Àlvar d’Orleans va remarcar que pagava despeses de l’emèrit a requeriment d’aquest

Àlvar d’Orleans va declarar aquest dilluns a la fiscalia del Tribunal Suprem que, si va sufragar durant anys despeses de viatges de Joan Carles I, va ser amb els seus diners i a requeriment» del llavors rei d’Espanya, segons fonts pròximes a l’aristòcrata. Fonts coneixedores de la compareixença confirmen que el cosí de Joan Carles va remarcar el detall que hi va haver requeriments previs de l’exmonarca a cada sortida de capital de la fundació per sufragar els seus viatges. Àlvar d’Orleans va explicar que accedia als pagaments amb els seus propis fons per proporcionar al rei «discreció» en els seus desplaçaments. Només quatre persones van participar en l’escena de la compareixença d’aquest testimoni clau davant la fiscalia espanyola, que va durar tres hores i es va fer per via telemàtica. A Madrid escoltaven els fiscals Alejandro Luzón i Juan Ignacio Campos; al Palau de Justícia de Mònaco, Àlvar d’Orleans estava acompanyat per la fiscal general del principat, Sylvie Petit-Leclair. El cosí del rei emèrit va acudir a la seva cita amb el ministeri públic sense advocats, per haver sigut citat només com a testimoni. Aquest era un dels pocs detalls que coneixia d’«una citació molt lacònica», relaten fonts del seu entorn, ja que la fiscalia monegasca no li havia donat més detalls sobre la rogatòria espanyola que li havia arribat, i que va avançar EL PERIÓDICO. Les mateixes fonts expliquen que la declaració va ser molt similar a la que, el 2018, va deixar, també com a testimoni, davant el fiscal suís Yves Bertossa, que investiga suposats blanquejos de capital a la banca ginebrina. De nou, aquesta vegada a Mònaco, el seu lloc de residència, D’Orleans ha remarcat que els diners gastats de la fundació Zagatka –prop de vuit milions d’euros principalment en viatges de l’emèrit i Corinna– són seus, i què ell no ha fet de testaferro per a Joan Carles de Borbó. Hisenda espera papers Hisenda espera papersEls estatuts de la fundació, domiciliada a Liechtenstein i dedicada a donar recolzament financer a la família del seu propietari, van canviar el juny passat retirant el rei emèrit i Felip VI com a beneficiaris, i deixant-hi només la família d’Àlvar d’Orleans . La seva comptabilitat continua sent matèria clau per a la Hisenda espanyola, que l’espera des de fa tres setmanes. El 4 de març passat, set dies després que transcendís la segona regularització de Joan Carles I i gairebé una quinzena després que aquesta es portés a cap, el seu advocat, Javier Sánchez-Junco, es va dirigir a la fundació per demanar-li tota mena de factures i comprovants d’emissions de diners i de despesa que serveixin per explicar a Hisenda la veracitat del declarat. S’obren línies de divergència entre el que el rei emèrit explica a Hisenda i el que el seu cosí relata a la fiscalia. En el seu comunicat del 26 de febrer anunciant la segona regularització de Joan Carles I, el lletrat del monarca abdicat no va parlar de donacions. El comunicat va anunciar que la segona regularització «es correspon amb les rendes derivades de l’assumpció, per la fundació Zagatka de determinades despeses per viatges i serveis realitzats per Sa Majestat», sense més detalls. «Si aquests pagaments no fossin contraprestació per cap servei i tampoc suposessin un reconeixement de la titularitat dels fons de la fundació, estaríem davant unes donacions, i la segona regularització no faria efecte, ja que s’hauria d’haver realitzat davant l’Administració tributària de la Comunitat de Madrid per l’impost de donacions i no a l’Agència Estatal», considera el president del sindicat GESTHA de tècnics d’Hisenda, Carlos Cruzado. El 3 de març passat, Àlvar d’Orleans va negar en un comunicat que el rei emèrit hagi prestat serveis a la fundació, i va reiterar que ell no és testaferro del seu parent. D’Orleans i Joan Carles són cosins tercers, per la qual cosa les seves entregues de diners no es poden albergar sota les reduccions de l’impost (fins a un 99%) previstes a Madrid per a donacions entre familiars directes: de pares a fills, entre cònjuges i entre germans. Després del «generós regal» de 100 milions de dòlars del rei de l’Aràbia Saudita del qual va parlar el gestor Arturo Fasana davant el fiscal Bertossa, i després de les aportacions «per admiració» de l’empresari mexicà Allen Sanginés per nodrir targetes opaques del rei emèrit, per tercera vegada des que afloren la fortuna i les despeses de Joan Carles de Borbó, diners dels quals ha disposat l’excap de l’Estat s’atribueixen en una instància oficial a cessions d’un tercer.

Àlvar d’Orleans va remarcar que pagava despeses de l’emèrit a requeriment d’aquest

El cosí de Joan Carles I ha repetit que el capital gastat era seu, i no de l’excap de l’Estat

El més llegit