidata a les generals pot servir per frenar qualsevol temptació de Sánchez d’avançar els comicis. Però els socialistes insisteixen que aquesta possibilitat no és sobre la taula. El president, expliquen en el seu entorn, pretén esgotar la legislatura.
Sánchez, continuen les mateixes fonts, està «satisfet» amb el funcionament de la coalició. No vol fer més canvis que els imprescindibles. Hi haurà nous nomenaments, però en escalafons inferiors, també motivats pel salt a les llistes electorals madrilenyes, en aquest cas les socialistes, de qui exercia aquestes funcions: Hana Jalloul, secretària d’estat de Migracions, i Irene Lozano, secretària d’estat d’Esports, que serà substituïda pel fins ara delegat del Govern a Madrid, José Manuel Franco.